FOTOGRAFIA

Retrats anònims que amaguen històries reals

El Museu de Belles Arts de Castelló mostra part de la col·lecció de Rafa Marañón al seu vestíbul

Eric Gras

Si darrere de cada nom hi ha una història, darrere de cada rostre hi ha un misteri a punt de descobrir-se. La càmera fotogràfica, encara que no ho creguem, és capaç d’evidenciar part d’aquest misteri, de treure’l a la llum. Com és això possible? Ja saben, hi ha la creença —alimentada per la llegenda— que les fotografies ens «roben l’ànima».

Veure’ns reflectits en un mirall o en una fotografia o vídeo, segueix sent un acte de fe, o més aviat, de ser conscients que som cos. És estrany, molt estrany, però com escriu Maurice Chappaz a La alta ruta (Periférica), «els ulls donen testimoni de l’extraordinari», i extraordinari és poder observar allò que som, amb totes les nostres marques, que són, com bé sabem, la nostra història personal.

La fotografia té la capacitat de captivar per aquest procés de retenir un instant o moment de la manera més «realista» possible —escric entre comentes «realista» perquè, com sabem, tot pot ser falsejat, manipulat; si no, preguntin-li a Joan Fontcuberta—. Gràcies a aquestes imatges tenim l’oportunitat de reviure el passat, el nostre o el de qualsevol altra persona, i això resulta com a mínim revelador, doncs de tant en tant tot ésser humà necessita del record, de la nostàlgia, per buscar cert consol.

La capacitat d’atracció de la fotografia és tal que molts s’han bolcat en la recerca d’antigues imatges, qui sap si atrets per aquestes històries anònimes que hi ha després d’elles o pel magnetisme d’aquests misteris que ens semblen tan fascinants. Així, a poc a poc es creen col·leccions personals basades en un criteri totalment subjectiu però sempre interessant. Tal és el cas de la col·lecció de retrats de Rafa Marañón que ara podem visitar al Museu de Belles Arts de Castelló.

EXPOSICIÓ

Des de fa ja més de 20 anys, l’historiador de l’art i gestor cultural borrianenc porta col·leccionant pacientment retrats de tot el món, atorgant-los diferents significats segons el context en què van ser creats, «conjugant els uns amb els altres per analogies o diferències o confrontant-los amb tot el pes d’un present que ens porta a altres realitats que res tenen a veure amb la seua pròpia intenció», tal com reconeix. Així, estem davant d’una compilació de peces úniques, «de retrats populars realitzats de vegades per fotògrafs professionals en els seus estudis, o en altres ocasions, ja uns anys després, per particulars, en les quals els assumptes com el context polític, cultural o històric, la identitat social o el gènere, la mort o la religió s’expressaven de forma espontània, és el que des d’ara se’ns proposa repensar en aquesta exposició».

Resulta interessant comprovar com a través d’aquest conjunt de fotografies no importen les fronteres. En realitat, més aviat, és una invitació al viatge, a aventurar-nos en aquestes històries i aquests paisatges, alguns d’ells exòtics i dels quals resulta impossible desentendre’s. Així mateix, ofereix un recorregut per la pròpia evolució de la fotografia, ja que conforma un discurs a la pràctica del retrat, des dels seus inicis fins als anys de la Segona Guerra Mundial, moment a partir del qual, tant d’una manera conceptual com estètica, aquest va canviar.

COL·LECCIÓ SINGULAR

En definitiva, la mostra ofereix una selecció de retrats arreu del món d’entre les més de vint mil fotografies que componen la col·lecció de Rafa Marañón, qui ha entès la seua feina com un procés creador en un diàleg constant amb el «públic», un procés continu que fa de la contemplació i l’anàlisi de la realitat externa i de la pròpia experiència de la vida un intercanvi incessant d’idees i de pràctica estètica. Alhora, i de forma imbricada en el seu treball regular, la passió per l’art l’ha portat a l’observació i l’estudi de la representació social com una forma especial de creació, alhora artística i popular, sofisticada i espontània que la fotografia anònima va incorporar des dels seus inicis com a màxima forma d’expressió.

Fins el 28 de gener, al vestíbul del Museu de BBAA.

Outbrain