“Hi ha molt per dir encara en el món de l’art”

Llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, Ribas Boldú és en l’actualitat mediador artístic, encara que ha realitzat labors de comissariat, gestió cultural i comunicació. La seua experiència ha sigut requerida per l’Associació Amics de l’EACC per a dur a terme este curs d’introducció a l’art contemporani amb l’objectiu de, tal com assenyalen, “proporcionar les ferramentes teòriques i pràctiques a todaslas persones interessades a endinsar-se en la creació contemporània”. La pregunta que llavors un podria fer-se és: Realment és necessari eixe exercici formatiu per a apreciar més i millor l’art contemporani?

--L’artista Dora García diu que “en l’art no cal entendre res”. Tenint açò en compte, què plantejaràs en el curs?

-No cal entendre res però sí que ha d’haver-hi una actitud per a deixar-se portar. Este curs el que pretén és tindre eixa actitud, que moltes vegades és la que fa falta per a aproximar-se als llenguatges contemporanis. Les dos sessions estan plantejades en este sentit. Molta gent sent cap a l’art contemporani massa respecte, o bé es riu, o bé no ho entén o diu que és molt complicat. Així doncs, la qual cosa volem és canviar eixa actitud.

--És cert que entorn de l’art contemporani hi ha una certa desconfiança o menyspreu d’una banda important de la societat. “Com no ho entenc, no val la pena”, diuen.

-El curs vol modificar eixa actitud fent veure que l’art contemporani pot explicar moltes coses que desconeixem, que ni podem imaginar, que els nous llenguatges oferixen eixa possibilitat d’acostar-se a eixa complexitat, dificultat.

--Incidint en eixa “complexitat” del llenguatge artístic actual… Un pensa que l’art, en el passat, simbolitzava la bellesa, l’art era quelcom agradable a la vista. Ara, no obstant això, està impregnat de concepte que és necessari explicar, no és així?

-Sí, però crec que hi ha un malentés. L’art té un gran coneixement darrere. Hi ha capes i capes de codis que aporten els artistes, tant en el moment actual com en l’època antiga. Normalment es pensa que perquè reconeixem una imatge, una pintura o una escultura, perquè sabem veure el que és, ho entenem. Però realment ho entenem, en el sentit de saber què hi ha darrere, de per què s’ha fet, què representa…? Això exigix hores i hores. La cultura necessita temps i l’art contemporani també. A poc a poc ens aproximem per a comprendre eixe impacte, eixa bellesa, eixa sorpresa d’una obra artística.

--Inclús la seua estranyesa, perquè l’art no necessàriament ha de ser bonic, pot produir un cert rebuig en l’espectador perquè, potser, eixa era la intenció de l’artista…

-Això també és una qualitat, clar. L’art contemporani, segurament, ha triat eixe camí moltes vegades, el camí de l’impacte, del rebuig, l’antibellesa. Eixe impacte sol tindre un significat per a l’artista. Potser darrere d’eixa actitud de rebuig hi haja un coneixement o una possibilitat de coneixement molt gran.

--Des del teu punt de vista, creus que està tot dit en el món de l’art?

-Què va, en absolut. Hi ha molt per dir encara. Per sort hi ha moltes i esta és una de les qualitats de l’art contemporani, que ha obert tants camins i llenguatges que resulta sorprenent. L’art contemporani té múltiples formes.

--L’estructura o sistema que s’ha creat entorn del món de l’art, ha de reiniciar-se? Dic això perquè hi ha un sector que pensa que les propostes que es fan en les diverses fires d’art contemporani no funcionen com abans i que als artistes els preocupa més fer negoci que l’art en si.

-Un dels aspectes que més m’interessen del món de l’art és, precisament, totes les parts implicades en eixe sistema. Des de l’artista al galerista, els comissaris, gestor cultural, la crítica especialitzada, la influència dels mitjans de comunicació... Entendre eixe conjunt ens permet entendre com funciona el mercat, per què un artista es cotitza més que un altre o per què ara ja no està de moda o no interessa, etc.

D’altra banda, i més enllà del propi mercat de l’art, trobem que la producció artística té un valor per si sol. El que succeïx és que els mitjans i influències externes van canviant, es reformulen constantment.

--També hi ha quelcom peculiar al voltant de l’art contemporani i és el fet de no valorar el que tenim, no prestar la deguda atenció.

-Efectivament. Entre els artistes de Castelló em pareix increïble i paradigmàtica la figura de Carles Santos, per citar un exemple.

--Del que, a pesar de la seua trajectòria, coneixem pocs en la seua totalitat…

-Això passa en totes parts.

--El món de l’art pareix un món endogàmic de vegades. Hi ha un nucli d’artistes que es retroalimentan entre ells, la qual cosa fa que els joves artistes finalment, finalment, decidisquen anar-se, la qual cosa resulta a posteriori perjudicial per a la cultura local.

-Sol donar-se açò, sí. Les tribus humanes fan açò, diuen: “Este és l’artista” o “estos són els artistes que importen”, i la resta res, sobretot si contradiuen el sistema establit, per més que eixos artistes estiguen realitzant un treball verdaderament interessant.

-Com va sorgir la possibilitat de participar en esta iniciativa organitzada per l’Associació Amics de l’Espai d’Art Contemporani?

-Hi ha una relació estreta de fa algun temps amb alguns dels amics de l’EACC. Jo treballava en el Centre d’Art de Tarragona i esta proposta divulgativa va sorgir allí i la veritat és que va funcionar molt bé. És per això que em van preguntar per la possibilitat de dur-ho a terme ací a Castelló però fins a este moment, per problemes d’agenda, no havia sigut possible. La veritat, em fa molta il·lusió impartir este curs en l’EACC, un centre que considere de referència.

--El borrianenc Manuel Borja-Villel, director del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, va dir que l’existència de centres com l’EACC són fonamentals per a la salut cultural.

-La veritat és que en la Comunitat Valenciana comptar amb l’EACC o l’IVAM resulta extraordinari. Ambdós centres oferixen una forma completament diferent del concepte de l’art. Són dos motors importantíssims en este aspecte. Tampoc cal oblidar el llistat de noms rellevants que han sorgit d’ací i que no són artistes, com el propi Borja-Villel o Vicente Todolí o José Miguel García Cortés. Esta cultura, que està vinculada a un lloc concret com este, establix una arrel vital.