L’escriptor francès Georges Perec va escriure una vegada que la literatura el protegia. El mateix podria dir jo sobre el jazz. El jazz em protegeix. Sí, així és. Vaig a ell sempre que ho necessito, a manera de refugi i també d’alliberament. És una llar on tornar i sentir-se acompanyat, encara que també agosarat, perquè desperta passions, indueix al frenesí. Tot és paradoxa i contradicció, com la vida mateixa.
De ser un considerada una música rebel, clandestina, reflex del poble negre nord-americà, a convertir-se en tot un fenomen social i cultural, el jazz ha protagonitzat una de les evolucions més sorprenents de la història de la música. A dia d’avui, són molts els que consideren el jazz com un gènere elitista, quan és tot el contrari, és una música que implica, que no coneix límits, ja que no li interessen. El jazz és fulgor i passió, una invitació al goig de l’harmonia i el ritme. No hi ha música més social, interessada a fusionar-se, a explorar alternatives sonores, sense lligams, fronteres i banderes, sense importar el sexe, la raça ni l’edat. El jazz, insisteixo, és un esdeveniment, una celebració de la vida.
I com a celebració, o manifestació artística, any rere any s’han anat desenvolupant nombroses cites que ofereixen la possibilitat d’establir un espai on aquest intercanvi tan extraordinari entre músics, i entre músics i el públic, sigui possible. A la Comunitat Valenciana hi ha cites d’aquesta índole que han aconseguit gran notorietat. El Festival Internacional de Jazz de Peníscola és un clar exemple d’això, però abans d’aquest certamen, no podem obviar al seu precedent —per dates— més proper.
JAZZ A VALÈNCIA
Ens referim al Festival de Jazz de València, que enguany arriba a la seua vint-segona edició i que comptarà amb la presència del castellonenc Chema Peñalver, una cosa que considerem un al·licient necessari perquè aquells amants del jazz castellonencs decideixin acostar-se el proper 16 de juny fins al Palau de la Música de la capital del Túria. Allà serà on presenti el seu últim disc Blowing the Groove, que compta amb composicions i arranjaments originals que reflecteixen un llenguatge jazzístic en el clarinet que trenca l’etiqueta que associa aquest instrument a estils més tradicionals i ofereix una mostra de fusió del jazz amb el funk, el soul i el rock. Al seu costat, estaran Jesús Gallardo, Juan de Ribera, José María Parreño i una secció de vent integrada per components de l’UJI Big Band amb Inma Martínez, Alberto Martín, Carlos Valls i Adolfo Cebreiro.
RECLAMS
Si jo fos Peñalver estaria aclaparat de compartir cartell en un festival en què actuaran algunes llegendes vives del jazz, com el compositor i saxofonista Benny Golson, al qual vam tenir ocasió de veure no fa gaire per Castelló, al contrabaixista Ron Carter, o al guitarrista Pat Metheny. Amb aquests tres noms un ja podria picar de mans amb les orelles, però la cosa no acaba aquí, perquè a València, actuaran fins el 17 de juliol altres il·lustres com Brad Mehldau, Kenny Garrett i Al Di Meola, Perico Sambeat i Ximo Tébar, i el conjunt nord-americà liderat per Kurt Wagner, els sempre enigmàtics Lambchop. Un festival d’alts tornats, de pur jazz. Quina meravella.
