Des que s’inaugurés al juny de 1999, l’Espai d’Art Contemporani de Castelló (EACC) ha demostrat ser un centre de referència en l’àmbit local, nacional i internacional. La seua línia expositiva s’ha caracteritzat sempre per ser arriscada i experimental, destacant les propostes artístiques de tesi i les col·lectives entorn de l’art actual. En aquest sentit, la seua tasca com a centre dinàmic i divulgador ve a omplir un important buit no només en el panorama artístic de Castelló, que pràcticament fins a la seua creació no tenia un gran espai dedicat a la plàstica contemporània, sinó de la Comunitat Valenciana.
Entre les activitats que desenvolupen al llarg de l’any, a més dels projectes expositius, destaquen els cicles dedicats al cinema i a la música, així com els diferents tallers o jornades. Pel que fa a la música, impossible obviar l’empremta de l’Espaisonor contemporània.
El conjunt de propostes de l’Espaisonor es presenten com una panoràmica oberta, plural i didàctica de la creació sonora i musical en l’àmbit local, nacional i internacional; sempre amb l’oïda posada en aquells territoris fronterers entre gèneres, estètiques i tècniques. De fet, tal i com ens assenyalava fa uns mesos Edu Comelles, encarregat de la programació de la nova etapa d’aquest cicle, que ha marcat un canvi de tendència «l’Espaisonor ofereix la possibilitat d’acostar-se a una sèrie de propostes amb la curiositat de descobrir un món fabulós en el qual el so i l’experimentació són els protagonistes en un entorn únic i en les millors condicions tècniques».
TEHO TEARDO I BLIXA BARGELD
El 4 de juliol, a partir de les 21.00 hores, Castelló rebrà la visita de dos músics i compositors únics per la seua singularitat i forma d’entendre la pròpia música: Teho Teardo i Blixa Bargeld. Els dos, després forjar-se una carrera de prestigi en solitari —Teardo component bandes sonores per a cineastes com Paolo Sorrentino o Gabriele Salvatores, i Bargeld sent un dels membres de la banda de Nick Cave and the Bad Seeds durant més de 10 anys—, van decidir unir les seues forces per donar forma a noves idees a través d’un projecte en comú que va més enllà del professional i que fa tres anys va suposar el seu debut amb l’àlbum Still Smiling. Ara, després d’aquest període iniciàtic, Teho Teardo & Blixa Bargeld tornen amb un nou treball.
Diuen que sovint la naturalesa d’una col·laboració s’emmarca dins d’un sol episodi limitat en el temps, però ací no és el cas. Ací és el resultat d’un vincle especial, tant artístic com personal, amb el qual Teho i Blixa reinventen la seua relació per a explorar nous territoris, com es demostra amb Nerissimo, el seu nou àlbum, la coberta del qual es va inspirar en una pintura de Hans Holbein el Jove titulada The Ambassadors (1533). En la pintura hi ha referències enigmàtiques a la filosofia, a la religió, a la mortalitat i a la il·lusió que connecten amb alguns dels temes en l’àlbum.
Nerissimo és el superlatiu italià de negre (el més negre) i, com afirmen, «hi ha quelcom molt negre en la música en aquest disc. Açò no significa que siga fosc com l’adjectiu que s’aplica comunament a la música: com el color negre conté tots els colors, la música conté una multitud de possibilitats». Escrit i cantat en alemany, anglés i italià, les cançons s’estenen des dels drames microscòpics duts a terme en una placa de Petri (Ulgæ) al surreal èpic i al viatge còsmic de set minuts Animelle.
Cal destacar l’ús d’instruments de vent, especialment el clarinet, que té un paper profund i molt significatiu en algunes de les cançons noves, al mig d’un arsenal de campanes, la guitarra de Teho i la disposició d’instruments de corda clàssic; junts, «el so forma un espectre de freqüència en forma de pera que embolica càlidament i dóna suport a la veu mel·líflua de Blixa», asseguren, per afegir que, «a l’escoltar l’àlbum, s’experimenta un pas temporal entre llengües que connecta íntimament Roma i Berlín», les dos ciutats on s’ha gravat l’àlbum, un emotiu viatge a través dels últims tres anys de treball junts. Viatjant en la foscor de múltiples facetes, «les cançons formen un diari d’aparicions, de colors que podrien transformar tot l’univers una vegada són anomenats, un vol nocturn amb els llums apagats per damunt de les capitals europees».
DE PICCIOTTO & HACKE
Tres dies més tard de gaudir amb Nerissimo, l’EACC programa un altre concert «especial» aquest mes de juliol amb la presència el dia 7 de la parella d’artistes germano-nord-americans, Danielle de Picciotto i Alexander Hacke, reconeguda internacionalment. Ella és la cofundadora de la Love Parade, ell és membre fundador de la banda Einstürzende Neubauten i ambdós són membres de Crime & The City Solution. Des de 2010 porten una vida nòmada, de gira pel món, tot un repte.
La causa de la seua inquietud, segons diuen, és «la gentrificació, la supressió de l’individu, l’augment del nivell de vida i la incessant comercialització i venda de tots els valors per part de la indústria». «Com a artista —comenten—, cal trobar noves formes de treballar amb integritat en l’art i la música. Els vells patrons ja no funcionen»
L’actuació que oferiran a l’Espaisonor serà una oportunitat ideal per conèixer el seu últim treball discogràfic gravat al desert californià de Mojave i que sota el títol de Perseverantia és principalment instrumental amb algunes paraules de Danielle de Picciotto. Junt amb el cant polifònic d’Alexander Hacke, el ronc i el grinyol de la samfoina i l’autoarpa, les melodies melancòliques del violí i el brunzit del baix i la guitarra d’Hacke, es crea un món acústic de misteris comparable a sons de la naturalesa o a una banda sonora. Tant és així que en la cançó titulada Perseverantia la parella parla de la perseverança com per a recordar-se a ells mateixos i recordar a tot el món que l’escolte que aquest és un dels secrets. «Tots passem per situacions difícils que no sabem a on ens conduiran. Per a aconseguir amb èxit un objectiu, necessitem sobretot una cosa: resistència», afirmen tots dos artistes.
Experimentació, sintonia, complicitat, recerca, generositat... El Espaisonor ens ofereix un món per explorar.
