La literatura i el món del cel·luloide, basant-se en la psicologia criminal, ens han permès aprofundir en els principals mòbils d’una persona a l’hora de cometre un crim: enveja, venjança, gelosia, por i diners. En altres paraules, passió i poder, i en ocasions, supervivència. El món, vulguem o no reconèixer-ho, és injust, salvatge, egoista, mancat de moral. Per això resulta tan complex desxifrar el per què de certs comportaments, ja que no resulta fàcil comprendre el que a priori és irracional.

En teoria, en aquest enrevessat món sobreviuen els més forts; almenys, això és el que se sol dir. No obstant això, l’ésser humà sempre ha sentit la necessitat d’establir vincles, de formar una societat en la qual prosperar sense tindre la necessitat de trepitjar a qui tenim al costat. Aristòtil afirmava que totes les comunitats tenen com a fi algun bé; a això és al que hauríem d’aspirar per assolir la virtut moral i intel·lectual que, finalment, suposi una veritable ètica, ètica que impedeixi convertir-nos en bèsties salvatges deixades anar a aquest món, com cregués Albert Camus.

Per intentar corregir els nostres errors i posar fre a tota aquesta mena de delictes que som capaços de protagonitzar, resulta imprescindible l’autoanàlisi. Hem de ser capaços de veure i reconèixer les nostres faltes per evitar caure en aquest terreny fangós de la intolerància, de la maldat. Però com? Certament, és complicat no caure en la temptació, no deixar-se abraçar per un món on el vici, la impunitat i la bogeria campen al seu aire, un món que premia la corrupció i el dolor, un món que menysprea la vida.

ENTRE EL BÉ I EL MAL // Fruit d’aquesta aspiració per comprendre(‘ns), l’ésser humà s’ha servit a través dels segles de les arts i les lletres --de què parlaven les tragèdies gregues sinó de crims?--. Gràcies a aquests canals desenvolupem una capacitat única de reflexió; són, en cert sentit, un mirall de l’ànima humana. La literatura ha estat i és una forma de pensament crític --ha de ser-ho--, i a través d’ella hem anat superant alguns d’aquests esculls que degraden el nostre raciocini fins al punt de convertir-nos en simples animals.

No puc evitar preguntar-me per què ens atreu tant la cara menys amable de la vida, aquest submón marginal i visceral protagonitzat per éssers exclosos, criminals, individus derrotats que van preferir ofegar les seues penes en alcohol o en la drogoaddicció. Serà que sota aquestes falses aparences s’amaga una veritat irrefutable de la nostra pròpia condició? Estem condemnats a patir aquestes misèries que transfereixen el mal? D’aquestes i moltes altres coses es parlarà en la setena edició del certamen més ombrívol, misteriós i emocionant de quants tenen lloc a la província, el Castelló Negre.

VII EDICIÓ // A la capital de la Plana, Almassora, Benicàssim, Onda i Peníscola tindrà lloc una profunda anàlisi de l’ànima criminal a través de totes i cadascuna de les activitats que s’han organitzat en les diferents localitats --el programa complet poden consultar-ho a través del web www.castellonegre.com--.

Un any més, es donaran cita a la província algun dels escriptors ‘noir’ més rellevants del panorama nacional, com Toni Hill, Juan Bolea, Ignacio de la Valle, Josep Camps, Alicia Mariño, Berna González Harbour... Ells protagonitzaran fins al 14 de maig, al costat d’autors d’aquí que cada dia gaudeixen de més prestigi al nostre país --com Ángel Gil Cheza, Pere Cervantes o Julio César Cano-- un seguit de presentacions, taules rodones i lectures sobre el món de la intriga i el suspens, el món del crim, de la novel·la negra.

Així mateix, i com ja ve sent habitual des de fa uns pocs anys, el setè art cobrarà gran protagonisme gràcies a les projeccions previstes de cintes amb acció frenètica i tensió, com alguns dels títols de l’espanyol Jaume Collet-Serra o del britànic Guy Ritchie, a més d’il·lustres com el veterà Clint Eastwood o un clàssic del gènere com Ruben Fleischer. La representació nacional en l’apartat cinematogràfic estarà composta per actors de la talla de Juanjo Artero, Jesús Olmedo o Blanca Jara, i d’un director tan prestigiós com Antonio del Real, qui oferirà també un taller de direcció. Finalment, no podia faltar la part artística. Sens dubte, l’art és el tercer pilar fonamental del Castelló Negre, i és per això que les localitats de Benicàssim, Peníscola, Onda i Castelló acolliran diverses exposicions.

De la mà de Pablo Sebastiá, alma mater d’aquesta cita, la província centrarà les mirades de tots aquells amants dels ambients foscos, misteris per resoldre, intrigues barrejades amb passions, desitjos, individus derrotats i en decadència a la recerca de la veritat... Des de la seua creació el ‘Castelló Negre’ ha anat creixent any rere any fins a situar-se com una de les cites més rellevants del país. I esperem que segueixi així gràcies al suport de la Diputació Provincial de Castelló, la llibreria Plácido Gómez, els ajuntaments de Castelló, Benicàssim, Peníscola, Onda i Almassora i altres patrocinadors.