Un art de gairebé 200 anys que no ha deixat d’evolucionar, «gairebé set generacions de persones que han comprès la vida, han conegut el món i recordat als seus éssers estimats a través d’una foto», en paraules de Daniel Belinchón. Però no només això, ja que la fotografia, tal com l’entenem avui, ha sabut en aquests gairebé dos segles captar l’essència de la vida moderna, retratant la seua fugacitat de forma artística o documental. En aquest sentit, la fotografia és una interpretació de la realitat que deixa empremta perquè en el futur quedi constància d’aquestes experiències en què ens reconeixem, ens retrobem o imaginem.
Belinchón és el coordinador de cites tan importants com Imaginària, el festival de fotografia que cada any organitza la Universitat Jaume I a la primavera amb la col·laboració de diferents ajuntaments. Aquesta iniciativa sempre s’ha plantejat com a objectiu fonamental donar visibilitat a la importància que en termes culturals posseeix la fotografia, la imatge fixa. Hi ha, com dèiem, un valor patrimonial, un valor documental i un valor artístic en la fotografia, valors tots ells que fomenten la comunicació entre les persones, encara que no ho sembli.
Comunicar, fer veure, reflectir... La imatge fotogràfica posseeix un poder d’atracció especial, ja que a través d’ella observem el món, encara que aquest estigui distorsionat. Es podria dir que observem totes les seues possibilitats, tal com queda demostrat a través d’Imaginària o DipcasPhoto quant al nostre àmbit provincial es refereix.
DIPCASPHOTO
DipcasPhoto és un projecte d’itinerància d’obra fotogràfica que impulsa la Diputació de Castelló i l’Associació Cultural L’Ham Visual i que es tradueix en una clara aposta per reconèixer el paper que ha jugat i juga la fotografia a través dels treballs d’alguns autors castellonencs.
Aquest any han estat vuit els municipis de la província que s’han sumat a aquesta iniciativa cultural —l’any passat van ser quatre—: Ares del Maestrat, Artana, Llucena, Montán i Morella en una primera instància, i Borriol, Canet lo Roig i la Vall d’Almonacid ara en els mesos estivals. Totes i cadascuna d’aquestes localitats es «beneficien d’una iniciativa que ambiciona reforçar el nostre patrimoni cultural, a més d’esdevenir una plataforma de llançament de creadors de Castelló», assenyalava el diputat de Cultura, Vicent Sales, durant la presentació de la present edició a finals d’abril. Vista l’acollida rebuda fins ara, es pot assegurar que aquesta ambició s’ha satisfet, i amb escreix.
PROJECTES
Laura Avinent, Gracia Barrué, Sergej Antonov i la Col·lecció Sarthou Carreres han estat i són els protagonistes del DipcasPhoto 2017. Avinent, coneguda com Ulalalau, va presentar a Morella i Llucena una col·lecció molt «pictòrica», amb una imatge preciosista que s’atreveix a difuminar la frontera existent entre una fotografia com a document i com a interpretació del que és imaginat. La fotògrafa s’atreveix a jugar amb la percepció de la mirada, manipula la imatge per recrear escenes una mica oníriques establint, així, una complicitat entre ella mateixa, el model i l’espectador en un «duel amorós» que embadaleix. Imatges, algunes d’elles de gran bellesa, que impacten per ser més aviat un ensomni.
Fins al 29 de juliol es pot visitar a Canet lo Roig l’exposició Transhumancia, de Gracia Barrué. Aquest projecte iniciat a la primavera de 2007, neix de l’interès en conèixer la tradició ancestral del desplaçament estacional dels ramats a la recerca de les millors condicions climàtiques i de pastures, i ho fa a través de la coneguda com la «Ruta del Llosar». Per la seua banda, a la Vall d’Almonacid s’exhibeix fins al dia 22 una selecció de 20 imatges de l’Agrupació Fotogràfica Sarthou Carreres de Vila-real centrades en el tema del retrat.
Finalment, destacar Sergej Antonov i la seua proposta Euromaidan. La puerta de Kiev, que també es podrà visitar fins al 22 de juliol, a Borriol. En aquest projecte, Antonov retrata els esdeveniments més tràgics de la història de la Ucraïna independent. En 2014, en un termini de tres dies d’enfrontaments al centre de Kíev, van morir 73 manifestants i 11 policies. Imatges poderoses sobre un conflicte que com tot conflicte és producte de la incongruència.
Exemples clars de la transcendència de la fotografia.
