Si ya eres usuario, accede...

Recordarme

¿No recuerdas tu contraseña?
Accede con redes sociales...
Si todavía no eres usuario, regístrate...

¡Regístrate ahora! para recibir los titulares del día en tu e-mail.

¡Regístrate ahora! para poder comentar noticias, participar en sorteos y concursos.

Menú Accede
Cabecera Quaderns

MÚSICA

Sorolls quotidians que es transformen en música

Luis M. Chafer presentarà el seu treball en solitari ‘Nodal’, al Menador el 15 de juny

Eric Gras
11/06/2017

 

La música experimental és un tipus de música que busca expandir les nocions existents de la música. És més, m’atreviria a dir que busca expandir les nocions existents de la pròpia realitat, ja que d’alguna manera tot tendeix a cert minimalisme i improvisació, no exempt tot això de complexitat. Ja se sap, si la Modernitat ens ha ensenyat alguna cosa és, precisament, que tot pot escriure’s, entendre’s, sentir-se, d’una manera diferent.

Les avantguardes musicals van facilitar la tasca d’aquells compositors que propugnaven una immediatesa entre l’impuls creatiu i el seu resultat musical. Tot era i és molt més directe, a la recerca d’una aparent simplicitat que influeix directament en el nostre estat d’ànim. En escoltar Nodal, primer treball en solitari de Lluís M. Chafer sota el nom artístic de Chafer, un es deixa portar per la cadència d’aquesta mena de música espectral, aquest so ambient que reflecteix o busca reflectir moments i racons, paisatges sonors que es tornen perceptibles, que cobren vida a través d’una combinació instrumental.

El 15 de juny, en el nou centre cultural de la plaça Hort dels Corders, el Menador, Chafer presentarà aquest EP barrejat per Raül Fuentes i que compta amb un disseny i il·lustracions de Verónica Fabregat. Si ens fem ressò d’això és per l’interès que genera el treball en si, aquesta conjunció de música i imatge, un exercici d’experimentació en tota regla. També creiem pertinent conèixer una mica més a Chafer, músic que s’ha fet a si mateix i que forma part d’alguns dels projectes més singulars de l’escena musical castellonenca, com ara el Grup d’Autoajuda o Sánchez.

UNA EVOLUCIÓ

Ens citem a la Universitat Jaume I, on Luis realitza tasques d’investigació en el departament d’Administració d’Empreses, i amb la tranquil·litat que es respira al Jardí dels Sentits, establim una conversa en la qual m’explica que els seus inicis com a músic van ser molt més propers a l’esfera punk. No obstant això, va protagonitzar un llarg període de silenci o absència, fruit, també del seu periple per altres ciutats com Barcelona. Allí va ser, precisament, quan va decidir aprendre a tocar el piano al Taller dels Músics, una escola de jazz que li va permetre explorar noves sonoritats, a més d’enfrontar-se a nous reptes. Més tard, en tornar a Castelló, les seues inquietuds es van topar amb les d’altres músics amb els que finalment va germinar aquesta rara avis anomenada Grup d’Autoajuda.

«Això del Grup d’Autoajuda era una cosa totalment aliè a mi, desconegut. Jo sempre havia tocat registres pop, punk, coses d’aquest estil, i ells eren totalment experimentals. Reconec sentir molta por moments abans de sortir a un escenari i preguntar-me si veritablement anàvem a estar allà i simplement improvisar. Ho veia gairebé impossible», confessa Chafer, que recorda que el naixement d’aquest conjunt es va produir en l’Espai d’Art Contemporani de Castelló (EACC). «El Grup d’Autoajuda es forma per un curs de l’EACC que versava precisament sobre la improvisació. Algunes de les persones que van estar en aquest curs van començar a reunir-se i així posar en pràctica el que havien après. Finalment em vaig decidir a participar en algunes de les seues sessions i vam començar a jugar amb la música experimental», explica.

D’aquest germen, m’assegurava Luis mentre ens «banyava» un sol matinal, «van néixer un munt d’experiències molt interessants». De fet, el Grup d’Autoajuda va començar a col·laborar de forma estreta amb Rauelsson (nom artístic del músic i compositor de Benicàssim Raúl Pastor). Van participar en una edició del Cinemascore, el festival de música i cinema que organitza anualment l’UJI i la promotora Born! Music, i també van estar presents en aquest concert-homenatge que va tenir lloc al Paranimf al ja icònic grup vila-realenc Les Deesses Mortes. Precisament, un dels membres de Les Deesses Mortes és Fèlix Gimeno, que va formar el seu projecte Sánchez i amb el qual també col·labora Chafer.

