Castelló, encara que és la capital de la Plana i es troba en el centre de gran zona de litoral, està rodejada d’una serra de muntanyes que són un autèntic pulmó verd per a tots els que habiten en la ciutat i en les seues poblacions pròximes. Es tracta de la serralada del Desert de les Palmes, que enllaça al nord amb les muntanyes d’Orpesa i Cabanes i al sud amb els primers contraforts de la Serra d’Espadà. És una paret muntanyosa que divideix la província entre la costa i l’interior.

Ara fa 25 anys que la Generalitat, presidida pel socialista Joan Lerma, va aprovar el pla d’usos i gestió del parc natural d’este paratge tan volgut pels castellonencs. El parc natural es va posar en marxa després dels desastres dels últims incendis

--tot i que encara faltava per arribar algun més d’efectes devastadors--. Però amb el pla d’usos i gestió del parc va aconseguir una inversió superior als huit-cents milions de les antigues pessetes. Així ho va destacar a Castelló, el llavors conseller de Medi Ambient, el professor Antoni Escarré, que era un enamorat del patrimoni natural valencià. Escarré va presentar aquell pla que anava a suposar importants mesures per a salvaguardar un tresor medi ambiental com és el Desert i que comparteixen els municipis de Castelló, Benicàssim, Cabanes, la Pobla Tornesa i Borriol.

600 espècies vegetals

El Desert ocupa una extensió de 3.200 fanecades i en els seus boscos es poden trobar fins a sis-centes espècies vegetals distintes a més d’una fauna en què abunden el mussol real, les àguiles perdiceras i àguiles serperes i fins als falcons pelegrins, a més de porc senglars, rabosots i conills. El pla posat en marxa en aquell mes de març va contemplar l’inici de 23 projectes, centrats en la protecció de recursos naturals, un total de 80 restauracions mediambientals i 185 accions de sostenibilitat que fonamentalment van perseguir el rescat0 de la plataforma vegetal destruïda en els incendis d’anys anteriors.

També es va condicionar el camí de Miravet, que enllaça amb la carretera de Cabanes a Orpesa, i es va adequar el Mas de la Bartola com a centre d’interpretació i viver d’un parc que és hui una de la joies de Castelló i un dels llocs més volguts dels castellonencs.