“Escriure és un repte personal”

--Una nova novel·la després de tres anys, amb un canvi d’editorial i amb alguna que una altra novetat. Explica’ns com ha estat el procés de gestació de ‘Sara’.

-He de dir que el procés ha estat costós, com gairebé totes les coses que són vàlides en aquesta vida. Al principi et penses que és un projecte petit però a poc a poc va creixent i després acaba per ser alguna cosa consistent. Així doncs, no només el procés d’escriptura ha estat laboriós, si no tot el tre-ball posterior per aconseguir que el llibre vegi la llum.

--És complicat, si.

-Mai em podia imaginar, abans d’endinsar-me en aquest món, que fos tan difícil publicar un llibre. Sempre es tenia la idea que un començava a escriure i un cop acabada la seua història alguna editorial estaria disposat a publicar-la. Però no és així, és molt més complicat. De tota manera, és una cosa que m’apassiona des del principi. Ho trobo com un repte personal i al cap i a la fi té el seu premi.

--Imagino que no faries tot aquest esforç si no valgués la pena.

-Efectivament, a nivell personal i professional, perquè quan veig que el llibre agrada i té bona acollida per part del públic lector em sento satisfet.

--Com bé dius, fins que un no té el beneplàcit del lector, diguem que no pot veure completa la seua “missió”.

-Així és. Els lectors en aquest cas porten a terme una funció de mirall en el qual jo veig si allò que escric val la pena o no, si vaig per bon camí, si he escrit el que volia escriure, si els personatges estan aconseguits, així com els ambients, si la trama té aquest enganxi necessari, etc.

--Aquest nou títol és bastant més voluminós que els anteriors, pel que imagino ha hagut un procés molt més complex a l’hora de completar-lo. De fet, presentes un ampli mosaic de personatges. El lector es pot trobar amb Sara Briones, donya Emilia, Eduardo Costes, Adela, Mariana Rojas...

-El que he pretès és confeccionar una mena de calidoscopi per oferir diversos colors, diversos matisos, diversos ambients, personatges amb les seues personalitats... Sara és una noia jove al principi de la novel·la, però en la història va madurant i adquirint la seua forma de ser. Al principi el lector es troba amb una noia inexperta que li toca enfrontar-se amb la part més dura de la vida en haver de dedicar-se a la prostitució. Les circumstàncies de la seua vida són dures, però ella mira la vida amb valentia i veu que aquest pas per la casa de cites li pot resultar profitosa.

--I això exactament per què.

-Doncs perquè allà coneix a homes d’un cert nivell que li confessen les seues vides, la qual cosa li confereix cert poder sobre ells.

--La trama la situes a Saragossa i més concretament a la zona de Carinyena.

-Aquí juga un paper fonamental l’ambient de les bodegues de Carinyena. Apareixen dues famílies productores de vi i part de la trama circumda entorn d’elles. El nexe d’unió és el personatge d’Eduardo, que està involucrat en ambdues parts encara que no és amo de cap de les dues, si bé pretén fer-se amb el poder per elevar la seva posició social.

--Diguem que existeix una intriga secundària amb tints de conspiració per la seua banda.

-Intenta aprofitar-se, clar. Encara que la seua família no creu que sigui capaç de realitzar aquesta maquinació.

--I després, de sobte, apareix l’inspector Rogelio Santander, i no ve solament, clar.

-Hi ha un cadàver, si. És el gir que m’agrada donar-li a la història, perquè no m’agrada que la novel·la caigui en la monotonia. Sempre vull dotar la història d’un punt àlgid i en aquest cas em serveixo de l’assassinat per a això. El rerefons negre d’una novel·la sempre m’ha agradat i crec que el lector també li agrada.

--Tots som una mica detectius, no creu?

-Ens agrada molt, és clar. El lector vol fins i tot avançar-se als plantejaments i raonaments dels detectius de la novel·la. Volem ser més llestos que ells i desvetllar el misteri abans.