La comarca de Els Ports a Castelló, el Matarranya que compartixen Catalunya i Aragó, el port de Beseit i part del sud d’Aragó conformen una regió natural que compartix un impressionant patrimoni natural amb una història multisecular. És l’antiga regió del Maestrat de les guerres carlines --que poc té a veure amb l’històric Maestrat de Montesa-- i que hui és una de les zones a Espanya més riques per al turisme rural i per a la conservació del patrimoni. Els grans boscos de pins que omplin muntanyes al sud d’Alcanyís són sense dubte un dels ecosistemes naturals més importants de tot el Sistema Ibèric, amb paratges tan impressionants com la muntanya de Pereroles, les riberes dels rius Carbó, Matarranya o Beseit i llocs tan bells amb les pinedes de Vilafranca.

A finals dels anys setanta, i de forma misteriosa, molts pins d’estos boscos van començar a morir, quasi secs. Els investigadors van estudiar el cas i van descartar plagues rares. Després de diversos anys d’estudi, es va determinar la causa: la contaminació per les emanacions de diòxid de carboni que s’emetien des de la pròxima central tèrmica d’Andorra (Terol).

Els municipis afectats, quasi tots de la província de Castelló, es van unir per a exigir el fi de les emissions i una gran compensació pels danys provocats. El llavors alcalde de Vilafranca Rogelio Tena es va erigir en portaveu d’este moviment que va mobilitzar a ajuntaments i col·lectius veïnals i ecologistes. L’assumpte va acabar judicializat. I donada la complexitat de l’assumpte, el poder de l’empresa propietària de la central tèrmica, que era Endesa, i la falta endèmica de mitjans judicials, el juí es va celebrar amb retard ara fa 25 anys a l’Audiència Provincial de Castelló, on va actuar un jove i combatiu fiscal que era Javier Carceller, que inclús va arribar a enfrontar-se per este cas amb el fiscal general de l’Estat, llavors Leopoldo Torres.

En la banqueta es va assentar la cúpula d’Endesa, amb el seu president Feliciano Fuster al front, per a qui es va demanar una pena d’un any de presó, condemna impensable en aquells temps per un delicte ecològic i contra el màxim responsable d’una de les grans empreses espanyoles. Els pins morien però els pobles cobrarien.