Si ya eres usuario, accede...

Recordarme

¿No recuerdas tu contraseña?
Accede con redes sociales...
Si todavía no eres usuario, regístrate...

¡Regístrate ahora! para recibir los titulares del día en tu e-mail.

¡Regístrate ahora! para poder comentar noticias, participar en sorteos y concursos.

Menú Accede
Cabecera Quaderns

100 anys d’art rupestre

Una exposició recorre les poblacions del parc de la Valltorta-Gasulla amb motiu del centenari de la troballa de les pintures

J. Arnau
19/03/2017

 

A finals de febrer de 1917, Albert Roda donava a conèixer l’existència de pintures rupestres a la Cova dels Cavalls, al Barranc de la Valltorta. En dies posteriors es produïa la localització en el mateix barranc d’altres conjunts de semblant valor. A la Valltorta es van desplaçar per a escometre el seu estudi investigadors de les principals institucions científiques de l’estat: Hugo Obermaier i Paul Wernert de la Comissió d’Investigacions Paleontològiques i Prehistòriques de Madrid, Juan Cabré i Pere Bosch Gimpera de l’Institut d’Estudis Catalans.

Els treballs realitzats per aquests investigadors van demostrar que la Valltorta era el major conjunt de pintures llevantines de l’est peninsular i el lloc on aquest estil presentava una major varietat estilística i compositiva.

A finals d’aquell mateix any, José Senet Ibáñez donava la notícia de l’existència de pintures rupestres en el caseriu de Morella la Vella (Morella, els Ports). Aqueix mateix any, Eduardo Hernández Pacheco, de la Comissió d’Investigació Paleontològica i Prehistòrica, iniciava el seu estudi. Fruit d’aquests treballs va ser la localització de quatre conjunts de pintures rupestres d’estil llevantí i esquemàtic.

Les pintures de Morella la Vella es caracteritzen per la xicoteta grandària de les seues figures i pel gran dinamisme de les composicions i són el millor exponent de les fases avançades de l’Art Llevantí, que recordem és l’expressió més directa llegada per les societats neolítiques. Les seues escenes ens proporcionen informació molt precisa sobre els seus autors, sobre les activitats quotidianes i sobre el pensament simbòlic d’homes i dones del període comprés entre 7.000 i 5.000 anys abans del present.

Per la seua excepcionalitat, com a documents gràfics per a conèixer les societats neolítiques, l’art rupestre llevantí està inscrit en la llista del Patrimoni Mundial de la Unesco (1998): «L’art rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica constitueix el conjunt més gran de pintures rupestres de tota Europa i és un fidel reflex de les formes de vida humana durant un període de l’evolució de la Humanitat».

VALLTORTA-GASSULLA

El territori de Valltorta-Gassulla ha sigut modelat per mil·lennis de presència humana; des del Neolític, el millor exponent del qual són les pintures rupestres conservades en els seus abrics, fins a l’actualitat, amb els paisatges construïts per les pràctiques agropecuàries tradicionals.

La creació del Parc Cultural de Valltorta-Gassulla té com a finalitat la conservació del Patrimoni Cultural i contribuir al desenvolupament econòmic del territori a través de la gestió dels seus recursos culturals i s’estén per una superfície de 23.000 hectàrees dels municipis d’Albocàsser, Ares del Maestrat, Benassal, Catí, les Coves de Vinromà, Morella, Tírig i Vilar de Canes.

Avui mateix clourà a les Coves de Vinromà —concretament ubicada a l’Església Vella— la primera parada de l’exposició itinerant que la Generalitat Valenciana organitza pels vuit pobles del parc cultural de La Valltorta-Gasulla amb motiu del centenari de la troballa de les pintures rupestres. La resta de dates són: Benassal, del 24 de març al 23 d’ abril, al Forn de Dalt; Tírig, del 28 d’abril al 4 de juny, a la Casa de la Cultura; Albocàsser, del 9 de juny al 9 de juliol, a l’ Hostatgeria de l’Ermitori de Sant Pau; Vilar de Canes, del 14 de juliol al 15 d’agost, al Centre d’Interpretació de l’Oli; Ares del Maestrat, del 18 d’agost al 17 de setembre, al saló de plens de l’Ajuntament; i Morella, de 22 de setembre al 22 d’octubre, a la sala del Consell i de la Justícia. I què es pot trobar en ella? Tota la informació relacionada amb aquest conjunt d’art únic que és patrimoni de tots.

CONEIXEMENTS

Les primeres creacions rupestres del territori es van realitzar al final del Paleolític superior, fa 12.000 anys. A aquesta etapa pertanyen els gravats rupestres del Mas de la Vall i de la Belladona, on es conserven signes geomètrics, pròtoms de cérvols i xicotetes representacions d’animals.

Quant al primer art llevantí, dir que les primeres manifestacions corresponen a figures de grans mides: homes i dones, integrades en escenes de caràcter social, que ens oferixen un viu retrat de les comunitats que van habitar aquest territori fa 7000 anys. Aquesta és la fase més descriptiva de l’Art Llevantí; les imatges ofereixen nombrosos detalls d’activitat dels seus autors, de la seua indumentària de l’adorn o de l’armament.

En moments posteriors l’estil llevantí evoluciona cap a figures més xicotetes i major simplicitat però d’extraordinari dinamisme, amb escenes de caça i recol·lecció i d’enfrontaments bèl·lics.

LA COVA DELS CAVALLS

La Cova dels Cavalls va ser el primer conjunt descobert al barranc de la Valltorta, l’any 1917. L’abric conserva una de les escenes més representatives de l’art rupestre llevantí; una composició en què un grup d’arquers aguaita una bandada de cérvols. L’escena expressa la tensió prèvia a la caça dels animals. El realisme en la representació d’aquests, entre els quals es distingeixen cérvols, cérvoles i cervatons de diferents edats, contrasta amb l’estilització de les figures humanes.

Per la seua banda, l’abric Centelles es localitza al Barranc de Sant Miquel, en la capçalera del barranc de la Valltorta. En les seues cavitats es conserven diversos centenars de motius pintats entre els quals destaquen les agrupacions d’arquers caminant. Una d’aquestes escenes representa un grup familiar que es desplaça amb les seues pertinences. La composició la formen tres homes, un carregat amb fardells i els restants amb arcs i tres dones amb tres xiquets. Una altra cavitat conserva la major concentració de figures femenines del repertori llevantí peninsular; grups de dones en diverses actituds i dones junt amb homes en escenes de contingut sexual. I tampoc es poden obviar la Cova Remigia i el Cingle — constitueixen els conjunts més representatius del nucli de Gassulla— o el Cingle de la Saltadora —en la Saltadora destaquen les composicions de caça de cérvols—. Un veritable tresor que redescobrir.

Última hora