Les actuacions sonores de Francisco López van més enllà d’un concert normal. Una intensa i rica experiència d’immersió sonora en la foscor, amb un sistema de so multicanal envolupant i el públic amb els ulls embenats. López ofereix mons virtuals de so creats a partir d’una infinitat de fonts originals recopilades en tot el món —des de selves i deserts fins a fàbriques i edificis en múltiples llocs en els cinc continents— i mutades i desenvolupades durant anys d’estudi a través de les habilitats de composició del seu propi univers.
En els seus «concerts», l’espai es reconfigura col·locant els seients disposats en cercles concèntrics enfront d’una sèrie d’altaveus, com es podrà comprovar el 5 de maig, a partir de les 21.00 hores, a l’Espai d’Art Contemporani de Castelló (EACC). L’acció, per tant, ocorre en el centre de l’espai (no en l’escenari), per a poder controlar en viu el so mentres el públic l’escolta.
López és reconegut internacionalment com una de les figures més importants de l’art sonor i l’escena musical experimental. Durant més de 35 anys ha desenvolupat un sorprenent univers sonor, absolutament personal i iconoclasta, basat en una profunda escolta del món. López destrueix els límits entre els sons industrials i els sons d’ambients naturals, movent-se amb passió des dels límits de la percepció fins al més terrible abisme del poder sonor, proposant una escolta cega, profunda i transcendental, alliberada dels imperatius del coneixement i oberta a l’expansió sensorial i espiritual. Sens dubte, una experiència que val, i molt, la pena gaudira.
CONFERÈNCIA
Abans de la seua actuació, cap a les 18.30 hores, Francisco López exposarà en una xarrada-taller com s’ha conformat la seua pràctica creativa sonora a través de dos àmbits d’influència que difereixen d’aquells habituals en l’aprenentatge musical o sonor tradicionals: la xarxa internacional independent home-music network (que va començar a finals dels anys setanta) i la influència dels ambients sonors del «món real», principalment de naturalesa.
En la seua intervenció, presentarà aquests àmbits en un context social i històric molt més ampli que el del seu propi treball personal. A més, farà explícita i analitzarà l’enorme influència que ambdós han tingut, des de fa ja diverses dècades, en la gegantina comunitat de creadors sonors en tot el món.
A diferència dels cànons clàssics de «gravacions de camp» (field recordings) o «paisatges sonors» (soundscapes), el treball de López amb gravacions ambientals no està imbuït per objectius de representació sinó per la intenció de crear nous mons d’experiència sonora basats en una transformació d’aquesta «realitat». Així, aquesta aproximació és afí a l’àmbit filosòfic que considera els sons en si mateixos com a entitats ontològiques de primer ordre, autosuficients, proposant una connexió més íntima i profunda amb la «realitat» sonora que aquella derivada de la representació tradicional.
Com bé afirma, «un dels principals elements en aquest desenvolupament de noves realitats sòniques com a experiències públiques compartides està relacionat amb la reconfiguració dels sistemes de so i els espais cap a una experiència immersiva que posa en dubte el cànon habitual de l’escenari». Francisco López oferirà el dia 5 de maig una oportunitat per reflexionar sobre com l’escenari ha sigut acríticament adoptat per la majoria de les pràctiques musicals occidentals, i sobre l’absència d’escenari, i el seu símbol.
