La música és un llenguatge universal, capaç de transmetre les emocions més pures. A la partitura no hi ha mentides, no hi ha fingiment. Cada nota és sincera i el músic les interpreta de la manera més adequada. Alguns d’aquests intèrprets es cenyeixen fidelment a cadascuna de les marques i anotacions, respectant els detalls. D’altres prefereixen servir-se de aquesta essència intrínseca de la melodia que tenen davant seu, del que hi ha més enllà del pentagrama, fins al punt de transformar aquesta peça. Dit d’una altra manera, la fan seua, deixen la seua empremta en ella.
El jazz és un gènere que sempre s’ha caracteritzat per aquesta llibertat a l’hora de desxifrar i traduir l’harmonia representada sobre el paper. Els músics de jazz, els jazzistes, han fet de la improvisació un element clau per entendre (si és que realment cal entendre-la) la seua música. El jazz va néixer molt allunyat del cànon, d’aquest classicisme musical occidental potser massa rígid. Des dels seus inicis sempre va deixar clar que era un gènere viu, sense lligams, que necessitava de la implicació dels intèrprets, la qual cosa segueix sent una realitat patent, ja que és un gènere que sempre està en constant canvi, un estil permeable que mai ha rebutjat enriquir-se d’altres sons i ritmes.
El jazz ha evolucionat, ha mutat al llarg dels anys, per convertir-se en un gènere que no coneix fronteres, que no necessita d’etiquetes. Gaudeix d’una característiques que, a priori, ho fan recognoscible, però, com sabem, en el jazz, cada actuació, cada músic, és un univers diferent. Aquesta és part de la seua gràcia, he aquí el seu atractiu. La màgia que sobre l’escenari es crea és única, gràcies a aquesta complicitat que demostren els «actors» d’aquesta representació que ens sembla excepcional, ja que excepcional és cada lleu moviment, cada nota, cada gest de complicitat o somriure, cada llàgrima fins i tot. El jazz neix del més profund de l’ésser i indubtablement s’encomana. És innegable.
TERRA DE JAZZ
Castelló, capital i província, ja fa molt que es va deixar portar per la gràcia del jazz, pel seu magnetisme. És aquesta una terra de jazz, que des de fa tres dècades s’ha anat nodrint d’actuacions de grans i petits, que ha aconseguit forjar un esperit comú i que no ha dubtat a exportar-lo a altres racons del país. La història recent està en deute amb el jazz, i en aquestes latituds som conscients. Cicles, festivals internacionals, concerts solts, tallers, seminaris, acadèmies... La relació del jazz i Castelló és, probablement, una de les més fructíferes del territori llevantí i pot ser que espanyol, i això es tradueix en una fidelitat extraordinària per part de un públic que és gairebé com una gran família.
Part d’aquest públic fidel va començar a gaudir d’una nova cita jazzística aquest passat divendres, 1 de desembre, amb l’obertura del 26é Festival Jazz a Castelló, certamen organitzat per l’Ajuntament de Castelló i que des del passat any ha elevat les seues intencions a la hora d’implicar un major nombre de públic, programant actuacions en diferents racons de la capital de la Plana i sumant esforços amb la Universitat Jaume i i l’Institut Valencià de Cultura.
XXVI EDICIÓ
La jornada del dia 1 es podria definir com una jornada divulgativa, ja que es van desenvolupar en el Menador, Espai Cultural, dos tallers —a càrrec de Fernando Brunet i Jordi Albert— i una xerrada sobre La creació de públics en la música popular: context i individu; artista i percepció, que van impartir Juan Francisco Cavallers i Jordi Albert. Així mateix, va tenir lloc l’enregistrament en directe del mític programa radiofònic Discópolis Jazz de RNE, presentat per José Miguel López, qui va recollir el testimoni del sempre recordat i estimat Juan Claudio Cifuentes, Cifu, el 28 de març de 2015 —gràcies, Cifu, per fer tant—. Per finalitzar, el conjunt The Fingertips van fer vibrar als assistents al seu concert a la plaça Hort dels Corders. I ahir dissabte, més didàctica, amb més tallers per a les famílies, i la inauguració de l’exposició fotogràfica que ha coordinat el nostre company Manolo Nebot al hall del Teatre del Raval. En l’apartat musical van destacar The Swing Band, amb una actuació al Menador.
Probablement, a partir d’avui diumenge, 3 de desembre, comenci el programa musical pur i dur, amb les actuacions de Fabian Barraza Django’s Trio, a les 12.00 hores, a la Casa de Cultura castellonenca, i del trio que formen Carles Benavent, Tino di Geraldo i Jorge Pardo —i que va aparèixer com a continuació de l’anterior grup de Jorge Pardo i Carles Benavent, el sextet que va fer història en el nou flamenc—, que actuarà al Teatre del Raval a partir de les 19.00 hores.
A aquests se’ls unirà al llarg d’aquesta setmana —fins diumenge que ve, dia 10— alguns vells coneguts pels amants del jazz aquí a Castelló, com els «històrics» Diego Clanchet i Fernando Marco, que actuaran el dia 6, encara que en horaris diferents, ja que Marco actuarà acompanyat pel trompetista italià Franco Baggiani a les 19.00 hores, al Raval, mentres que Clanchet protagonitzarà l’actuació matinal a la Casa de Cultura. També podrem tornar a gaudir amb el saxofonista nord-americà Scott Hamilton, un habitual que sembla haver trobat a Castelló una segona llar. El concert de Hamilton, a més d’emmarcar-se en aquest certamen, forma part també de la programació de l’Institut Valencià de Cultura gràcies al cicle Auditori Jazz Club, de manera que la sala simfònica de l’Auditori i Palau de Congressos es tornarà a transformar el 8 de desembre en un club com va fer durant l’actuació del mític Benny Golson, per acollir Scott Hamilton acompanyat per Dena DeRose al piano, Ignasi González al contrabaix i Jo Krause a la bateria.
KRULL I HENDRICKS
Tampoc podem oblidar les actuacions de Pepe Zaragoza, Tim Trio o del castellonenc Chema Peñalver —el dia 9— i Ernesto Llorens Quartet —el 10—, que completaran aquesta setmana jazzística que aconseguirà captivar-nos, com segur ho fan les veus de dues dones extraordinàries com la madrilenya Cecilia Krull i Michele Hendricks, filla del gran Jon Hendricks, una autèntica llegenda del jazz vocal. A ambdues les podrem veure al Teatre del Raval, que s’ha erigit com la seu central d’aquest festival que vol seguir creixent any rere any i qui sap si convertir-se en un dels més representatius del panorama valencià.
La presència, tant de Krull com de Hendricks, cal destacar-la, ja que creiem que seran dos dels concerts que segurament puguin atraure un públic àvid de la calidesa vocal de dues cantants de primer nivell. Sens dubte, comptar amb les dues és un luxe del que hem d’aprofitar, ja que el jazz, com tota bona música, uneix, i cal saber apreciar la seua generositat.
Durant una setmana, Castelló torna a demostrar el seu amor per aquest gènere incombustible que tantes i tantes alegries ens ha donat i ens donarà.
