El teatre, expressió artística que és un reflex de nosaltres

El teatre ens fa riure, ens provoca el plor, ens educa i ens diverteix, ens recrimina, ens enalteix. Hi ha en ell un compromís social i moral, però també hi ha un divertiment, d’aquí que segueixi fascinant a propis i estranys al constituir-se com una expressió artística que és, més aviat, un reflex de nosaltres mateixos.

A Peníscola, fa ara ja vint anys, es té l’oportunitat de formar part d’aquest procés de convertir-se en un altre, de realitzar aquest viatge en el temps i l’espai. El Festival de Teatre Clàssic arriba a la seua vintena edició i ho fa amb un estat de salut òptim si tenim en compte aquella frase d’Andoni Olivares: «El teatre porta en crisi des dels grecs i encara sobreviu». Efectivament, i malgrat estar immersos en un període una mica fosc, el teatre, com la resta de les arts, no es rendeix. El fet que Peníscola celebri aquest any les dues dècades d’existència d’aquest certamen així ho demostra.

És el Festival de Teatre Clàssic de Peníscola una de les cites escèniques que bé podríem definir ja com canòniques dins el circuit teatral nacional. Edició rere edició, com ha quedat demostrat en aquests vint anys, no defrauda. Tot això és fruit de l’esforç excel·lent dels seus organitzadors —aquí Carles Benlliure té molt a dir— i el suport incondicional d’administracions i institucions, que van veure en aquest projecte la possibilitat de sumar esforços i enriquir-se mútuament. El teatre alimenta Peníscola i Peníscola li ofereix un marc ideal al teatre, com és el Castell del Papa Luna, enclavament únic, història viva, patrimoni de tots.

Com no podia ser d’una altra manera, en complir-se aquest 2017 la seua vintena edició, el certamen ha aconseguit programar algunes produccions de molt alt nivell —tota la programació es pot consultar a la web: castillodepeniscola.dipcas.es—. Així, a partir del proper dia 6, data inaugural de la cita, els amants d’aquesta «poesia que se surt del llibre per fer-se humana», com va definir García Lorca al teatre, podran gaudir en directe d’alguns clàssics universals, obres imperibles que sempre ens desvetllen algun secret o misteri de la nostra condició humana.

XX EDICIÓ

Per començar aquesta XX edició, res millor que Shakespeare. La companyia Clásicos Contemporáneos presentarà el 8 de juliol una actualitzada versió del Otel·lo del dramaturg britànic, amb direcció de Julio Fraga i amb Antonio Dechent encapçalant un repartiment que es completa amb Josu Eguskiza, Paco Luna, Juan Luis Corrientes, Estrella Corrientes, F.M. Poika, Rocío Hoces i Paz de Alarcón. Aquesta associació d’actors i directors teatrals ha adaptat Otel·lo amb criteris propis, reduint el nombre d’actors i personatges perquè la companyia tingui l’estabilitat que necessiten tant el teatre com els espectadors. Les noves tecnologies aplicades a l’àmbit de l’escena tenen una gran importància en aquesta versió d’Otel·lo, combinant la paraula i l’acció dramàtica amb la imatge, l’espai sonor i el silenci en una escenografia desenvolupada per Juan Ruesga que es basa en el món mediterrani.

Otel·lo és, sens dubte, un dels grans drames de William Shakespeare, i el millor inici possible del festival peniscolà, que continuarà una setmana més tard amb la posada en escena de Don Quijote en la patera i Fuenteovejuna —els dies 13 i 15 de juliol respectivament—. La Compañía de Teatro Clásico de Sevilla serà l’encarregada de representar el text d’Alfonso Zurro sota la direcció d’Antonio Campos. Don Quijote en la patera, premi FETEN 2017 a la millor escenografia, explica la història del sense igual Don Quixot de la Manxa, que atrapat en la realitat d’un somni desperta enmig de la mar oceànica. El cavaller errant enmendador d’injustícies i el seu fidel escuder Sancho protagonitzaran una èpica aventura pels fons marins plens de peixos meravellosos i de monstres sense escrúpols. Lluitarà en desigual batalla amb el mag Freston, el seu aferrissat enemic, i demostrarà que donar felicitat als nens és la més bella aventura que els homes valerosos poden emprendre.

