El passat mes de decembre, a l’Alcora, va tindre lloc la presentació per primera vegada a la província de Castelló del llibre ‘Pobles valencians abandonats, paisatge i memòria’.

Jinquer, los Mores, Campos de Arenoso, Miravet, la Granella, Sant Francesc d’Assís, Xivert, Vizcota, Bibioj, Mas del Rotgle, ... són alguns dels despoblats inclosos al llibre Pobles valencians abandonats. La memòria del silenci, que acaba de publicar el periodista i escriptor Agustí Hernàndez Dolz (Alboraia, 1977). Junt a estos noms que referencien antics municipis, masos o aldees desapareguts o despoblats, l’autor presenta espais naturals i culturals, paratges destacables, cims o arbres monumentals pròxims a ells, poc coneguts i de gran valor i bellesa. El Chorrador (Castillo de Villamalefa), el Pozo Negro (Fuentes de Ayódar), els estanys d’Almenara, les cascades del Carbo (Villahermosa del Río), l’estret del Cascajar (El Toro), els ventisquers de La Bellida (Sacañet), les vistes del Alto del Pinar (Villamalur) o de l’Ermita de Santa Llúcia (Alcossebre, Alcalà de Xivert), el Pla de Mosorro (Vilafranca), les trinxeres de la Guerra Civil a Benitandús (Alcudia de Veo) o el Barranc de Maimona (Montanejos) entre d’altres.

Aquesta aventura pel paisatge i la despoblació valencianes que l’autor duu a terme des de fa més d’una dècada, en dies de pluja, vent, sol, boira o neu i en la qual ha fet més de 150.000 fotografies del món rural castellonenc es presenta en forma de llibre, un compendi que mostra el canvi i evolució del territori, amb els incendis, la despoblació i rehabilitació de masos, o la destrucció de nuclis de població. Un escaparat de paisatges silenciosos i alhora bells que formen part de la memòria col.lectiva valenciana, retractats en anys d’excursionisme i mostrats ara, amb les facilitats de les xarxes socials, Internet i l’autoedició.

“El llibre no deixa de ser una reivindicació del paisatge i del patrimoni valencià, com a part de la nostra identitat com a poble”, destaca l’autor, qui ha fet aquest viatge per la memòria en bicicleta de muntanya o de carretera, corrent (per exemple en la Marató i Mitja o altres carreres de muntanya), i especialment a peu. Hernández és hereu, a la seua mesura, i en altre temps, dels Cavanilles, Rojas Clemente, Sarthou Carreres, Emilit Beüt, Lluch Garín, i més recentment, Cebrián Gimeno, Gispert Macián, Almerich, Ricardo Hernández o Muñoz Badía. Excursionistes, observadors dels boscos o les muntanyes, enamorats del món rural valencià, que han plasmat literàriament la seua visió del territori. Les obres d’estos, i d’altres cronistes del paisatge, són les que a centenars, omplin les prestatgeries del despatx d’Hernàndez, i les que l’han acompanyat per a endinsar-se en el blau immens de dies de mestral, o l’han guiat en marxes inacabables per a tastar els ocres de la terra.

El llibre replega amb exemples les cinc grans causes que expliquen la despoblació valenciana, com ara l’abandonament rural patit a l’Estat Espanyol, en dos grans fases durant el segle XX: ja abans de la Guerra Civil, i després, especialment els anys 60. Són les imatges que rectracta el llibre de sabatilles, cistelles, calendaris d’època on el temps es va aturar en les dècades dels 60 o 70 i que pengen en les parets com un trist recordatori de l’esperança de tornar, que no es va produir mai; o també habitacions amb la basenilla baix del llit i estances amb cortines, els llits, rebostos, armaris i maletes que no es van emprar a un viatge que només va ser d’anada. H