Fomentar l’estudi i la difusió de l’obra i la personalitat literària de Max Aub. Aquest és l’objectiu marcat pel Consell de la Generalitat després de l’aprovació d’un conveni de col·laboració entre la Conselleria d’Educació, Recerca, Cultura i Esport i la fundació que porta el nom de l’escriptor, amb seu a Sogorb.

Per això, la Generalitat, en la seua condició de patró de la institució, destinarà 25.000 euros a la Fundació Max Aub que serviran per finançar les despeses de funcionament general i part de les seues activitats anuals, com la convocatòria del Premi Internacional de Contes Max Aub o els distints actes commemoratives del naixement i la mort de l’escriptor.

Per la seua banda, l’entitat sogorbina es compromet a l’organització i l’exercici d’activitats culturals sobre la figura i l’obra de l’escriptor; a l’aportació de la infraestructura i els mitjans necessaris; a la gestió administrativa i econòmica, i a la informació de la col·laboració de la Generalitat en tots els esdeveniments i mitjans que siguin possibles.

UNA RELACIÓ ESPECIAL

La figura de Max Aub no hi era, en els seus orígens, vinculada exactament amb Sogorb, sinó a la comarca de l’Alt Palància. És a Viver on l’autor inicia la trajectòria històrica-èpica-poètica i literària del seu Laberinto mágico, sèrie novel·lística escrita i publicada entre 1943 i 1968, concebuda inicialment com una pentalogia i formada per les obres Campo cerrado, Campo de sangre, Campo abierto, Tierra de campos i Campo francés. Precisament, Campo cerrado comença amb el capítol titulat «Viver de las Aguas»Campo cerrado, principi del que va ser aquell capítol amarg i cruel de la nostra història el 36: «Primeros de septiembre y el aire frío bajando por el Ragudo; más arriba las estrellas del monte, tachas del viento. […] Mil quinientas almas y la Raya de Aragón. Hacia abajo, caídos hacia la mar, por Jérica y Segorbe, los pueblos de Valencia; cuesta arriba, por Sarrión, el áspero, desnudo camino de Teruel.

[…] Hacia el sur, por el abra de Jérica, se descubren lejanías azules y verdes; hacia los nortes sólo se encuentran carrascas, jarales, tierra de nieve: lo uno horizonte, lo otro monte».

Aquest va ser el començament d’una trajectòria que inicià l’Ajuntament de Sogorb en l’any 1985, dedicant a l’insigne escriptor un carrer a la nova zona cultural-esportiva. Posteriorment, el 1987 va crear un Concurs Internacional de Contes amb el seu nom, que es convoca anualment, i que ha assolit un gran prestigi al llarg de tots aquests anys. Aquests fets van fer establir llaços d’amistat amb la família de Max Aub, arribant-se al compromís de fer perviure en el temps la seua figura com a llegat d’una part de la nostra història.

Així, fruit d’aquest nou vincle, un 11 de novembre de 1988, el consistori sogorbí, en sessió extraordinària, va aprovar amb el vot favorable de tots els partits polítics que formaven part de la corporació municipal, l’adquisició de la biblioteca, hemeroteca i arxiu personal d’Aub. Els motius, impulsats principalment des de l’alcaldia, es van centrar en la gran vàlua d’Aub com a escriptor, defensor de la democràcia —el que va comportar el seu exili—, i el seu amor a la Comunitat Valenciana i, especialment a la comarca de l’Alt Palància, com va reflectir en la seua obra.

Com assenyalem, els llaços d’amistat amb la família Aub van possibilitar l’adquisició de tot l’arxiu personal de Max Aub, que va arribar a Sogorb a l’octubre de 1990, inaugurant-se el seu llegat al maig de 1991. L’esmentada inauguració va suposar, com encara recorden a la localitat, un gran èxit no només per la quantitat de persones que van acudir a tan insigne acte, sinó també per l’enorme ressò que va tenir a la premsa espanyola del moment. Sens dubte, aquest acte va deixar patent l’enorme importància que té el llegat de Max Aub i el gran interès que desperta la seua figura entre estudiosos i investigadors.

LA FUNDACIÓ

Ja el 1988 la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Segorbe, reunida el dia 10 de desembre, va adoptar l’acord de crear la Fundació Max Aub, com òrgan fonamental per a la salvaguarda, la difusió i potenciació de la figura de Max Aub i les seues obres.

Però a causa de diversos tràmits, la Fundació no va ser una realitat fins al 25 d’agost de 1997, data en què va ser constituïda i integrada per les següents institucions patrones: l’Ajuntament de Sogorb, la Generalitat Valenciana, la Diputació de València i la Diputació de Castelló, així com per la família de Max Aub; la filla, Elena Aub Barjau, va ser nomenada presidenta de la mateixa. Al gener de 1998 es van incorporar al Patronat de la Fundació Max Aub dos nous patrons, el Ministeri de Cultura i també la Fundació Bancaixa.

Preservar i difondre el treball de l’escriptor és una tasca que ens concerneix a tots, per la seia vàlua i significat.