Les nostres maneres de veure afecten a l’hora d’interpretar el món, la realitat. Les nostres maneres de veure estableixen el nostre lloc en aquest món, en aquesta realitat. Allò que veiem, i com ho veiem, diu molt de cada un de nosaltres, ja que la visió que tenim de les coses, de les persones, és totalment subjectiva. En aquest sentit, la nostra mirada es podria confondre amb una empremta d’identitat.

John Berger advertia que mirar és un acte d’elecció. Mirem allò que volem veure, i ho fem d’una manera gairebé inconscient, mecànica. Els nostres sentits, adoctrinats pels nostres gustos particulars (basats en l’educació rebuda i, també, per què no, pel mer atzar), se centren en aquells detalls que ens són afins, atractius. És per això que, quan mirem un paisatge, cadascú observa alguna cosa diferent, ja que cadascú es fixa en el que més li atrau o suggereix. No hi ha dues visions iguals d’un mateix fet o cosa, com no hi ha dues gotes iguals de rosada una matinada de tardor.

Si alguna cosa té la fotografia, en tant la considerem una disciplina artística, és aquest caràcter revelador no del que s’observa en la imatge captada, sinó de la manera d’observar, la manera de veure del fotògraf. Aquesta mirada és la seua empremta o marca, allò que el defineix i que li permet establir un diàleg amb l’espectador. Vet aquí la seua gràcia, la clau del misteri que es revela davant nostre.

La fotografia, com tot art, ofereix tantes possibilitats d’acció i reacció com un vulgui imaginar. Tot és lliure d’interpretar com s’estime, tot i estar davant d’una instantània de marcat caràcter documental. Insisteixo, tot és interpretable. Tot. Potser aquest sigui un dels motius pels quals la fotografia continua sent, en part, una possibilitat. A què em refereixo quan afirmo que la fotografia és una possibilitat? A cada captura existeixen presències, però també absències. El camp de la visió és molt més ampli, però la decisió presa pel fotògraf és la que determina què vol veure i què vol compartir.

IMAGINÀRIA 2018

Com cada any, des de fa quinze, Imaginària, el festival de fotografia a la primavera que organitza la Universitat Jaume I de Castelló, en col·laboració amb diferents ajuntaments de la província, la Fundació Dávalos-Fletcher i en la present edició amb el suport del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, ens ofereix la possibilitat d’observar les maneres de veure d’alguns dels fotògrafs més singulars de l’escena nacional.

En aquestes ja quinze edicions, hem tingut ocasió de delectar-nos amb la mirada d’il·lustres com Chema Madoz, Ouka Leele, Javier Campano, Pilar Pequeño, Luis Baylon, Juan Manuel Díaz Burgos, Cristóbal Hara o Tuca Vieria, tal com destaca el vicerector de l’UJI, Wences Rambla, a la carta de presentació d’aquesta cita que començarà el proper 27 d’abril i que fins al 25 de maig ha programat un total de «50 activitats entre exposicions, projeccions, conferències, tallers, concursos i xerrades que donen compte del vigor i la vitalitat dels que gaudeix el món de la creació fotogràfica», en paraules de Rambla.

Al llarg d’aquest intens mes fotogràfic, analitzarem les mirades d’autors consagrats, talents emergents i diversos col·lectius, procurant establir una vasta radiografia de la fotografia actual a una proposta eclèctica i sempre enriquidora. Recomanem les propostes de Mike Steel, Pierre Yves Marzin, Miriam G. Troncho, Pilar Beltrán, Vladimir Nikolic o Bernard Plossu, entre altres.