Sergio Delicado no sembla tenir límits. Almenys, això és el que molts asseguren. Il·lustració, collage, escultura, pintura... Qualsevol suport li serveix per explicar històries, per transmetre emocions i sensacions. La imatge, com una lectura metafòrica de la vida.

L’artista i il·lustrador protagonitzarà un taller de poesia visual amb la intenció d’aportar recursos creatius i oferir la seua experiència a alumnes per descobrir el poder expressiu dels objectes quotidians. Serà el proper dimecres, 26 d’abril, a la Universitat Jaume I de Castelló.

La poesia visual, segons explica el coordinador d’aquesta activitat, el professor de l’UJI i també artista borrianenc Víctor Meliá de Alba, és una de les disciplines més atractives i eficaces a l’hora de generar imatges sorprenents i seductores, capaços de recombinar la realitat per capturar la nostra atenció. «Un poema visual és, al cap i a la fi, una utopia convertida en imatge», afirma.

PARAULA I IMATGE

Meliá de Alba comenta que la relació entre la paraula i la visualitat no és actual; «Ens podríem remuntar al segle III a.C. i descobrir que alguns poetes grecs ja transformaven els seus poemes en jocs visuals aproximant al que avui coneixem com cal·ligrames». Aquest doble sentit entre la paraula llegida i la paraula vista ha acompanyat a l’art i al disseny durant tot el segle XX, «tal com ja va suggerir René Magritte en la seua obra La trahison des images (La tradició de les imatges) a l’advertir-nos textualment que els nostres ulls ens estan enganyant si veiem una pipa».

Avui, el significat resultant de la combinació de dos o més elements, ja siguin imatges o objectes, ens permet descobrir nous mons a través de jocs metafòrics i irònics que obliguen l’espectador a qüestionar-se la realitat tal com creu percebre-la. Així, la poesia objectual de Joan Brossa, Chema Madoz o fins i tot del mateix Sergio Delicado, ofereix a l’espectador espais onírics pels que deixar-se portar, en què tot és possible i res és el que sembla. «Els objectes es transformen en poetes, s’inventen històries, ens descriuen una vida imaginària o ens parlen del seu propi origen», assegura Víctor Meliá de Alba.