La II Guerra Mundial va portar amb si l’aparició d’una sèrie d’artistes ceràmics amb obra pròpia tant a Europa com als Estats Units. Destaquen d’aquest període Lucie Rie i Hans Coper a Gran Bretanya, i Peter Voulkos als Estats Units.
L’art ceràmic es va erigir llavors com una nova forma de fer i concebre l’art. L’interès que va provocar no radicava únicament en experimentar amb un nou material, en alguns casos, inexplorat, sinó de treballar sota una nova experiència adquirida amb el concepte d’objecte ceràmic. Així va ser com en el segle XX la intervenció de l’objecte ceràmic, la seua recerca i exploració, i la seua instauració en el terreny de l’art, el redimensiona, l’extreu de la seua funció utilitària o decorativa. Una progressió i un treball del món de la ceràmica contemporània que el ceramista Xavier Monsalvatje vol destacar com a coordinador de l’exposició titulada American Clay que es pot visitar al Museu de Ceràmica de l’Alcora.
Aquesta proposta sorgeix, segons explica Monsalvatje: «de la visió d’una fotografia de 1905 del ceramista George E. Ohr, conegut també com The Mad Potter of Biloxi, el boig de Biloxi, en la qual posava amb la seua dona i els seus fills, cada un d’ells dins d’un atuell, al seu taller de ceràmica poc després d’haver estat destruït per un incendi i on el forn de ceràmica, recentment reconstruït començava a funcionar abans de reparar el sostre del taller». Aquesta estampa mostra una passió més que provada per la seua professió i per la ceràmica, la qual cosa va portar a Monsalvatje a reflexionar al voltant de la importància històrica de la ceràmica dels Estats Units.
NOMS PROPIS
Aquesta iniciativa ens descobreix que paral·lelament a l’èxit que van aconseguir algunes figures de l’expressionisme abstracte i de l’art modern en general com Franz Kline, Pollock, Gottlieb, Rothko, Motherwell, De Kooning, Agnes Martin o David Smith... també es va desenvolupar un treball artístic en ceràmica, on van destacar artistes com Peter Voulkos, John Mason, Jim Melchert, Ron Nagle, Anthony Caro, Kenneth Price, Richard Shaw, Dorothy Lander, Lucie Rie, Hans Coper, Paul Soldner, Beatrice Wood, Howard Owen, Toshiko Takaezu o Ruth Duckworth, entre molts altres.
Tots ells van ser ceramistes que van canviar la perspectiva i el rumb del futur del món de la ceràmica, i que van conviure i van evolucionar juntament amb la resta de disciplines artístiques com es va poder apreciar en l’exhibició de la Yale University Art Gallery, The Ceramic Presence in Modern Art: Selections from the Linda Leonard Schlenger Collection (2015-2016).
Aquests artistes van obrir una infinitat de possibilitats a través d’un material com l’argila, ja que van treballar totes les seues facetes, des de l’àrea del disseny i la indústria, al dels artesans i els objectes d’ús quotidià o el de la peça d’autor, on es dóna curs a la imaginació. Per aquest motiu Monsalvatje hagi cregut oportú realitzar un petit homenatge a tots aquests artistes, precursors i referents, de la ceràmica contemporània. Per això ha fet una selecció de quatre ceramistes influït pels seus viatges als Estats Units, des de Milwaukee fins a Califòrnia, passant per Nevada, llocs d’on procedeixen els artistes seleccionats: Catherine Schmid-Maybach, Karen Gunderman, Cameron Crawford i Christopher Davis-Benavides.
Aquests quatre artistes donen bona prova de la inclusió dels estudis sobre ceràmica a les universitats americanes i, sobretot, de la diversitat tant en el procés com en l’estil artístic, sense que tinguin ni sentin el pes de la tradició sobre les seues espatlles. Cap d’ells sent que pugui estar condicionat o exclòs pels diferents moviments artístics, sinó que, més aviat, se serveixen de la matèria, en aquest cas de l’argila, per modelar i crear un imaginari propi que els proporcioni un univers infinit de possibilitats .
Les obres aquí exposades són una petita mostra, un recorregut per estils i tècniques diverses, del realisme social a l’escultura arquitectònica i de la improvisació tècnica al virtuosisme. Peces que revelen el treball que s’està duent a terme als Estats Units i que interactuen directament amb l’espai, creant i afavorint el diàleg entre les obres, i, sobretot, amb un municipi amb una tradició ceràmica a l’esquena.
