José Antonio Orts està considerat com l’artista sonor espanyol amb major reconeixement internacional. Per a molts, la seua obra és una referència per a entendre la relació entre escultura i música, com queda patent amb el projecte expositiu que presenta a l’Espai d’Art Contemporani de Castelló (EACC).
«Si fos possible que totes les arts coincidissen en un punt, aquest punt seria el mateix espectador, perquè ell és l’origen, la mesura i el principi harmònic en totes aquelles», explica Orts, qui afegeix que, «les percepcions que l’espectador té en cada un dels diferents gèneres artístics no són altre sinó reflexos de si mateix, de la seua fisicitat i de la seua espiritualitat: de la seua imatge, dels seus gestos, dels ritmes del seu propi cos, de la seua energia, del seu pols vital...».
Espais sensibles, que així és com s’anomena aquesta proposta que es va inaugurar el passat divendres, 23 de febrer, consisteix en un conjunt d’instal·lacions fonamentades en la relació entre l’espectador i l’obra. «Les peces són sensibles i s’aviven amb la presència del públic, del qual capturen una part de l’energia vital», explica el propi artista. Aquesta sensibilitat de la peça vers l’espectador motiva, tal i com assenyala Orts, una resposta d’aquest vers la peça, que acaba provocant un diàleg molt estret entre espectador i obra. «És en aquest diàleg on apareix implicada una gran còpia d’elements visuals, sonors, espacials i temporals que inviten a una reflexió sobre les relacions entre tots aquests i molt especialment entre aquests i l’espectador», comenta l’artista plàstic i també compositor.
INSTAL·LACIONS
Les instal·lacions, visuals i sonores que Orts presenta a l’EACC estan realitzades amb objectes electrònics (escultures) sensibles a la presència i als gestos i moviments de l’espectador. «La forma d’aquests ha sorgit de la seua funció, per la qual cosa hi ha una relació molt íntima entre la seua forma visual i el so, la llum o l’efecte produïts», explica. Aquests objectes electrònics que crea capten la presència de l’espectador (pels canvis de lluminositat i les ombres que projecta, o pels petits moviments d’aire que provoca en passar) i transformen aquests moviments de l’espectador en variacions progressives de ritme sonor o de ritme lluminós.
El resultat final, com es pot comprovar, és un conjunt de peces, dins de les quals el visitant pot entrar i passejar lliurement. «Mitjançant aquest passeig, l’espectador aviva i humanitza l’obra en extraure de les escultures electròniques les seues harmonies sonores o la seua llum, i en donar-hi un ritme que és el dels gestos i moviments del seu propi cos», assenyala. L’espectador entra en l’espai de l’obra, l’habita, es converteix en part fonamental de l’obra, i l’acaba.
