Carlos Asensio assenyala que l’adjudicació de la prestigiosa beca d’art de la Fundació Dávalos Fletcher li arriba en una ocasió òptima i suposa un suport molt important perquè es troba en un moment molt significatiu de la seua producció en què pretén «donar un bot» en la iconografia, en el simbolisme, en l’estètica i en el procediment.

«Era una oportunitat que esperava amb anhel», diu. «Viatjar a Berlín, suposa refrescar idees, contrastar parers, enriquir informació, la qual cosa afavorix que no et quedes estètic en el teu sistema plàstic. És important donar un bot en el teu quefer. Eixe penetrar en l’aventura t’enriquix, perquè mai saps on et va a conduir l’obra. Sempre les experiències renovadores són importants».

EVOLUCIÓ

L’artista, d’excel·lent tècnica, hi ha provat al llarg de la seua carrera diverses propostes, des d’un realisme molt depurat de pura humanitat i caràcter, a vegades amb una surreal violència, a un geometrisme espacialista de signe estructural, passant per altres corrents més efímeres.

Asensio és un investigador nat, amb una anhelosa avidesa de coneixement i d’enriquiment de la seua formació. Actualment es trobava immers en un ideari de signe expressionista amb una potència expressiva molt intensa, quallada en un evident propòsit social. Això li ha portat a una combinació de mètodes, en què la pintura clàssica es conjuga amb un sistema de transfers fotogràfics, elaborats a tòrcul i a vegades amb postulat de monotips, que al mateix temps oferixen referències perquè siguen transmutades en pintura. La combinació, puntualitza, «t’obri camins molt significatius i plurals».

Per si faltava poc, el pintor castellonenc d’un temps ençà està temptant l’escultura amb unes formes extravagants i alineades que tenen molt del surrealisme cinematogràfic de les pel·lícules de ciència-ficció, que suposen un repte subconscient a la sensibilitat. L’ànima interior de l’instintiu, amb barroquismes gestats en visions oníriques de vísceres organicistes.

També la naturalesa cobra cos en estes peces escultòriques, amb formes arbòries retorçudes, underground, que tenen no poc de fantasmagòric i misteriós. La ment de l’escultor i pintor queda lliure per a fantasiejar al seu capritx i seduir i comprometre la percepció del contemplador.

A ALEMANYA

El programa que desenvoluparà en la capital de l’Alemanya suposa quatre mesos d’estada en el prestigiós Institut d’Art de Berlín, on amb un important planter docent, treballarà mètodes d’estampació foto gravada, amb una formació reglada, i contactes amb col·legues procedents de tot el món, amb una interessant i afegida formació complementària.

Vol treballar en Berlín en el projecte que ja ha apuntat de fotografies intervingudes i processos alternatius. Està convençut que és un camí en què percep moltes perspectives de renovació i que al temps combina sistemes històrics i altres d’una actualitat renovadora i plena de possibilitats plàstiques

No va al seu destí amb idees preconcebudes sinó amb una mentalitat molt oberta, «No tindria sentit anar allí per a continuar amb el que ja portes aprés i practicat ací. Per a això —conclou— no cal moure’s de casa».

NOVES POSSIBILITATS

Estima que Berlín és una de les grans capitals de l’art contemporani, que «hui supera a Londres o a Paris pel que es referix a estudis d’art, i en la possibilitat de contactes amb notables galeries. També són molt enriquidors els espais alternatius, la qual cosa suposa un important moviment, una afanyosa activitat i una competència que estimula i repta», comenta el castellonenc.

Pel que es referix a l’idioma, assenyala la singularitat, molt positiva per a ell que tot el món en l’àmbit artístic parla anglès. També s’emociona pensant en la geografia de paisatge humà, social, ambiental i urbà que viurà i en el que pressent pot trobar moltes referències d’inspiració per als seus quadros.

En la conversació, l’artista ens mostra al seu estudi algunes de les seues obres més actuals en les que apareixen cases, a vegades mansions, abandonades que suposen un ahir orfe, deixat, trist, macilent i tràgic. Una percepció que així mateix encaixa amb una naturalesa degradada. L’acció que jutja més reveladora i nova és la combinació d’ambdós llenguatges, amb un evident propòsit d’acusació ecològica alhora que d’implicació en pro del ser humà i del seu desemparament.