FECHA NACIMIENTO NULES (1961).

EXPERIÈNCIA LICENCIADA EN FILOLOGIA HISPÀNICA, AMB 10 ANYS D´EXPERIÈNCIA DOCENT EN LLENGUA ESPANYOLA, LITERATURA I VALENCIÀ.

EN POLÍTICA FOU REGIDORA A NULES, DIPUTADA AUTONÒMICA (1995 I 1999), I SUBSECRETARIA D´EDUCACIÓ. DES DEL 2002 PRESIDEIX L´AVL.

Ascensió Figueres parla de "consens, tolerància i generositat" en temes lingüístics, quan se celebra el 75é aniversari de Les Normes de Castelló. En el seu segon mandat al front de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua, creu que "sempre es pot fer més", i diu que "l´AVL no és una policia de la llengua". L´ús social continúa sent un dels cavalls de batalla.

--L´AVL ha estat un dels pivots que han articulat l´onomàstica de Les Normes. Ens fa balanç de la celebració?--Des de l´Acadèmia vam tenir clar que la celebració s´havia de fer a Castelló. Institucionalment, el balanç és més que positiu. L´exposició a San Miguel ha superat les 8.000 visites, la més vista de l´AVL, i ara viatjarà per tota la Comunitat. L´Acadèmia ha volgut fer les seues pròpies celebracions però també col.laborar amb altres institucions, les que ens ho han demanat. No ha hagut una competència per veure qui ho feia més bonic; entre tots hem procurat que arribe a tots els racons. I, sobre tot, la societat de Castelló s´ha implicat molt.

--Ha hagut una entesa quant a la celebració, però algunes institucions han criticat la Generalitat per la falta de normalització encara de la llengua valenciana. Què ha de dir a estes crítiques?--L´AVL és una institució jove i jo sóc conscient que a alguns encara és costa acceptar-la. Bé, ú podria comprendre-ho fa 3 ó 4 anys, però no després d´haver tret un Diccionari Ortogràfic; d´haver aprovat la Gramàtica, i, per tant, sentar una normativa de referència per al valencià, oficial --perque l´Acadèmia és un ens oficial--, i, per suposat, la Generalitat es regeix estrictament per estes normes. Qui les critica és perque no creu en el consens imperant.entesa

--És eixe consens hereu del de la Castellonenca del 32?--A l´AVL ens sentim hereus de Les Normes. Pero sí és cert que els acadèmics provenen de mons molt diferents, com aquells signants. Es va tractar de sentar a la mateixa taula gent que venia del món valencianista, del món catalanista, de l´Universitat o d´altres, com l´editorial o l´educatiu. I hem sigut capaços de posar-nos d´acord en una normativa i gramàtica. El que demanem és que tots siguen capaços de mostrar eixa generositat i acceptar eixa normativa, perque no ens fa cap favor per a la llengua el dissentir de la normativa oficial. Som hereus, si vol, de l´esperit de consens, tolerància i generositat. Això es el que ha presidit el nostre treball fins ara.

--Quant calcula que li falta al valencià per què no hagem d´estar parlant-ne tot el dia?--Jo, com sóc optimista, sempre dic que cada dia que passa queda un dia menys per a la normalització total. L´escola té un paper, ha tingut i continúa tenint, molt important. La gent, ara, llig normalment en valencià, ja escriu en valencià, i este tipus de debat ja li té igual. Però sempre és molt difícil acabar amb reductes radicals i ací hi ha pels dos costats. I, afortunadament, cada vegada són més reduïts i menys. Que quant tardarem? Si això es perque el valencià està tan igualat al castellà, serà meravellós, pero m´agradaria que es continuara parlant-ne, i festejant Les Normes, que són les més homenatjades, pel que signifiquen.

--Quin és l´estat de la llengua?--La llengua està en bon moment. Allò de què parlar valencià es considerava de poble, i parlar castellà, doncs era més fi, ja està totalment superat, i la llengua ha adquirit un prestigi. A més, hi ha l´efecte de l´inmigració. Això té el seu efecte en les enquestes. No és que es parle menys valencià perque la gent que parlava valencià ara parle castellà; és que ara som més gent. Crec que, amb les eines que tenim, sobre tot en noves tecnologies, un retrocés en la llengua seria fatal i tots en seriem responsables.

--Però, potser falta una mica de suport dels ens polítics?--Sempre fa falta fer més, ajudes institucionals per a l´ús del valencià en comerços, en cursos, en la formació del funcionaris, de professorat. I des de l´Acadèmia ho reivindiquem, però des d´una política de no imposar. Evidentment, no pot acceptar del mateix bon grau un ensenyament en valencià una escola d´Almassora que una de Segorbe. Sempre estic a favor d´accions per la promoció del valencià, sobre tot d´aquelles que van destinades a augmentar l´ús, però sempre sense imposar. L´Acadèmia no és una policia lingüística; la nostra missió és elaborar la norma, però també una de les funcions que ens ha atorgat la llei es vetllar per l´ús de la llengua. I tant que ens preocupa! Hi ha una frase molt bona que ho resumeix: ens està guanyat l´aula i s´està perdent el pati.

--Potser, per comparació, pareix que el paper de la Generalitat de Catalunya és molt més actiu, que no el que està tenint el nostre Consell.--No m´agrada comparar-me amb Catalunya ni amb ningú, i he de dir que no estic d´acord amb la política lingüística que se ha dut a terme allà. De fet, algunes enquestes, he comprovat que no es corresponen amb la realitat. Es parla molt més castellà del que diuen.

--Hi haurà en Castelló una subseu de l´AVL en un futur?--La seu està en València, pero no ho descarte.