Gioachino Rossini va ser un conservador per naturalesa però, al mateix temps, va representar com pocs aquest caràcter innovador que tant s’exigeix avui dia per les seues enormes dimensions creadores, que no hem d’oblidar conformen les bases del Romanticisme italià i europeu en l’àmbit operístic i que va ser desenvolupat pels compositors successors.
D’entre totes les seues virtuts com a compositor o, millor dit, les facetes que li van fer destacar per sobre de la resta, es podria assenyalar la importància que va concedir a la veu femenina. Són «les seues dones» les que sobresurten en la majoria de les seues obres, i resulta encara avui un veritable repte per a les millors cantants d’òpera, un repte que la castellonenca Sandra Ferró afrontarà els dies 10 i 12 de febrer a la nova producció d’Amics de l’Òpera que es durà a terme al Teatre Principal de la capital de la Plana.
Ferró, al costat de les veus de Pedro Quiralte, Manuel Valero, Carlos Rebullida, Jorge Franco i Leticia Rodríguez, protagonitzarà L’occasione fa il ladro, un dels clars exemples de farsa còmica de Rossini sobre un llibret en italià de Luigi Prividali, basat en Le prétendu par hazard, ou L’occasione fait le larron (1810) d’Eugène Scribe.
Aquesta obra va ser la quarta de les cinc farses compostes per Rossini per al teatre San Moisè de Venècia entre 1810 i 1813. De fet, va ser allà on la va estrenar el 24 de novembre de 1812. L’òpera explica una història, amb final feliç, de amors i equívocs. Una característica tempesta «rossiniana» que introdueix l’espectador en una posada en el camí de Nàpols, en la qual s’han refugiat Don Parmenión, un aventurer jactanciós i atrevit, el seu criat Martino i el Comte Alberto, noble refinat i sensible. Parmenión busca a la filla d’un amic que ha fugit amb el seu amant i Alberto trobarà a Berenice, la dona que el seu pare, en el llit de mort, li ha destinat com a esposa i que encara no coneix.
