Una sola nota, un si bemoll, que comença a sonar suaument a través dels violins, que donen pas a les cordes greus, creant una melodia que eleva el seu grau d’intensitat a cada segon i el submergeix a un en un menyscapte i amargor que només la música és capaç de generar. L’Adagio per a cordes de Samuel Barber dura tot just vuit minuts, vuit minuts embriagadors, excelsos, que han immortalitzat escenes i pel·lícules ja mítiques en la història del cinema, com el film d’Oliver Stone Platoon, aquest retrat sobre la crueltat de la guerra del Vietnam que es va alçar amb quatre estatuetes daurades d’Hollywood allà per 1986. També David Lynch es va valer de la magistral obra de Barber per la inquietant història de John Merrick a L’home elefant, perquè aquesta peça sempre commou. Com a dada curiosa, no és d’estranyar que en 2004 fos escollida com la «obra clàssica més trista», pels oients del programa BBC’s Today.

Si hi ha alguna peça musical que pot acostar-se a transmetre l’efecte d’un sospir i, al mateix temps, el coratge, la tragèdia, la malenconia i la manca d’esperança, és aquesta obra de Barber que té el seu origen en el segon moviment del seu Quartet de cordes nº 1, Opus 11, compost el 1936. Al llarg de gairebé vuit dècades, s’ha convertit, sens dubte, en la peça més famosa de Barber, sent Arturo Toscanini, al capdavant de l’Orquestra de l’NBC, l’encarregat de gravar la seua estrena mundial el 1938.

BARBER, PIAZZOLA I DVORÁK

Gairebé 80 anys més tard d’aquesta estrena, serà John Axelrod l’encarregat de dirigir a l’Orquestra de la Comunitat Valenciana per interpretar aquesta obra mestra en el concert que oferirà el conjunt del Palau de les Arts el divendres, 28 d’abril, a l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló. Amb el cèlebre Adagio for Strings inauguraran un programa en el qual comptaran amb la col·laboració de Javier Cárdenas, qui serà l’encarregat de tocar el bandoneó en la segona peça prevista, i en què també hi haurà cabuda per a una de les simfonies més importants del segle XIX, obra d’Antonin Dvorák.

Cárdenas acompanyarà l’OCV per interpretar el Concert per a Bandoneó d’Astor Piazzolla, coneguda com Aconcagua, obra que va ser gravada per primera vegada el 1983, en el Teatre Colón de Buenos Aires, i en la qual, l’astre argentí reprèn, per al final del concert, la melodia d’un tango que havia compost anteriorment anomenat El Flaco Aroldi, melodia que l’autor orquestra d’una manera pomposa, per a un final poderós.

Finalment, el director nord-americà John Axelrod, que sempre s’ha mostrat reivindicatiu sol·licitant als poders fàctics que respectin la «dignitat» dels músics, dirigirà la majestuosa Simfonia del Nou Món, de Dvorák, que com sabem va ser composta en 1893 durant l’estada del compositor d’origen txec en Estats Units. Considerada una dels cims del simfonisme romàntic, resulta el millor colofó d’aquesta cita musical que tornarà a portar a la capital de la Plana a un conjunt que manté el seu rigor i qualitat interpretativa, i amb un director convidat d’excepció com és Axelrod.