Domenico Cimarosa forma part d’aquest llistat de compositors poc conegut o ignorat. Fill d’un picapedrer i d’una dona de fer feines que realitzava tasques en un convent de monges, poc va trigar a demostrar una gran intel·ligència, que el va portar a estudiar les bases de la música, a més de literatura italiana, antiga i moderna, al Conservatori de Santa Maria di Loreto. A poc a poc, aquest compositor d’origen napolità es va llaurar un futur que el va portar a ser convidat a la cort de Sant Petersburg durant el regnat de Caterina II o a la Viena de Leopold II, qui li va oferir la possibilitat d’escriure una òpera bufa, que titularia Il matrimoni segreto.

Tot i aquests «èxits», Cimarosa segueix sent pràcticament un desconegut, un compositor menor, encara que hi ha un petit conservatori situat a la localitat d’Avellino, a la regió de la Campània italiana, que porta el seu nom. Va ser allà on Fausto Fungaroli perfeccionaria uns estudis de clarinet que va començar a l’edat de dotze anys amb el seu pare. I va ser en aquest mateix conservatori on, poc més tard, va començar a estudiar composició i direcció d’orquestra amb instruments de vent, i on es va graduar. Els seus inicis com a director també els va protagonitzar amb l’Orquestra Avellino del conservatori, per completar temps després la seua formació al conservatori San Pietro a Majella, a Nàpols.

El seu esforç i capacitat li van conduir a Alemanya, dirigint a l’Eppendorf Symphony Orchestra, d’Hamburg, i en alguna ocasió la NDR Sinfonieorchester, també d’aquesta localitat alemanya, fins erigir-se com el director principal de la Landesjugendorchester Hamburg. Durant aquests últims anys, destaca la invitació rebuda el 2011 per dirigir la Jove Orquestra Simfònica de Castelló, coneguda com la JOSC, col·laboració que sis anys més tard torna a produir-se amb motiu de l’actuació que la jove formació oferirà a l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló aquest dilluns, 9 d’octubre, i que suposa el primer concert clàssic a la sala simfònica d’aquesta temporada de tardor.

EL PROGRAMA

Fungaroli ha apostat per oferir al públic castellonenc un repertori que podria considerar-se popular, encara que difícil. Així, iniciarà el concert amb l’obertura de l’òpera La forza del destino, de Giuseppe Verdi, que sol representar-se com a peça d’obertura de moltes actuacions. La Simfonia núm. 35, K 385, «Haffner», de Wolfgang Amadeus Mozart, i la Simfonia núm. 8, op. 88, «Anglesa», d’Antonin Dvorak, completaran un concert amb expectatives.