Xavier Monsalvatje i Salva Negre, Irene Gras i Cristina Ferrer, Joan Feliu i Noelia Muñoz. Ells van ser els encarregats de fallar els premis de la 38a edició del prestigiós certamen internacional de ceràmica de l’Alcora, el CICA. A finals del passat mes d’abril, després d’una intensa jornada de valoracions i algun debat, van donar a conèixer els noms dels guardonats d’aquest concurs que any rere any demostra la seua notorietat i rellevància en l’àmbit artístic.
Monsalvatje, Negre, Gras, Ferrer, Feliu i Muñoz van decidir premiar el treball de tres artistes de Turquia, Itàlia i Lituània. Decisió que no va ser gens fàcil, com ells mateixos van advertir després d’anunciar la seua decisió, a causa de la gran qualitat de les obres seleccionades per participar en aquest concurs que ha assolit prestigi internacional i que és un autèntic reclam per als ceramistes més innovadors.
El turc Hassan Sahbaz va ser el guanyador del primer premi d’aquesta 38a edició per la seua obra Owl, una peça de gres modelat i pigment ceràmic vermell que s’enquadra en el que el propi artista defineix com «abstracció figurativa». Sens dubte, l’escultura desborda imaginació i un domini de la tècnica depurat que ha aconseguit després de portar treballant de forma intensa prop de 20 anys amb l’argila ceràmica. Referent a això, Sahbaz reconeix que en la seua trajectòria s’ha centrat en potenciar les seues idees «d’una manera profunda i seriosa», fins al punt que la ceràmica i ell són un mateix. «Ens hem estat modelant l’un a l’altre», explica, i afegeix que se sent afortunat, «de tenir una vida dins de l’art, de buscar sempre noves idees que pugui crear», ja que pensa que «qualsevol cosa que toqui la teua vida pot ser la teua inspiració. El que importa és en quina mesura absorbeixes els temes que t’afecten i què tan original és el llenguatge d’expressió que creguis, capturant les tècniques i formes que millor ho han d’expressar».
L’artista italià Paolo Porelli va ser mereixedor del segon guardó del certamen amb la seua obra Votive wall, realitzada amb terracota esmaltada i pintada. Com ho demostra en aquesta peça, Porelli troba a la figura antropomorfa la seua forma preferida d’expressió, centrant-se amb ironia en els excessos i obsessions de la societat global. En tercer lloc, trobem la lituana Egle Einikyte-Narkeviciene i la seua escultura Poisonous Pride. De descriptiu i punyent títol, la peça s’enquadra en l’estil de la ceramista bàltica, caracteritzat per l’ús de figures humanes de fort simbolisme, i realitzada amb gres, pigments ceràmics i fusta.
Aquestes tres obres es poden visitar al Museu de Ceràmica de l’Alcora des del passat 8 de juny amb la resta de peces finalistes de la present edició del certamen. Cita ineludible, aquesta exposició, per a aquells que vulguin conèixer l’actualitat de la ceràmica contemporània mundial, i fer-ho en una de les ciutats de major tradició en aquest art, com és l’Alcora.
TRADICIÓ I AVANTGUARDA
El dia de la inauguració de la mostra es va donar a conèixer així mateix el catàleg amb totes les obres presentades. En ell, l’alcalde de la vila ceramista, Samuel Falomir, recordava que l’any de l’inici de les obres de rehabilitació de la Reial Fàbrica del Comte d’Aranda, el CICA és «una mostra més del compromís global de l’Alcora amb la ceràmica, en les seues vessants històrica i contemporània».
La veritat és que si en 1727 la localitat de l’Alcalatén es va convertir en l’epicentre de la producció de pisa a Espanya, més de dos segle després, el 1981, el municipi va tornar a exercir el seu poder amb la creació d’aquest concurs internacional que ha situat a l’Alcora a l’avantguarda de la ceràmica creativa i d’autor. Per Falomir, aquests dos esdeveniments, han marcat la història del poble i són «la base del nostre present i l’eix d’un futur en el qual la ceràmica, en tots els seus àmbits, ha de seguir sent no només la nostra manera de vida, sinó també la marca de qualitat que ens promocioni i ens doni a conèixer a tot el món».
Any rere any, edició rere edició, el Concurs Internacional de Ceràmica de l’Alcora està aconseguint aquest objectiu, com ho demostra el fet que en aquest últim any es van presentar un total de 304 obres de 186 ceramistes procedents de 36 països. Una autèntica fita. Però més enllà dels números, assenyala Samuel Falomir, si el Concurs Internacional de Ceràmica de l’Alcora destaca és pel rigor en la organització i per l’ampli suport que rep del sector empresarial local i altres institucions. Menció especial per als patrocinadors, Diputació de Castelló, Caixa Rural de l’Alcora i General de l’Aire D. Federico Michavila, així com a les 12 empreses col·laboradores». A tots ells jo afegiria, clarament, el paper del jurat, format per professionals de primer nivell i conformat per artistes, crítics d’art i comissaris d’exposicions de renom, i gestors culturals. Fins al 2 de setembre es podrà veure aquesta exposició que és tot un esdeveniment artístic i cultural.
