Si esmentem el nom de John Williams ràpidament sabem a qui ens referim. El músic, compositor i director d’orquestra nord-americà ha creat algunes de les bandes sonores més populars del setè art en les últimes quatre dècades. Tots podem taral·lejar aquest ritme trepidant que simula l’atac d’un tauró, o la galàctica melodia d’aquest món únic d’Star Wars.

John Williams ha demostrat al llarg de tota la seua carrera, i com ell altres il·lustres com John Barry, André Previn, Alexander Desplat, Ennio Morricone, Vangelis o Henry Mancini, per citar només alguns noms, que el cinema necessita de la música. «Em considero un compositor cinematogràfic», ha arribat a afirmar en més d’una ocasió l’oscaritzat autor —ha guanyat la preuada estatueta de l’Acadèmia de Cinema nord-americana en cinc ocasions i té en el seu haver 51 nominacions, consagrant-ho com el segon home amb més nominacions després de Walt Disney—.

Se sap que els primers intents d’incorporar la banda sonora a les pel·lícules —aquests primers passos es van donar a Àustria— es basaven en el funcionament a l’una, amb els problemes consegüents, del projector i un fonògraf. En realitat, en moltes de les millors sales de projecció ja existia l’«acompanyament musical», normalment proporcionat per un piano o pianola. També es presentaven les pel·lícules o es narraven per algú del propi local cinematogràfic o per algun dels actors o realitzadors, en les projeccions més destacades. Si alguna cinta perdia interès per part del públic, se li animava en ocasions amb nombres musicals o actuacions de tota índole, abans, durant o després de la projecció. Com veuen, la relació entre la música i el cinema es remunta fins als inicis de la pròpia indústria del cel·luloide.

UNA ESTRETA RELACIÓ

Posteriorment, veurien la llum altres tècniques com el cronòfon o el sistema conegut com Vitaphone que va fer que la Warner Bros sortís del sot en el qual queia amb el cinema mut. I a partir de The Jazz Singer (1927), la història va fer que el cinema sonor fos el que és avui, una de les grans indústries mundials.

FESTIVAL

Aquesta mateixa setmana, la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Castelló anunciava que la capital de la Plana celebrarà el proper mes de juny la primera edició del Festival CIM de Cinema i Música. La regidora de l’àrea, Verònica Ruiz, destacava durant la presentació d’aquesta iniciativa que «Castelló passarà a formar part del grup de ciutats amb un festival internacional de cinema propi».

Impulsat pel consistori castellonenc amb el suport de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), aquest certamen neix, com remarquen, «amb el propòsit de reivindicar l’estreta relació entre aquests dos arts universals». Així mateix, aquest projecte té com a objectiu consolidar-se com una cita obligada per als amants del setè art «i com un lloc de trobada d’actors, directors i compositors valencians, nacionals i internacionals, per als que la música en les seves múltiples facetes ha estat una inspiració artística fonamental», com va explicar Ruiz.

Del 7 al 10 de juny se celebrarà aquest festival que inclourà projeccions especials, col·loquis, espectacles a peu de carrer i activitats per als més petits, a més de comptar amb la presència de destacades figures de l’àmbit cinematogràfic.

CURTMETRATGES

Per si fos poc, tal com van destacar des de la Regidoria de Cultura, una altra de les apostes principals d’aquesta cita serà la celebració d’un certamen de curtmetratges amb la música com a epicentre narratiu i sonor de les històries, «una proposta oberta a realitzadors de qualsevol edat i procedència que pretén ser una plataforma per als nous valors del sector audiovisual», en paraules de Verònica Ruiz. Els treballs per poder participar en aquest festival de curtmetratges dins del festival de cinema podran presentar-se fins el proper 6 d’abril i les bases es poden consultar des de ja mateix a la pàgina web de l’Ajuntament.

En paraules de la regidora de Cultura, Verònica Ruiz, la posada en marxa del Festival CIM suposa «el propòsit de reivindicar la música dins del setè art perquè sense la música les pel·lícules no ens arribarien com ens arriben, i sobretot reivindicar el talent jove castellonenc perquè puguin donar el salt a la cinematografia gràcies a aquest concurs».

Castelló aposta pel cinema, per la música.