Al març de 2010 el Teatro Español va ser testimoni de l’enrenou teatral i social que va provocar el muntatge de La casa de Bernarda Alba protagonitzada per dones sense alfabetitzar del poblat barraquista d’El Vacie, el més gran i antic d’Europa, situat a escassa distància del centre d’investigació teatral TNT. En aquella ocasió també van ser dirigides per Pepa Gamboa que ara repeteix experiència amb un altre clàssic de la dramatúrgia del Segle d’Or Espanyol com és Fuenteovejuna, de Lope de Vega, que també veurem a Peníscola.

Al pati d’armes del Castell del Papa Luna es podrà veure així mateix a la companyia El Perro Andalook el 18 de juliol, que interpretarà un altre clàssic de Lope de Vega, com és El perro del hortelano. A més de l’interès propi del text de Lope, si aquesta producció gaudeix d’especial atractiu és perquè és una clara aposta pels actors de Castelló que han portat la seua carrera artística cap a altres terres, com l’actriu castellonenca Maria Calabuig.

MÉS TEATRE, MOLT MÉS

Un altre dels títols que es podrà veure al festival arribarà de la mà de la companyia andalusa Hiperbólicas Producciones, que presentarà el seu Jácara de pícaros. Borja Rodríguez signa la versió i direcció d’un muntatge que parteix de textos de diversos autors per crear una peça que es desenvolupa al voltant de la figura del murri (pícaro en castellà), l’antiheroi del Segle d’Or. La cita el dissabte, 22 de juliol. I cinc dies més tard, La comedia de los enredos, l’obra més curta de Shakespeare, que tal com asseguren, és un remake de luxe de l’obra de Plaute Els Menecmos, inspirada al seu torn en una altra obra grega, Els bessons de Posidipo, probablement basada, al seu torn, en un conte de tradició popular. Amb versió de Carlota Pérez-Reverte Mañas i la direcció d'Alberto Castrillo-Ferrer, aquesta obra, escrita per un jove Shakespeare, ens proposa amb aquesta aventura un divertit joc d’embolics i confusió de personalitats que augmenta exponencialment a mesura que avança la trama, anticipant molts dels elements i mecanismes que l’autor desenvoluparà després en obres com Romeo i Julieta, Nit de Reis o La Tempesta.

I com a colofó, l’actor José Luis Gil s’enfundarà la cèlebre nas de Cyrano de Bergerac en una nova versió de l’obra d’Edmond Rostand que, sota la direcció d’Alberto Castrillo-Ferrer, clausurarà aquesta vintena edició del Festival de Teatre Clàssic de Peníscola.

En aquesta interpretació d’un dels seus «personatges favorits», com el mateix actor ha confessat, estarà acompanyat sobre les taules per l’actriu Ana Ruiz —que representarà el paper de Roxane, la cosina de Cyrano de la qual aquest està enamorat— i per Alex Gadea —a qui correspon ser Christian, per qui se sent atreta Roxane i qui rebrà l’ajuda de Cyrano per conquistar-la—. Completen el repartiment Rocío Calvo, Joaquín Murillo, Ricardo Jove i Nacho Rubio.

Fins aquí tota la programació d’aquest XX festival, que com diuen des de la pròpia organització, «veient la mateixa no tenim dubte que aquest festival despertarà moltes inquietuds i que novament els carrers, places i cadires del pati d’armes estaran totes ocupades pels espectadors amb ànsies de gaudir de cadascuna de les representacions». Doncs això, a gaudir.