Té un caràcter efusiu, proper, cordial, afectuós i una veu de registre ampli, generós, opulent i mòrbid en el greu i, sobretot, molt expressiva. En la seua formació no falten estudis de declamació i dansa, la qual cosa concedeix a les seues versions una versatilitat tan suggestiva com a temperamental, familiar i desembolicada. Ana María Ramos és contralt, és titular de la companyia del Teatre de la Zarzuela de Madrid, amb un important currículum que l’ha portat a actuar en nombrosos auditoris i teatres de tota la geografia espanyola i europea, havent estat dirigida per grans escenògrafs i prestigioses batutes. També ha registrat discos i gravat per a diverses cadenes televisives.

Tots aquests valors empetiteixen quan es comenta la seua versatilitat que li porta des del oratori barroc al jazz, des dels boleros a l’òpera romàntica i des de la sarsuela al lied i és que aquesta soriana, establerta a Madrid, a qui tindrem l’oportunitat d’escoltar la setmana que ve en un memorable concert a Castelló és una enamorada de la música, sempre que sigui bona, que la motivi i sigui capaç d’inspirar-li alens que despertin la seua imaginació la seua desinboltura i els seus sentiments. Sent l’atractiu d’implicar-se en les seues versions amb la finalitat de crear una màgia auditiva tant quan actua en solitari com amb altres companys. Té entre altres virtuts la de ser molt comunicativa i immediata a l’hora d’interpretar i d’implicar-se en els seus personatges i amb els seus col·legues en l’escenari.

HOMENATGE A BABILONI

Dimarts que ve, dia cinc de desembre, Castelló tindrà el privilegi d’apreciar el seu art en un concert homenatge que se celebrarà a les 19.30 hores, a la sala de cambra de l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló en homenatge al guitarrista Manuel Babiloni i en el qual tindrà com a companys d’actuació al baríton Antonio Gascó, un excel·lent amic amb el qual ha compartit escenari, i la pianista Elvira Babiloni, amb qui ha trobat una cordial afinitat interpretativa.

El concert és gratuït i no requereix l’ús d’entrades, és a dir arribar a la sala i asseure’s i s’ha organitzat per la Fundació Guitarrista Manuel Babiloni, en una de les seues activitats més significatives de la present temporada, comptant amb la col·laboració de l’Ajuntament de Castelló i l’Institut Valencià de Cultura (IVC) a Castelló.

Al programa, tot de música espanyola, figuren peces per a piano, cançons i fragments de sarsuela, totes popularíssimes, d’autors com Moreno Torroba, Serrano, Falla, Albéniz, Granados, Alonso, Caballero i Sorozábal..., entre uns altres, que faran les delícies del respectable per la seua popularitat.

GENEROSITAT

Ana María Ramos es troba molt satisfeta de poder participar en aquesta audició, per la qual es va oferir generosament donats els vincles familiars amb Castelló renunciat als seus emoluments per participar en l’audició tenint en compte la precarietat que té la fundació Babiloni, que gràcies a accions generoses com la de la nostra cantant, pot dur a terme una programació tan suggestiva com a interessant.

A Betxí viu la seua cosina germana del mateix nom amb la qual té un afectuós vincle i a més compta amb un bon amic (a qui qualifica de «col·lega»), Antonio Gascó. No li ha estat fàcil a la contralt complir amb aquest compromís «entranyable», atès que són unes dates complicades, doncs en aquests dies està alternant amb la seua interpretació de l’òpera de Penella El gato montés al Teatro de la Zarzuela. Els viatges per poder assajar a Castelló i la seua estada li suposen una situació intranquil·la que no beneficia a la seua concentració. «Però --com ella diu-- la il·lusió ho pot tot».

El programa que ella mateixa va ajudar a confeccionar suposa un recorregut geogràfic pels temes més significatius de la música espanyola, tant en l’àmbit del lied o la cançó, les romances i duos de sarsuela i les peces per a piano. Es tracta de concedir al repertori una enorme varietat, precisament mostrant la riquesa musical, cultural, lingüística, que té la península ibèrica. Alguna cosa que en la seua unitat li concedeix una palesa diversitat que és una de les grans característiques de la personalitat de la nostra terra.

Si bé Ana María Ramos és una enamorada de la música espanyola, no per això abandona el lied i la música barroca, que diu suposen un exercici molt important per a la tècnica vocal i una manera molt diferent de frasejar els motius musicals, sobretot amb aquest particular senyoriu belcantista que posseeix l’òpera barroca i l’espiritualitat que té el repertori sacre. «Tot és positiu», declara la cantant: «l’aristocràcia que té l’òpera barroca i la delicadesa que té el catàleg religiós». «Tot és formatiu», assenyala, i afegeix, «tot enriqueix, forma i constitueix una inapreciable font d’interès». «A més les diverses tècniques interpretatives enriqueixen d’una manera molt complementària i t’aporten moltes possibilitats en qualsevol dels gèneres que abordis».

Estranyat l’entrevistador pel seu interès pel jazz i els boleros, Ana Ramos en un amigable i propera parenceria de simpàtica franquesa diu: «Molts grans de l’òpera han actuat amb uns altres no menys grans d’altres gèneres no tan elitistes, per exemple: Montserrat Caballé amb Fredy Mercury, Plácido Domingo amb Frank Sinatra o John Denver, Liza Minelli amb Pavarotti... i és que no hi ha gèneres, hi ha música de qualitat i música que no la té. Jo estic a favor de la primera». «Kraus, Carreras, Domingo... han cantat boleros, que tenen unes síncopes fascinants i molt seductores. Per què no? A mi la música em produeix felicitat i aquesta és la que vull viure i sentir i si puc fer-la viure i sentir als quals m’escoltin... Doncs meravellós», comenta.