Una mica més de 200 cantates es conserven avui dia de les que va escriure Johann Sebastian Bach. Aquestes peces líriques constitueixen un dels monuments més imponents i sublims de la música occidental europea.

A principis del segle XVII va aparèixer aquest tipus de composicions escrites per a una o més veus solistes amb acompanyament musical, generalment en diversos moviments i en ocasions amb un cor. Ho va fer de forma simultània a l’òpera i l’oratori i amb Bach van cobrar una magnitud extraordinària.

Una versió lliure de la Baukernkantate (Cantata dels camperols) BWV 212, a partir de les 19.30 hores, a l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló, en un dels grans espectacles d’aquest trimestre primaveral programat des de l’Institut Valencià de Cultura a la nostra província.

UN CONVIT ATEMPORAL

Així és com defineix la pròpia companyia catalana aquesta representació en què tenen cabuda el burlesc i l’humorístic per a realitzar una crítica social.

En aquesta peça, els seus protagonistes ens conviden a gaudir dels plaers més mundans i ho fan a través de les cançons i danses populars barrejades amb estructures de tall noble. Tot això al servei de la insinuació i la seducció, cosa que sorprèn tractant-se d’una obra de Bach. No obstant això, el compositor alemany ens estén una mà que creua 273 anys per convidar-nos a la taula, amb una cantata que acaba en una taverna on la cervesa és el beuratge unificador, si bé no hem d’oblidar que aquesta és una versió lliure, molt lliure de la cantata que Bach va estrenar en 1742, en un castell.

Composta per un governant i recaptador d’impostos que ascendia al poder, a qui s’elogia però també es critica la seua estructura literalment oligàrquica, en aquesta obra cohabiten mons absolutament paral·lels, contraposant conceptes antagònics a priori. Tot això serveix així mateix per crear l’espai propici en què es produeixi una trobada entre diferents disciplines i estils musicals, camins creuats que amalgamen discursos aparentment contrastats en un sol moviment.

COL·LABORACIÓ

La Fura dels Baus s’uneix aquí amb Divina Mysteria, ensemble format el 2002 pel violinista Pavel Amilcar i el gambista Thor Jorgen, que es dedica a la investigació i interpretació de la música antiga amb criteris històrics. De fet, plantegen un hermenèutic acostament a la música occidental dels segles XVII i XVIII, que emergeix dels codis estilístics de la seva època, per entrellaçar-se amb l’atent escolta contemporani. No obstant això, aquí es mostren molt més oberts a l’experimentació, fruit d’aquesta unió amb la companyia catalana, que sempre està en constant procés d’evolució des de la seva fundació el 1979.

La Fura dels Baus ha afrontat nombrosos reptes innovadors en l’àmbit de les arts escèniques. Els seus espectacles i les seues accions puntuals han causat un gran impacte tant entre la crítica com entre el públic internacional. No és aventurat afirmar que des d'Accions (1983), la companyia ha arribat a ser considerada un grup de culte per milers de seguidors a tot el món.

Ara, a Free Bach 212, veurem sobre l’escenari als músics integrants de l’ensemble barroc Divina Mysteria, a la cantaroa Mariola Membrives, el ballarí Miguel Ángel Serrano, la soprano Eulalia Fantovai, al baríton Juan Garcia Gomá, amb els audiovisuals de David Cid i el músic Miki Espuma, un dels components de La Fura. Tots ells aconsegueixen que el barroc més acadèmic es relacion estretament amb sonora fluïdesa amb la música electrònica, el cante jondo i una mica de hip-hop; oferint al públic «un caramel escènic que aclareix les orelles, els acaricia».

Per Miki Espuma, director d’aquest espectacle al costat de David Cid, «si volem definir aquesta obra direm que és un concert escènic presentat al públic frontalment: a la italiana». Un concert amb comensals que apareixen i desapareixen, reservant noves creus interdisciplinars, on les músiques electròniques, la imatge multimèdia, el flamenc i una poètica contemporània de l’espectacle volen resignificar al públic actual: un precepte atemporal i inherent a la Cantata dels camperols BMW 212, el de commoure i delectar sense barreres ni limitacions. És més, Free Bach 212 acaba amb un brindis de tots els intèrprets, amb cervesa, és clar, que des de l’escenari recorren el pati de butaques fins a la sortida acomiadant al públic i continuant així amb la celebració de la festa pagesa Free Bach 212 amb la qual finalitza l’espectacle.

EXPERIÈNCIA ÚNICA

En conjunt, el dia 26 es viurà a Castelló una d’aquelles experiències úniques, indescriptibles i no s’han vist en directe, ja que aquesta barreja de disciplines i estils musicals, aquesta posada en escena audiovisual i aquestes expressions musicals d’èpoques remotes sorprenen fins al punt de poder afirmar que Johan Sebastian Bach i la seua Cantata dels camperols BWV 212 són imperibles. Sens dubte, aquesta obra és una arma exquisida per desmuntar tota creença que el barroc resulta avorrit. Aquesta última cantata coneguda és, precisament, un mostrari de possibilitats diverses que es connecten i construeixen una fórmula particularment plural i efectiva.

«El convit està servit», asseguren des de La Fura dels Baus. I ara som nosaltres els que hem de degustar tots i cada un dels plats d’aquest menú degustació enèrgic i sorprenent. Una obra que busca estimular la imaginació i també provocar a l’espectador.