Diu Miguel Bañuls que ser escultor avui és gairebé una heroïcitat. Es defineix a si mateix com a escultor abstracte, i reconeix que sempre li han interessat els processos industrials i mecanicistes. Si un s’acosta a la seua obra per primera vegada, difícilment no pensa en estructures fabrils, fragments de màquines, peces tècniques. Existeix en el seu treball, en la manera que té d’entendre el seu art, cert minimalisme, no exempt de gestualitat o simbologia.
Richard Deacon, Anthony Caro, Oteiza, Richard Serra, Chillida, Cruz Díez, Sempere o Josef Albers serien algunes de les seues referències, creadors tots ells d’una obra conceptual marcada pel treball i manipulació d’elements tan imponents com ara l’acer o el ferro i formigó. Amb ells sol dialogar per donar curs a la seua imaginació i, així, crear una cosa seua, original. Bañuls confessa que sempre està explorant solucions per donar forma a cada peça, i ho fa amb una economia de recursos materials, de formes i transformacions que, fet i fet, donen com a resultat un treball marcat per la recerca de la lleugeresa.
‘PARESTESIA’
Dijous passat, 22 de març, Miguel Bañuls va inaugurar a l’Espai Cultural Obert Les Aules de la Diputació Provincial la seua exposició Parestesia, emmarcada dins el cicle Metàfores sinestèsiques que organitza la Fira Internacional d’Art Contemporani de Castelló, MARTE, en aquesta sala expositiva de la capital de la Plana. Hi observem una sèrie d’escultures de zinc a través de les quals l’artista alacantí —encara que nascut a Madrid— segueix investigant sobre la bellesa dels materials estàtics.
Com afirmen els comissaris de la mostra, Bañuls «entén les escultures de zinc com planxes tensionades que es desdoblen, com una planta que creixés despreocupadament, absent de gravetat». En aquest sentit, afegeixen, «tota l’obra de Bañuls, d’una o altra manera, es manifesta com un possible cop directe a la percepció de l’espectador. D’alguna manera la planxa fragmentada l’interpel·la i parla directament des de la seua corporeïtat metàl·lica».
En aquest sentit, el mateix escultor reivindica «el valor estètic de les estructures i elements constructius», i ho fa a favor d’aquesta llibertat expressiva que, diu, és necessària per dedicar-se «a una cosa que pràcticament absorbeix la teua vida». I és que Bañuls té molt clar que el procés creatiu és el veritablement important, allò que l’omple, i compartir-lo amb la resta de la societat és un valor afegit sense el qual no entendria la seva tasca.
L’exposició es podrà visitar fins al proper 21 d’abril i gràcies al cicle ECO Experiències es realitzaran diverses visites guiades porgramadas.
