+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario de El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
   
 
 

ART

La virtualitat tecnològica vista des de la pintura

La Sala 30 del MACVAC inaugura el dia 17 una mostra amb obra de Joël Mestre

 

Referent. Joël Mestre és un dels artistes valencians més importants de les últimes tres dècades. - ELVIRA QUEROL

Eric Gras
11/02/2018

Una sala dedicada a l’exhibició d’art modern i contemporani en un aeroport és possible? Sí, ho és. Com cantava Rubén Blades: «La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida».

No és habitual que en un espai destinat al transport aeri hi hagi una sala d’aquestes característiques. No obstant això, «el que fa poc semblava una quimera és avui una realitat consolidada», com afirma el director general d’Aerocas, empresa encarregada de la gestió de l’aeroport de Castelló, Joan Serafí. I gràcies a qui o a què? Principalment, de la idea que el Museu d’Art Contemporani Vicente Aguilera Cerni de Vilafamés va tenir al seu dia per contribuir a la divulgació de l’art, i fer-ho a través de la seua col·lecció. Així, la coneguda ara com a Sala 30, «es va gestar com una continuació de les pròpies sales del museu», tal com reconeix la directora del MACVAC, Rosalía Torrent.

Tot i comptar amb aquesta idea, posar-la en pràctica va necessitar de l’ajuda i col·laboració d’altres organismes oficials, com l’Agència Valenciana de Turisme, que va creure en el projecte des de l’inici fins al punt d’aconseguir que la Sala 30 passés formar part de la nova xarxa de centres d’art contemporani de l’entorn rural de la Comunitat Valenciana. El que semblava impossible, per estrany, ha acabat sent una realitat palpable com es va demostrar en la primera mostra que es va organitzar en aquest singular espai que ofereix una activitat alternativa a l’espera en la pròpia terminal de l’aeroport castellonenc. A molts els seguirà semblant xocant, per atípic, però coses més rares s’han vist, no?

L’important, o això creiem, és posar en valor el patrimoni artístic que alberga el MACVAC, que recordem va ser al seu dia un centre pioner a tota Espanya i que mereix molta més atenció pel seu significat i per la pròpia col·lecció, que és extraordinària, i en la qual es pot veure, entre altres, una obra de l’artista castellonenc Joël Mestre, a qui el crític Bonet Correa va englobar en un grup d’artistes que es caracteritzava per fer una «pintura metafísica».

NOVA EXPOSICIÓ

Serà Joël Mestre el protagonista de la nova exposició d’aquesta Sala 30 del Museu de Vilafamés, una mostra que ha titulat nunca los lejos estuvieron tan cerca —«los lejos» fa referència a la denominació que Lope de Vega feia del paisatge en la seua obra La Arcadia: «Paréceme el discurso de tu historia / Los lejos que se ven en la pintura, / Confusos cielos de tu incierta gloria»— i que s’inaugurarà el 17 de febrer. En ella, com afirma Rosalía Torrent, «Mestre ens ofereix una pintura molt acurada i un punt dandi, quant elogi que és de l’artificialitat». La directora del MACVAC ressalta que les obres que s’exhibiran activen el pensament i la pregunta, i remarca que en l’obra de Mestre, «res és atzarós».

Certament, tot i les «aparences», en els quadres de l’artista castellonenc hi ha un vast coneixement de la Història de l’Art i un pensament profund. Els seus quadres conjuguen d’una manera inusual la figuració amb la pura abstracció, l’expressionisme amb el surrealisme. I tot això és fruit d’una experiència estètica que el mateix Joël Mestre assegura que «genera molts llocs des dels quals pivotar i agafar impuls».

En preguntar-li a Mestre sobre la present exposició, ens va explicar que va començar a gestar-se el passat mes d’octubre i que la proposta «em va semblar curiosa i interessant, per dos motius». Com era d’esperar, li preguntàrem quins motius eren aquests, i ens va respondre: «Volien una selecció d’obra que es pogués relacionar amb el quadre que em representa al MACVAC i, d’altra banda, que mostrés certa relació amb la ubicació en un aeroport. El quadre del Museu de Vilafamés data de 1997, així que l’exposició a la Sala 30 recull obra des de llavors fins avui. Amb set quadres hem traçat una línia temàtica, on el vol està present d’alguna manera, bé de forma al·legòrica o virtual».