MÚSICA INSTRUMENTAL

Acostumat, al principi, a registres propers a l’esfera del power pop o el punk com ja hem esmentat, a poc a poc la música instrumental va anar guanyant terreny en la trajectòria musical de Chafer. D’aquí, potser, que comencés a gravar sons ambientals i a experimentar amb ells.

La seua presència al Grup d’Autoajuda, i abans d’altres conjunts com Litius, amb els quals va emprendre una gira per Espanya al costat dels nord-americans The Sea and Cake fa ja uns quants anys, li van procurar a Luis M. Chafer el començar a albirar el que ara s’ha convertit en el seu projecte més personal, ja que Nodal combina gravacions de camp amb textures musicals pròpies de l’ambient per oferir-cinc peces que exploren els sons de la vida: trànsit, nens jugant, sons mecànics, vent...

Aquests «sorolls» quotidians, Chafer els converteix en música, però per presentar-los en societat va sentir que necessitava anar més enllà del format tradicional. Per tal motiu, la presència de Verónica Fabregat és primordial per entendre la totalitat d’aquest EP. «Crec que va ser el mes de gener de l’any passat quan em vaig trobar amb Verónica i li vaig comentar que tenia unes cançons que volia combinar amb altres disciplines», em comentava. Quina sort, per a ell, que en aquells moments Fabregat havia pres la decisió de reforçar la seua faceta d’il·lustradora. «Vaig pensar que voldria posar imatges a aquestes cançons, que s’inspirés en el que sentia. L’hi vaig proposar, em va dir que li enviés els temes, i al final la cosa va resultar », explica. I així ha estat.

LA GESTACIÓ DE L’EP

«Havíem parlat de fer un disc que fos artesanal. No volia el típic cedé de fàbrica», em deia Chafer entre glops d’un got d’aigua amb gas. Necessitava alguna cosa que fos diferent, volia alguna cosa que fos diferent, «i aquí Verónica ha aplicat la seua experiència com a dissenyadora. Hem congeniat molt bé. La seua part artística m’encanta. Ella ha dissenyat una espècie d’embolcall cosit que envolta les il·lustracions que ha fet, una per cada cançó», m’aclaria.

La unió de música i imatge és evident en aquest treball, i això és precisament un dels seus valors afegits. «Dels meus pensaments, dels sons de camp que he anat registrant, Verónica ha realitzat les il·lustracions, ha fet la seua interpretació», afegia Luis, per comentar-me també que tot això ha estat completat «amb uns textos que he escrit a la part de darrere de cada il·lustració».

Aquest projecte, que portava en la seua ment des de fa algun temps, no acabava de materialitzar-se per diferents circumstàncies: la paternitat de Luis, el fet que prefereixi seure a compondre més que en promocionar-se... «Les fases que no són estrictament compondre, no m’interessen tant», va arribar a dir-me Chafer. No obstant això, tota «criatura» necessita, tard o d’hora, sortir a la llum, cosa que es produirà aquest proper dijous.

LA PRESENTACIÓ

«El fet de presentar un disc suposava concebre un directe que no és fàcil, perquè si ho feia jo solament necessitava fer un muntatge complex, cosa que es pot fer, però que s’ha de assajar molt perquè quedi bé. És per això que al principi vaig descartar l’opció, vaig pensar que el millor era presentar el treball com un esdeveniment senzill i ja», explicava en aquest tête à tête.

Tanmateix, i com sol passar, tot pot canviar en un segon, i és llavors quan Chafer va començar a parlar-me d’aquesta experiència amb el grup de música instrumental vila-realenc Litius, amb els quals va anar de gira i quan va començar a desenvolupar un apartat visual que ha anat in crescendo en els seus altres projectes. «En aquesta gira vaig pensar que faltava un visual, alguna cosa que complementés les seues cançons. Així que quan vaig tornar a casa meua, durant la meua època barcelonina, els hi vaig muntar un visual sencer de tot el que havia vist en la gira. En el següent concert vam posar un projector, amb mi a l’escenari controlant el visual en directe. Això em va agradar moltíssim», m’advertia. I aquesta és la raó per la qual la presentació en directe de Nodal sigui una experiència multisensorial que combina l’execució en directe de les peces i la projecció de visuals dirigits pel realitzador italià Luigi Concili, que «es va mostrar disposat des del primer moment en realitzar aquesta tasca».

L’execució en directe comptarà amb la col·laboració del Grup d’Autoajuda, ja que tots els seus membres, després d’un assaig amb Sánchez, es van mostrar disposats a ajudar en aquesta nova aventura de Chafer. Així, en aquest concert-presentació hi haurà, per descomptat, improvisació, necessària també a la vida, perquè no tot ho podem controlar al detall i perquè si ho féssim tot seria una mica més avorrit. Música, art, vida en definitiva.

Última hora