Una fira ‘marciana’ que va més enllà, cap a la cultura lliure

Adonai Bermúdez, Óscar García, Mariano Poyatos i Marisol Salanova, al costat de Noemí Méndez i Nacho Tomàs, han estat els encarregats de «dissenyar» i donar-li la coherència necessària a les propostes que hem pogut gaudir (i gaudim) aquests dies, cosa molt difícil si tenim en compte que, de normal, les fires d'art —en realitat, qualsevol tipus de fira— únicament es preocupa de convidar a les galeries que li convé per nom i prestigi, sense pensar necessàriament en l’obra que s’exhibirà. En MARTE, però, s’ha fet una selecció minuciosa tant d’artistes com d’obres per enfortir l’objectiu de «crear consciència a través de l’art».

Si alguna cosa crida l’atenció en aquesta cita és l’afany per acostar el món de l’art contemporani a tot aquell que vulgui. I és que una prioritat bàsica és la d’interactuar amb la ciutadania. El paper didàctic de MARTE crec que és necessari si el que pretenem és mantenir la capacitat d’expressar-nos i entendre que l’únic que realment perdura en les nostres vides és el canvi, el procés, la pròpia transformació. L’art permet que tinguem consciència de la nostra pròpia realitat, ens ofereix una alternativa a allò hegemònic, una altra perspectiva del que som i podem arribar a ser.

COMPROMÍS // Lluitar per les nostres idees i somnis, inspirar, desenvolupar la imaginació, divertir-se, expressar-se... L’art és essencialment humà, i com a tal creiem que cal potenciar-lo i mimar-lo. D’aquí la grata sorpresa de recórrer una fira que no vol romandre aliena als esdeveniments del món, una fira que ha apostat des del principi per la creativitat no exempta de compromís. I és que l’art contemporani busca i necessita forjar nous paradigmes, a més de desxifrar les jerarquies per les quals es regeixen les comunitats avui dia.

Si l’art actual vol dotar de més transparència aquesta realitat incongruent i absurda que nosaltres mateixos hem dissenyat o ajudat a dissenyar —bé per interès, ignorància o indiferència (les tres «i»)—, no resulta desgavellat el fet de pensar en les fires com a espais capaços de provocar el sorgiment de cert esperit crític, no? Els més puristes, o aquells fidels devots de la Mare de Déu de la Riquesa —ja se sap, la cobdícia ens pot—, diran que una fira d’art no és lloc per a teixir aquesta xarxa que impliqui al públic fins al punt de convertir-ho en un agent actiu de la pròpia producció artística. Per contra, des de Quaderns som proclius a interessar-nos per l’opinió pública i per aquells llocs en què es pugui discutir amablement sobre els designis d’un món que sembla, de vegades, condemnat a la fatalitat per causa d’una mala praxi política i l'estultícia —de la qual no estem dispensats per desgràcia—.

MARTE també ha demostrat una altra faceta que resulta primordial, com és la de no voler resignar-se: a un model de fira vacu, a una política no col·laborativa, a una societat cada vegada més individualista... Segurament, la manera de ser de Joan Feliu i Enrique Bocángelus tingui molt a veure en això, ja que són dos somiadors, igual que nosaltres, que pensem en la necessitat de seguir batallant contra la impostura i la incultura, a més de saber valorar un aspecte fonamental en això de l’art, com és l’estètica.

A DESTACAR // D’entre totes les propostes, pel seu missatge i la seua representació (format i idea), hem de remarcar els treballs d’artistes com Laura Ramis, que acudeix de la mà d’Espacio ZNK; Irene Cruz i Víctor Alba, així com Marcelo Daniel Rod, tots ells representats per Grundkreuz; les obres de Carles Balsalobre, un dels artistes que exposen a l’Orbital Space i que ha estat seleccionat per MARTE per participar a la Biennal Ciutat Vella Oberta; la ceràmica de Maria Oriza i Miguel Ángel Gil, tots dos al Curated Space gràcies a Asteré i In-Cognito; la fotografia de l’argentina Sofia López Mañán, que realment ho sumeix a un en una atmosfera de solitud i estranyesa que atrapa... També ens ha agradat el treball d’Eiman Elgibreen, qui a través de les seues obres diguem que combat molts estereotips sobre les dones saudites i la cultura saudita a general, promovent un diàleg ideològic a més d’incitar a la tolerància cap a les diferències culturals.

No podríem obviar a l’artista convidada en la tercera edició de MARTE, Paula Rubio Infante, l’obra de la qual s’ha caracteritzat sempre pel seu interès en els conflictes que el poder resol a través de la violència per conservar el seu estatus de classe privilegiada i intocable. Tal com comenten des de la Fira Internacional d’Art Contemporani de Castelló, «la idea de compromís amb la realitat que subjau en totes les seues obres fiquen en relleu la conducta sàdica de l’ésser humà com a via per aconseguir els objectius d’expansió geogràfica, política i racial». En aquest sentit, Rubio Infante, la reflexió que realitza i vol compartir, se centra en aquests instruments creats per «vigilar i castigar», i ho fa a través d’un registre fotogràfic o audiovisual de caràcter documental que després transforma en una instal·lació o intervenció específica.

ALTRES SINGULARITATS // El treball dels cinc comissaris i els dos coordinadors expositius queda patent no només en la nitidesa del discurs que MARTE ha pretès oferir en aquesta tercera edició, sinó en una tasca que moltes vegades queda relegada a un segon pla: la comunicació. Tots i cada un d’ells han fet de perfects ambaixadors de les propostes i artistes que des del passat 17 de novembre han poblat l’Auditori i Palau de Congressos. Precisament, Marisol Salanova ha estat una de les més actives en aquest apartat, potser, en part, al ser la curadora de la secció editorial de la fira, en la qual hem pogut veure algunes publicacions de gran qualitat i originalitat que ens ajuden a comprendre una mica més l’univers artístic existent. De fet, l’editorial Micromegas —que dirigeix Salanova juntament amb Javier Castro— és una veritable joia si el que un vol és introduir-se en l’assaig al voltant de l’estètica i l’art contemporani.

No podem obviar les presentacions de FAVA365, Festival d’Arts de Vilanova d’Alcolea, i Enclave, la Residència Land Art que té lloc a Vistabella del Maestrat. Aquestes dues iniciatives, al costat de la ja coneguda del MIAU Fanzara són una mostra de la inquietud que la província de Castelló demostra, en el seu afany per fer de l’art i la creativitat un senyal d’identitat, molt allunyada dels prejudicis pels quals desgraciadament ens coneix la resta del país —corrupció, corrupció i corrupció—.

Els workshop, projeccions i performance han complementat a la perfecció el programa d’una fira que diuen és una «experiència de cultura lliure». Tant de bo es pogués viatjar a MARTE cada dia, una fira que, no ho oblidem, s’ha dut a terme gràcies a la Diputació Provincial, l’Ajuntament de Castelló, la Universitat Jaume I i la Fundació Dávalos-Fletcher. Tots units, podem fer cultura.