Un assaig. Onze dones. Una exposició. Cànem presenta una nova col·lectiva la concepció de la qual part de l’obra A room of one‘s own [Una habitació pròpia] (1929), de l’escriptora britànica Virginia Woolf (1882-1941). És aquest assaig el fil conductor de la mostra, ja que, com assenyalen des de la històrica sala d’art: «reuneix diverses xerrades sobre dones i literatura. L’obra es podria resumir dient, si vols fer una obra d’art, has de disposar d’una habitació pròpia i una renda l’any». Així, cadascuna d’elles construeix una habitació pròpia, una suma d’espais en què s’expressen de manera independent. Lluny de plasmar les mateixes obvietats, reflecteixen les inquietuds i les particularitats estilístiques lliurement.

Mar Arza, Pilar Beltrán, Amparo Dols, Yotta Kippe, Geles Mit, Joaquina Moragrega, Irina Novarese, Ester Pegueroles, Pepa L. Poquet, Laura Vallés, i Maria Zarraga treballen conjuntament sobre el text feminista de Woolf que gira al voltant d’un espai literal i fictici per escriptores que es troben dins d’una tradició literària dominada per homes. «Una dona ha de tenir diners i una habitació pròpia per poder escriure novel·les», afirma Woolf en aquest assaig en el qual queda reflectit el fet que les dones havien estat apartades de l’escriptura a causa de la seua «pobresa relativa». En aquest sentit, per a Woolf, la llibertat financera portaria a les dones la llibertat necessària per escriure. No obstant això, tenir una habitació pròpia era una cosa impensable al segle XIX, tret que els pares de la dona fossin excepcionalment rics o nobles. D’aquí que l’assaig examinés de forma crítica si les dones eren capaços de crear, i la llibertat que tenien per produir un treball de qualitat, atenent a les limitacions a què les dones escriptores, passades i presents, s’enfrontaven.

LA CONQUESTA DE L’ESPAI // El títol triat per l’autora britànica i les artistes també fa referència a la necessitat de qualsevol autor/a per tenir llicència poètica i exercir aquesta llibertat personal necessària per crear art. Dit això, la present exposició tracta de contestar i demostrar a la mateixa Woolf que en ple segle XXI les dones artistes sí que tenen una habitació pròpia on treballar i produir obres de qualitat i aconseguir la renda suficient per poder viure del seu treball. En paraules de la pròpia galeria, aquesta col·lectiva és: «com una metàfora de la llibertat de l’alliberament... del compromís total de les dones amb la creació i amb la societat. D’aquesta manera les autores porten la seua experiència vital, intel·lectiva i especulativa al primer terme, plantejant interrogants que són els de la societat». No obstant això, el veritablement important per a elles és conquerir aquest espai físic, ja que significa que prèviament ha germinat el creatiu, el sensible i el racional i aconseguir així una nòmina, la meta i l’orgull de demostrar que han aconseguit ocupar un lloc al espai social i artístic.

El present projecte els ha brindat total llibertat per intervenir el lloc i fer-lo seu, alhora que els ha permès que es prenguessin la llicència poètica d’interpretar i recrear a la seua manera el mític assaig d’una de les dones més influents del segle XX com va ser la pròpia Virginia Woolf. Amb tot, la mostra es basa en les premisses essencials, el respecte, la llibertat, la igualtat i el reconeixement. Les artistes comparteixen l’espai de forma harmoniosa i això és una cosa que s’aprecia a la sala del carrer Antoni Maura. Petites històries que convergeixen en una gran història, la d’aquestes dones contemporànies que han sabut lluitar per tenir i construir una habitació pròpia, una veu escoltada.

Fins el 19 d’abril.