Hi havia una vegada un grup de persones que després de finalitzar els seus estudis, els seus respectius projectes personals o que simplement volien canviar d’aire, es van reunir a Borriana. De Barcelona, Granada o València van acudir, i van buscar un espai on poder desenvolupar les seues idees, treballar i començar a poder exposar tant els seus treballs com altres propostes que creien d’interès, i el van trobar. D’aquest somni, d’aquest anhel, va sorgir Isósteles Estudi, un espai creatiu que porta tres anys sorprenent a propis i estranys, deixant clar que tot és possible si s’uneixen els esforços i, sobretot, les il·lusions.

«Volíem estar envoltats de persones amb els nostres mateixos interessos i poder nodrir-nos els uns als altres. Teníem la mateixa manera de veure l’art, menys elitista, més propera i social, que arribés a tota classe de públic», expliquen Angie Vera i José Carlos de la Torre —també conegut artísticament com artinwreck—, dos dels membres d’aquest col·lectiu que va tenir un inici una mica complicat, ja que «al principi va ser difícil determinar com volíem funcionar com a col·lectiu, i més tenint en compte que ho fèiem de forma autogestionada i sense ànim de lucre».

A la pregunta de si creuen que l’art, o l’activitat creativa, es valora més a Borriana i voltants gràcies al seu treball, tots dos contesten: «Ens agradaria pensar que hem aportat el nostre gra de sorra, que hem fet un pas endavant amb l’estudi, que hem donat a conèixer l’art d’una manera més subtil, sense tant culte. Però suposem que tot això porta un temps, i tan sols amb veure la gent, tant jove com major al voltant del nostre espai i creient en nosaltres, ens donen més ganes de seguir endavant. A vegades la critica també ajuda a superar i aprendre certes coses que potser no van sortir perfectes, però d’això es tracta, assaig-error».

Al gener van inaugurar una exposició recolzada sobretot per l’àrea cultural de Borriana i que ha donat que parlar per la seua qualitat i posada en escena. «Rafa Marañon, que ens va comissariar aquesta mostra, i tot el seu equip, van fer possible utilitzar la sala d’exposicions del CMC La Mercé de Borriana i per això els estem molt agraïts. Com a experiència a nivell personal i també de l’estudi estem molt contents per aquesta oportunitat», assenyalen Vera i De la Torre, que afegeixen que gràcies a aquest tipus d’oportunitats «hi ha gent que ja ve a visitar-nos a cada esdeveniment, persones que es mouen més enllà de Borriana i voltants, gent que sense voler coneix petites coses que abans passaven més desapercebudes».

QUIN ÉS L’OBJECTIU? // Què espera aconseguir Isósteles? Quin va ser l’objectiu marcat en el seu origen? Tal com ens comenten, el seu objectiu final és «anar deixant petjades per als que vinguin després que nosaltres, que l’estudi segueixi funcionant a Borriana, millor si pot ser, encara que no estiguem». I per a ells què seria necessari? «Tenir una bona programació, actes relacionats amb l’art que puguin acostar i interessar a un gran nombre de persones —perquè participar-hi ens fa més crítics—, ajudar a gent jove que ha acabat la carrera i no sap com orientar-se...», asseguren des d’Isósteles.

El més important per a tots ells és «no parar de créixer com a persones i artistes», una cosa que asseguren estan vivint ara, una cosa que «ens vam proposar amb gran il·lusió a la fi de 2013, Angie, Júlia, Paula i José Carlos. Després van arribar Stan, Joan, Antonio, Rafa, Marc, JJ». Ara són sis membres, i de moment van intercalant esdeveniments en l’estudi com a projectes personals. Realitzen comissariats d’exposicions, exposen els seus treballs, envien convocatòries de beques o de festivals d’art... «No sabem què passarà en el futur, encara que sí sabem amb certesa que la creativitat, si la conrees, apareix cada vegada més i més. I amb això hauran més projectes, idees, experiències i emocions. Seguirem treballant», afirmen Angie Vera i artinwreck.

ACTIVITATS // Precisament, entre les diverses activitats que porten a terme ara han començat un cinefòrum titulat #PETITCINEMA, que durarà uns mesos, «tot i que de la feina que hem tingut i tenim en ment, la d’organitzar exposicions, fer xerrades, presentacions tant de llibres com de fanzines, fires d’il·lustració i foto, tallers, conferències, pintura mural o qualsevol tipus d’intervenció artística és la principal», expliquen.

La unió, com molts de nosaltres ja sabíem, fa la força, i per aquest grup de persones inquietes aquest sentiment queda perfectament reflectit. Es recolzen els uns als altres, fins al punt de sentir que «a vegades l’estudi ja forma part de cada un, ens ajuda a superar fins i tot certs moments tràgics o complicats, ja que al final es converteixen en una obra que compartir». I que segueixin compartint el seu talent, les seues conversacions i preocupacions, el seu treball.