EL VOL, INTERNET I LA TECNOLOGIA

En una entrevista amb Joan Feliu, Mestre li explicava que el vol era «un tema que m’inquieta bastant i que d’alguna manera ha anat evolucionant en tot aquest temps». De fet, reconeix que tot va començar a l’exposició Los balcones de Telépolis, el 1998. «Allà vaig trobar un nou paisatge en l’entorn virtual d’internet», ens explicava, per afegir a continuació que, «la virtualitat tecnològica vista des de la pintura podria ser el tema d’aquesta mostra». Això és així, en part, perquè per a ell, l’experiència on line, els simuladors de vol i la pròpia literatura han estat molt presents durant aquests anys i en els quadres que presentarà a la Sala 30 a partir del pròxim dia 17.

L’altre motiu que el va seduir per acceptar la proposició del MACVAC va ser, en les seues pròpies paraules, «contribuir a aquest ‘nou relat’ per al conegut Aeroport de Castelló, i pel qual em consta s’està treballant des de tants fronts». En esmentar allò del «nou relat», resulta impossible no rememorar i aprofundir en aquest etern però exquisit debat sobre realitat i ficció, temàtica que Mestre ha aprofundit a través del seu treball al llarg d’aquests anys.

De la xerrada mantinguda amb Feliu llegim que per a l’artista, «la realitat és només aparent». A Mestre sempre li ha agradat treballar sobre aquesta idea que, al seu torn, diu que «no és més que el resultat d’una gestió de l’atzar». Precisament, l’atzar sembla jugar un paper important en la concepció de la seua obra. Ell mateix assegura que no recorda amb exactitud quina va ser la raó per la qual va prendre com a referència aquest sentit cartogràfic en el seu treball, si bé imagina que com a territori desconegut «el pols va ser lògic i encara que fos únicament en sentit evocador estava clar que la línia de terra ja no existia i la perspectiva havia de ser una altra». És a dir, la pròpia realitat no li era suficient, per aquest motiu fomentés la seua imaginació, una imaginació que diu «és fonamental i té sempre un particular rigor. No inventa, més aviat descobreix les coses que veiem des de la nostra interioritat».

Per Joël Mestre, com li confessava a Joan Feliu, «el nostre coneixement del medi ens permet regular accidents i sorpreses d’una manera abstracte, simbòlica o objectiva». És per això que, contínua: «L’art en general és un model d’especulació emocionant, sovint són hipòtesis impacients, unes vegades fallides i altres visionàries, però és un model que mai ha deixat de sonar, és com una lletania que es manifesta en moltes àrees».

HIBRIDACIÓ

La seua pintura, de fet, es dirigeix i mira en moltes direccions, es nodreix des d’àrees molt diferents. Les vinculacions extrapictòriques de la seua obra s’aproximen al món literari, al filosòfic, també, per què no, al cinematogràfic...

Coneixedor del pensament i reflexions de Marshall McLuhan, per a Mestre té molt sentit «entendre la hibridació entre diferents mitjans com un moment de llibertat i una manera d’alliberament a l’entumiment sensorial que provoca l’ús d’un únic mitjà». Potser per això li atregui tant l’àmbit de la tecnologia, del virtual. «El virtual també és real», assegura. A través d’aquestes obres de paisatges de colors àcids i d’aparença surrealista, d’aquestes escenes d’aventures inquietants construïdes a força d’estructures geomètriques i arquitectòniques, d’aquestes atmosferes estranyes i màgiques en què conviuen éssers en mons on es conjuga el possible real amb l’impossible oníric, Joël Mestre construeix un discurs en el qual la idea de fragmentació està molt present.

A tot això hem de sumar-li les connotacions crítiques cap als mitjans de comunicació, la història de l’art i la cultura dels mitjans de masses actuals que impregnen una feina que agrada «considerar el caos no com un desordre sinó com un univers obert i imprevisible on el coneixement i els models científics no poden esgotar mai les possibilitats de la realitat». Per Joël Mestre, «el caos és massa il·limitat, i no obstant això, per a la pintura crec que això resulta molt atractiu i coherent en el sentit de realitat», una realitat en la qual tracta de conciliar la pintura amb l’entorn virtual i tecnològic.

Fins al 31 d’agost es podrà visitar aquesta mostra única.