Maya Angelou, la poeta nord-americà més popular de l’últim mig segle, gran figura de la cultura afroamericana i defensora dels drets civils, afirmava: «Tot en l’univers té ritme. Tot balla». Angelou sabia del que parlava, ella també va ser ballarina i actriu, i sobretot, va ser una constant lluitadora, una dona que sempre va mostrar fortalesa, resistència, empoderament i superació, aspectes que també observo en figures molt més properes geogràfica i professionalment, com la de Gabriella Foschi, que un any més ha aconseguit obrar el miracle d’organitzar una nova Cita amb la Dansa a Benicàssim.

Tant Angelou com Foschi crec que estarien d’acord amb la definició que Ruth Saint Denis, ballarina nord-americana, pedagoga i pionera de la dansa moderna, ofereix sobre la dansa. Saint Denis veia la dansa com «una comunicació entre cos i ànima», i per tant, una comunicació entre l’ésser humà i l’univers. Tornem a les paraules de Angelou: «Tot balla».

El ball és una part essencial de nosaltres mateixos. Augmenta la nostra intensitat, aconsegueix que es deslliguin les emocions; arribem a través d’ell a un equilibri gairebé perfecte amb el nostre entorn, ja que som molt més conscients del nostre cos, aquest habitacle de somnis i esperances. El ball, la dansa, raó i instints, metàfores d’una vida.

Recordo ara les paraules d’un altre icona de la dansa, Martha Graham, quan va dir que «el ball és una cançó del cos», una cançó que hem de descobrir, o almenys, intentar-ho. És llavors quan prenem una major consciència del veritable lloc que ocupem en un món que necessita de l’abraçada d’aquestes escenes senzilles que, com va escriure D. H. Lawrence, «tanquen un misteri i un portent que va més enllà de la vida normal». En la dansa, tot pot semblar alegre i lluminós a primera vista, però posseeix un pes, una profunditat de significat que va més enllà, com es pot comprovar any rere any a la Convocatòria Nacional de Dansa de Castelló o en aquesta Cita amb la Dansa que arriba aquest any la seua dinovena edició.

UN OBJETIU

La Cita amb la Dansa de Benicàssim va néixer en el marc del Festival Internacional de Benicàssim (FIB), i ho va fer amb l’objectiu d’apropar al públic que acudia a la magna cita musical el talent de desenes, centenars, de ballarins joves que troben en la nostra província, gràcies a l’esforç i incessant treball de Gabriella Foschi, un refugi i la plataforma ideal per iniciar les seues respectives carreres professionals. El FIB va demostrar llavors, i segueix fent-ho en part encara avui, que era molt més que un macrofestival, que s’interessava per altres disciplines artístiques, que les donava suport i difonia. De totes les activitats alternatives que es programaven durant els dies d’aquest certamen, la que ha sobreviscut ha estat aquesta Cita amb la Dansa, gràcies, també, al suport de la Diputació de Castelló, la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Benicàssim i l’Institut Valencià de cultura (IVC).

«Durant tots aquests anys hem demostrat que la dansa no és minoritària», comenta Foschi al preguntar-li sobre la present edició. La coordinadora d’aquesta jornada afegeix així mateix que una de les claus és comptar amb la presència de ballarins de molt talent. Qualitat, honestedat, professionalitat... Tots aquests ingredients han aconseguit que «mai ens hagi fallat el públic en tots aquests anys», matisa l‘alma mater d’aquest «trampolí» en què joves ballarins i coreògrafs poden aportar el millor de la seua producció per fer que la dansa clàssica, contemporània, espanyola, de fusió i flamenc tornin a emocionar a aquest públic entusiasta. Els requisits bàsics per a complir les expectatives estan coberts, sempre ho estan. No sé com ho aconsegueixen, però ho aconsegueixen.

XIX EDICIÓ

Com sempre, una part fonamental, sense la qual no es podria entendre aquest certamen, és el taller que s’imparteix sobre obres mestres del segle XX i XXI, un taller que es porta a terme gràcies a la col·laboració de l’Associació Cultural Terpsícore i l’Institut Violant de Casalduch de Benicàssim —on tenen lloc els assajos i classes des del passat 28 de juny—.

Al taller els joves ballarins estan treballant intensament per interpretar el proper dia 12 de juliol, a l’amfiteatre Pepe Falomir de Benicàssim —a partir de les 23.00 hores—, fragments de Point of Eclipse, coreografia del suec Johan Inger, un dels grans protagonistes de la present edició.

Per a aquells que no tinguin constància, dir-los que Inger és avui dia un dels coreògrafs més rellevants dins el panorama internacional. Conegut aquí a Espanya per la producció que la Compañía Nacional de Dansa li va encomanar sobre la popular Carmen —i per la qual va ser guardonat amb el Benois de la Danse 2016—, el suec sempre ha demostrat ser un ballarí i coreògraf de gran caràcter i carisma, a més d’un ésser compromès amb el present i futur de la dansa, com ho demostra el fet d’haver «cedit» a la Cita amb la Dansa la seua cèlebre coreografia Point of Eclipse, que dirigeix aquí a Benicàssim Patricia Vázquez, assistent del propi Inger i de Mats Ek.

Altres noms propis són els de Ruth Maroto, encarregada d’impartir les classes de preparació, i amb la qual vam tenir ocasió d’intercanviar alguna que altra paraula. Maroto confessava que «la tasca que es realitza a la Cita amb la Dansa. Ballarina principal en la Compañía Nacional de Dansa, dirigida per Nacho Duato, i primera ballarina al Ballet de Victor Ullate, Maroto assegura estar encantada de formar part d’aquest projecte impulsat per Gabriella Foschi.

Tampoc podem obviar la presència de Marc Martincano, Eva López Crevillén, Núria Gil i Estrella Martín, com també a Patsy Kuppe Matt, «part important del projecte», com bé afirmava la pròpia Foschi.

LES PRODUCCIONS

Johan Inger és de l’opinió que «la dansa pot ser moltes coses: dansa pura, bellesa, tècnica, dramatisme, política, etc.» El proper dia 12 tindrem oportunitat de veure aquests trets, aquestes característiques, gràcies a les 24 peces que es podran veure i gaudir, algunes d’elles —al voltant de quatre— estrenes absolutes.

Així, hi participaran ballarins com René Otero, Alexandra Urcia, David García, Raquel Chumillas, Natasha Camacho, Katelyn Harness, Camille Spence, Clara Pla, Juan Bautista, Paula García... Un llistat extraordinari de talent, que ve recolzat per companyies com el Centre de Dansa de Catalunya, el Conservatori Professional de Dansa de València, el Dancers Burlington-Artistic Dance Exchange, el Conservatori Professional de Dansa de Riba-roja, el Jove Ballet de Catalunya, el Centro Andaluz de Dansa o CaraBdanza, entre moltes altres. Sens dubte, una trobada que dubto molt es pugui equiparar a altres certàmens al nostre país.

«Projectes com aquests no haurien de desaparèixer», m’explicava Gabriella Foschi. Raó no li falta, ja que a través d’aquest tipus d’iniciatives, que recordem serveixen de marc perfecte per expressar idees, per aconseguir aquestes paraules que difícilment podem expressar si no és a través del cos, del moviment, de la bellesa, som una mica més humans, éssers més compromesos i sensibles, més disposats a la vida. Esperem que segueixin moltes més cites amb la dansa.