Una perspectiva dels estudis de gènere sota l’atenta mirada de la globalització i la societat capitalista, des de la dècada dels anys noranta fins als nostres dies a través de diverses tècniques i disciplines com la instal·lació, la fotografia, la vídeo-creació, el vídeo-documental o l’obra gràfica.

Això és el que proposa l’exposició Women in Work. Dona, Art i Treball a la Globalització, una iniciativa expositiva itinerant organitzada per la Universitat Politècnica de València i que actualment es pot visitar a la galeria Octubre de la Universitat Jaume I de Castelló.

En aquesta col·lectiva, la comissària Mau Monleón ha realitzat una selecció de 15 obres per a aquest espai de les 42 que conformaven l’original, amb 19 artistes i col·lectius que ofereixen una exploració i una revisió de la situació laboral de les dones. Aquesta iniciativa, per tant, revela i evidencia la tasca feminista i activista en el món de l’art d’artistes nord-americanes com Guerrilla Girls o Faith Wilding, els col·lectius xilens Ser & Gráfica, Seri-Insurgentes i Washas del Sistema, la suïssa Ursula Biemann juntament amb diverses artistes espanyoles de prestigi internacional, com «l’artista bilbaïna Marisa González, considerada pionera en l’aplicació de les noves tecnologies de la reproducció i la comunicació en la creació artística; l’artista basca Yolanda Herranz; la gallega Mar Caldas; la catalana Núria Güell; o els i les valencianes Julia Galán, Pedro Ortuño, María Zárraga, Julia Navarro i la fotògrafa Eva Máñez», en paraules de la comissària d’aquesta mostra.

REFLEXIONS

A l’exposició «es fa patent —explica Monleón— com la globalització no ha estat capaç de superar l’antiga ordenació de les esferes socioeconòmiques definides per la divisió sexual del treball productiu i reproductiu. Molt al contrari, tot i que la dona s’ha incorporat al mercat laboral productiu de forma massiva, no ha deixat de realitzar les tasques reproductives invisibles».

Així mateix, a través del recorregut es fa visible la diferència salarial, la discriminació i la segregació de la dona en el món laboral. Un fet que ja existia a la dècada dels setanta com es va poder apreciar en l’exposició Women and Work (1975) del col·lectiu britànic Hackney Flashers, on es reconeixia la contribució invisible de les dones a l’economia tant dins com fora de la llar i que ha servit de referent per a la concepció i construcció d’aquesta.

De fet, aquesta proposta és com una continuació de la de 1975, ja que part del mateix moment en què el col·lectiu britànic es va dissoldre el 1980. És més, les quinze peces seleccionades estan organitzades seguint una línia temàtica i conceptual com la reivindicació, la llibertat i la igualtat, així com la discriminació en l’àmbit laboral de la dona, independentment del lloc de naixement o residència. De la mateixa manera, les obres treballen per a testimoniar, documentar i manifestar el paper que exerceix i ocupa la dona en la societat actualment. Es denuncia i s’ironitza que en ple segle XXI la dona no tingui la mateixa visibilitat ni la mateixa oportunitat que l’home, ni obtingui el mateix reconeixement o que per a molts el seu paper es redueixi al de mera acompanyant del seu marit com en molts mitjans de comunicació.

Sens dubte, una ocasió única per apreciar el treball i la lluita d’aquestes artistes per mostrar davant l’espectador la situació de precarietat i desigualtat laboral de la dona mitjançant l’art i els estudis de gènere. Fins el 22 de desembre es pot visitar.