Pere Cervantes: «Tot escriptor necessita que algú li recordi que ho és»

—Per començar, he de preguntar-te què significa per a tu el fet que la teva novel·la ‘Golpes’ hagi estat una de les guardonades amb el Premi Letras del Mediterránea. És una major responsabilitat, un afalac, un reconeixement a la teua carrera com a escriptor...? I què opines d’aquest tipus de reconeixements?

—De tant en tant tot escriptor necessita que algú li recordi que ho és. Per a la solitud adherida a aquest ofici un premi és una glopada d’aire pur, una abraçada compost per lletres. Sobre la meua opinió sobre aquest tema no em cansaré d’aplaudir totes aquelles iniciatives en què la literatura sigui l’objecte d’adoració.

—Escriure una història basada en fets reals és un risc?

—Em venia molt de gust fer literatura partint de la realitat. No d’aquella que jo pogués haver presenciat per la meua pròpia experiència, sinó la realitat d’un fet contundent com el que narro en la novel·la. Però al final cal preguntar-se què és la realitat, ja que en aquesta ocasió el que jo dono per real no deixa de ser la narració del protagonista d’aquesta història que va venir a comptar-me-la amb les seues paraules i les seues emocions. Perquè després jo la tornés a modificar i passar-la pel filtre de la creació. La realitat pura no serveix per a res, ni per fer notícies si més no.

—Què et va interessar d’aquesta «història real»?

—Cada vegada que Alfa, el protagonista d’aquesta història, se n’anava després d’explicar-me algun interval temporal de la seua història, em deixava un pòsit amarg que perdurava durant diversos dies. I això es devia a la sensació que aquell home disputava un combat existencial en què els cops encaixats resultaven demolidors. Si t’he de ser sincer el que més em va atreure va ser la possibilitat de despullar aquesta cara de la postveritat que consumim i que ningú ens mostra.

—Parles de la pèrdua d’identitat, de la solitud, de la manca de llibertat... És aquesta la història més dura i reflexiva de Pere Cervantes?

—Potser és la més existencial, cert. La pèrdua de la identitat em sembla un tema fascinant, fins i tot més que la pròpia recerca. Amb aquesta última encara et pot quedar l’esperança però amb la pèrdua l’existència resulta desoladora.

—Va ser senzill incloure Castelló en els escenaris on transcorre la novel·la?

—Sí, va ser una cosa natural ja que Alfa en el seu passat va tenir relació amb aquesta província i encara que els fets reals no van esdevenir aquí, ens va servir per crear un escenari conegut per tots dos i que casava a la perfecció amb la trama.

—Els títols solen revelar algun secret de la trama. En aquest sentit, ‘Golpes’ fa referència a la duresa de la vida, aquesta vida per a molts desconeguda en la qual violència i delinqüència són els seus grans protagonistes, no és així? Explica’ns l’elecció del títol.

—Més que al·ludir a la duresa de la vida, el títol obeeix a aquesta baralla existencial a la qual s’enfronta el seu protagonista. Per això la metàfora de la boxa com una constant i l’estructura obeeix a dotze assalts, que no capítols, que és al cap i a la fi el nombre d’assalts que componen un combat.

—Que la teua nova novel·la aparegui novament en Alrevés és significatiu. Hi ha una confiança en la teua obra, en la teua escriptura. En els temps que corren és una cosa que crec hi ha que valorar molt positivament. O m’equivoco?

—Des del dia en què els editors de Alrevés van acceptar publicar-me Tres minutos de color, m’han demostrat una confiança plena en mi com a autor, s’han entestat a veure créixer i mentre senti aquesta professionalitat, aquest suport i aquest afecte, sens dubte estaré encantat de fer el camí sota la seua empara.