Va ser un 27 d’abril, un 27 d’abril de fa gairebé deu anys, quan un joveníssim violoncel·lista de Granada visitaria la província de Castelló després de ser vencedor de la desena edició del Certamen Internacional de Joves Intèrprets Pedro Bote. Sort van tenir els que van acudir aquell 27 d’abril al recital que Guillermo Pastrana va oferir a la Vall d’Uixó, doncs van poder gaudir d’un talent que ja despuntava, un talent que ningú dubta avui dia.

Amb només 34 anys, Pastrana ha aconseguit, a força d’esforç i tenacitat, ser considerat un dels millors solistes de violoncel del món, mèrit del que s’enorgulleix encara que sempre mostrant una humilitat notable, la qual cosa diu molt de la seua personalitat honesta i del seu compromís envers la música, a la qual dedica la seua vida sencera.

Ha hagut de passar gairebé una dècada perquè puguem tornar a veure sobre un escenari de la província a l’intèrpret granadí. Una llarga espera que es veurà remedida aviat, molt aviat, precisament demà dilluns, 15 de gener. Acompanyat pel pianista Tobias Schabenberger, serà la primera vegada que actuï Pastrana a l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló en el que podríem dir és un dels grans concerts d’aquest primer trimestre de l’any 2018.

Amb tan sols 19 anys, Guillermo Pastrana va prendre la clara i difícil decisió de voler ser solista. Una decisió arriscada, sens dubte, però que diu molt del seu afany per millorar dia a dia per convertir-se en un músic millor, un músic total. En una entrevista reconeixia que «el repte és que la meua carrera segueixi in crescendo en qualitat, en nivell i en compromís amb el que faig». Aquest gran repte pot dividir-se en porcions més petites, és a dir, en cadascuna de les seues actuacions. Dit d’una altra manera, cada concert és en si mateix un repte al qual s’enfronta per aconseguir el seu objectiu, un pas més, un pas ferm que dóna, sense oblidar-se, però, d’una de les seues màximes, com és la de mantenir la il·lusió i les ganes de tocar el violoncel cada dia.

CONCERT

A la sala simfònica de Castelló interpretarà per començar, al costat de Schabenberger, la Sonata per a violoncel i piano núm 1 BWV 1027, de Johann Sebastian Bach. Encara que originalment va ser composta per a viola de gamba i clavicordi, aquesta obra forma part d’un trio de sonates la data de composició de les quals és incerta però que han tocat mestres com Mischa Maisky o Yo-Yo Ma, entre d’altres cèlebres músics.

La següent partitura que oferirà Pastrana és la primera de les suites per violoncel que va compondre Bach i que unànimement són considerades com una de les majors obres per a aquest instrument mai escrites. Pràcticament relegades a una mera funció didàctica fins al seu «redescobriment» per part de Pau Casals a la fi del segle XIX, s’han convertit amb el pas de les dècades en part habitual del repertori i autèntica pedra de toc per als violoncel·listes.

De Bach, el següent compositor al qual «s’enfrontaran» els dos músics a l’Auditori serà Chopin. Tots dos intèrprets oferiran al públic la Sonata per a violoncel i piano op. 65 del compositor polonès. Composta en 1846, aquesta peça va ser escrita per Auguste Franchomme i també està dedicada a ell. Finalment, Pastrana ens delectarà amb les conegudes Canciones populares españolas del mestre Falla, peces úniques del nostre patrimoni musical i amb les que, de ben segur, es «fica a la butxaca» als assistents.