Escriu Bartolomé Ferrando a El Arte de Acción en España entre los últimos veinte años y alguno más, que certs esdeveniments van marcar pautes i van establir les bases del que anomenem avui dia art d’acció o performance. Ferrando ens diu que un d’aquests successos van ser les peces de Joan Brossa que l’autor va denominar «Accions espectacle»; l’altra, la creació el juliol de 1964 del grup i de la pràctica Zaj, construït i consolidat en 1967 per Juan Hidalgo, Walter Marchetti i Esther Ferrer. A ells afegeix els noms del vinarossenc Carles Santos —del que diu que les seues obres, properes al happening i la performance en molts casos, es desenvolupen i desenvolupen a cavall dels exercicis teatral, plàstic i poètic—, Llorenç Barber i Fàtima Miranda, Nacho Criado, Isidoro Valcárcel i Jordi Benito entre molts altres, el treball dels quals està lligat a aquesta pràctica intermèdia, «en la qual intervé tant la plàstica com la música, la dansa, el vídeo, la poesia o el teatre», com bé afirma Ferrando, qui afegeix que a través d’ella es pot donar peu «a formes de creació múltiples, capaços de ser apreciades per capes molt diverses del teixit social del nostre territori».

En una ocasió, allà per l’any 2010, ja reflexionava jo sobre la performance en una sèrie d’articles que vam dedicar a la contemporaneïtat de l’art i les seues diferents manifestacions i pràctiques. En ell afirmava que, «la performance és, sobretot, una posada escènica, en la qual la improvisació, la provocació o la sorpresa, així com el sentit de l’estètica, juguen un paper principal». Després xerrar amb Bartolomé Ferrando m’adono que no vaig molt desencaminat, si bé hi ha molts factors que determinen l’art d’acció, alguns dels quals podrem descobrir el proper 16 de desembre gràcies a la Tercera Trobada de Performance i Poesia d’Acció que tindrà lloc a l’Espai d’Art Contemporani de Castelló (EACC).

UN REFERENT // Ningú millor que Ferrando per dirigir o comissariar aquesta iniciativa ja que parlem d’un dels performers i poetes visuals més representatius de les últimes dècades al nostre país. Professor titular de performance i art intermèdia a la Facultat de Belles Arts de València, va ser fundador de l’emblemàtica revista Texto Poético, referent absolut a l’hora d’estudiar i analitzar la història i els mecanismes de la poesia experimental i la performance.

Com a performer, Ferrando ha participat en festivals i trobades arreu del món, i la seua poesia visual es pot trobar en centres com el Kunstmuseum Hannover o, sense anar-nos tan lluny, al mateix Museu d’Art Contemporani Vicente Aguilera Cerni de Vilafamés (MACVAC). Així mateix, forma part dels grups Flatus Vocis Trio, Taller de Música Mundana i Rojo, dedicats al desenvolupament de pràctiques creatives situades a mig camí entre la música, la poesia i l’art d’acció. Qui millor que ell, per tant, per descobrir algunes de les claus d’aquesta jornada en què «he intentat ajuntar generacions diverses de performes, a més de combinar artistes de diferents procedències».

ELS ARTISTES // Tal com m’explicava per telèfon Ferrando, el primer dels artistes que estarà present a Castelló és el francès Julien Blaine, un dels puntals europeus de l’experimentació poètica, creador del que es coneix com a poesia acció, que lliga els mons de la poesia i la performance. Al costat d’ell participarà la belga Alice de Visscher, qui en paraules de Bartolomé Ferrando, «crec que és una de les performer més atractives que hi ha en l’actualitat, el seu treball és més que notable i destaca d’entre els artistes de la seua generació». En les seues actuacions, De Visscher explora físicament i poèticament les propietats d’un objecte, el seu cos i espai, així com les relacions que comparteixen. D’altra banda, mentre crea imatges o accions estranyes, intenta provocar la imaginació del públic. El seu interès en l’exploració de materials (incloent-hi el cos) li serveix per trencar els significats preconcebuts a juxtaposar elements que creen associacions noves i peculiars entre els objectes de la vida quotidiana i ella mateixa.

En l’àmbit estatal, aquesta trobada comptarà amb la presència de la parella madrilenya formada per Nieves Correa i Abel Loureda, i finalment el castellonenc Álvaro Terrones, de qui Ferrando assegura que «el seu treball té una mirada que tendeix a la ironia». Els cinc artistes, pertanyents com dèiem a generacions diferents, tenen alguns trets comuns en els seus treballs, marcats pel seu bon fer en el sempre complicat i difícil terreny de la performance, una pràctica artística que encara avui desperta certa controvèrsia. «Sí, algunes persones tenen una actitud bastant hermètica respecte a la performance, però jo sóc de l’opinió que l’art d’acció té la capacitat d’atraure gent diversa». De fet, aquest Tercera Trobada de Performance i Poesia en Acció que albergarà l’EACC pretén apropar al públic aquest art combinatori. Per a això, cal destacar el paper dinamitzador del propi Espai, «L’EACC és avui un espai rellevant i des del primer moment es van mostrar interessats en acollir aquesta jornada que espero pugui seguir desenvolupant-se en Castelló», afirma Ferrando.

En resum, divendres que ve, 16 de desembre, Castelló congregarà a alguns dels poetes visuals, performers i artistes d’acció més reconeguts i radicals, els que manifestaran amb cada gest i moviment que hi ha una forma d’expressió que va més enllà de tota lògica, que pot arribar a ser inesperada però que sempre sorprèn i és capaç de remoure i alterar les nostres maneres de veure i percebre la vida.