No li digueu Ismael si de cas digueu-li Ahab o millor encara, Josep Maria Pou. Acostumat està l’actor als personatges bigger than life, així que aquest capità amb cama de fusta i fixació perpètua per una balena blanca que el portarà a la mort (o que és la mort mateixa) és només la tercera estació en una escalada interpretativa per la seua ambició escènica. Pou va ser el rei Lear, també Orson Welles i ara recala a Moby Dick, el clàssic proteic d’Herman Melville que tothom coneix i tan pocs han llegit. Ho explica com un cim, un tour de force.

El muntatge dirigit per Andrés Lima amb adaptació de Juan Cavestany arriba al Teatre Principal de Castelló aquest proper dijous, 10 de maig, en la que és una de les grans obres teatrals de la temporada que organitza l’Institut Valencià de Cultura. Promet espectacularitat audiovisual, efectes especials (la cama postissa del capità està dissenyada per l’equip DDT SFX que va guanyar un Oscar per El laberinto del fauno) i màgia teatral de la de tota la vida. Paradoxalment, el repartiment es resumeix en tres actors, Pou, és clar, però també Jacob Torres i Oscar Kapoya, que encarnen ells sols la resta de la tripulació del Pequod, el vaixell maleït. Aquí hi ha el narrador Ismael, al primer oficial Starbucks (sí, com la cadena de cafeteries) o l’insignificant Pip, entre molts altres. I una altra reducció a l’essencial, en tan sols una hora i mitja Lima i Cavestany han aconseguit liofilitzar, en castellà, l’impressionant metratge original.

COM WELLES I GASSMAN

La idea de muntar Moby Dick, una muntanya que en el seu moment van escalar dos monstres teatrals com Orson Welles —de nou ell— i Vittorio Gassman, va partir d’un vell desig del productor de Focus David Martínez que veia en Pou al millor Ahab possible . «Aquest és un muntatge de productor», recalca Pou que fa 12 anys pensant-se aquesta proposta que ara es concreta i que arriba en un dels seus moments més dolços perquè a l’octubre d’aquest mateix any de 2018 celebrarà els seus 50 anys amb la professió. Als vint-i-tants va ser un infermer catxes amb el tors nu que, sense cap frase, passava per l’adreçador als bojos de Marat-Sade, el llegendari muntatge d’Adolfo Marsillach.

En Ahab l’actor veu «el personatge que Shakespeare es va oblidar d’escriure» i per això l’aborda en gran amb aquesta característica sobrehumana que tenen alguns personatges del britànic. «Ahab exigeix que comencis la funció amb el màxim de revolucions que pot arribar a un bòlid i es manté així fins al final, sense defallir per arribar el primer a la meta», explica el mateix actor. I per a més complicació, ha de mantenir aquesta intensitat durant tota la funció amb una pròtesi de fusta. «Col·locar-me-la és tota una cerimònia prèvia a la funció i quan ho fan sempre penso que no podré caminar. Però després tot es posa en marxa, em deixo arrossegar per la bogeria d’Ahab i no m’assabento».

ABSTRACTA I FOSCA

Sabut és que Moby Dick és una novel·la de novel·les: una història d’aventures, un tractat sobre les balenes, un estudi filosòfic, una tragèdia, una paràbola religiosa... Cavestany ha optat per vorejar la seua vessant aventurera, aquesta que degudament rebaixada, col·locava el llibre a les biblioteques infantils, i s’ha centrat en els aspectes més abstractes i foscos, els més importants per a ell. «He volgut ficar les mans en el fang del llibre, travessar l’experiència místic-filosòfica d’un llibre estrany amb quatre protagonistes: Ismael, el narrador que va desapareixent de mica en mica, el torturat Ahab, la balena que es manté oculta fins al final i el propi Melville del qual no deixem de sentir la seua veu en tota la novel·la», assenyala l’autor d’aquesta adaptació que podrem gaudir a Castelló.

Concep Lima, el seu director, el muntatge com una mena d’oratori. Un oratori amb tres actors que beu directament de la Bíblia, així que ningú vagi al Teatre Principal pensant que va a trobar-se amb el technicolor d’aquella pel·lícula de John Huston (on per cert Orson Welles, de nou ell, tenia un paperet). «És la història d’una obsessió —explica Lima— i tot s’explica a través dels ulls d’Ahab, dictador i heroi alhora. L’embogit personatge navega en un mar bíblic dominat per un Déu venjatiu, però en certa forma, camina cap a la llum, el que ho fa profundament humanista».

EL MIRACLE

I en aquesta llum (atenció, spoiler), Ahab troba la fi en forma de balena blanca. Com resoldrà el muntatge aquest duel final? Veurem la balena? Possiblement no, però sentirem la seua presència. Tuls i imatges portaran a escena al cetaci albí que per Ahab, i en paraules de Lima, «és una imatge plena de sang i d’ulls, en cap cas realista». En tot cas, l’equip que ha fet possible aquesta producció espera que aquesta emoció per a l’espectador es tradueixi en la lectura d’un clàssic del que el crític Harold Bloom va dir que «no era un novel·la sinó un miracle» i del qual Borges, un dels seus principals valedors, assegurava que «pàgina a pàgina usurpava la mida del cosmos».

El capità Ahab és un dels grans personatges de la literatura universal, i aquesta obra ens convida a fer un viatge a les profunditats de la bogeria d’un home capaç de tot per satisfer la seua obstinació. Un espectacle total, valent i innovador.