«El que no estima la música, no mereix ser anomenat home; el que la estima, és un home a mitges; però el que la practica, és un home íntegre». Això opinava Johann Wolfgang von Goethe. Raó no li falta en certa manera al poeta, novel·lista, dramaturg i científic germànic, contribuent fonamental del Romanticisme, encara que jo em consideri un home íntegre (en la mesura del possible) i no practiqui música (per a desgràcia meua). No obstant, crec entendre el per què d’aquesta afirmació, ja que no hi ha art tan excels, per a un servidor devot confés de l’art i la literatura, com la música.

La capacitat d’imaginar i combinar sons en base a les lleis de l’harmonia, la melodia i el ritme em resulta extraordinari, de veritables genis. D’aquí la meua profusa admiració pels músics, als que considero una mena de salvaguardes celestials. No és estrany, per tant, que em senti tendrament acompanyat en els concerts als quals puc assistir-hi. Són moments indescriptibles que augmenten encara més el seu valor si els que actuen mostren tot el seu potencial sobre l’escenari.

No fa gaire vaig tenir oportunitat de gaudir de la sempre increïble veu de Flavio Ferri-Benedetti, acompanyada pel quartet de corda A Piacere que, ho confesso, em van entusiasmar —la seua interpretació de la Simple Symphony, Op. 4 de Benjamin Britten va ser sensacional—. També vaig gaudir d’una altra veu meravellosa, la de Sandra Ferró, qui va sorprendre a tots amb un repertori de cançons populars espanyoles al costat del guitarrista Francesc Xavier Jáuregui. Les dues actuacions formaven part del cicle Sons de Tardor, ideat per la soprano Isabel Alcaraz i el propi Ferri-Benedetti amb la col·laboració de l’Ajuntament de Castelló.

NOVA CITA // Aquest projecte de concerts de música de cambra, al qual li desitjo llarga vida —fan falta més iniciatives d’aquesta índole—, tancarà la seua primera edició amb l’agrupació L’Estança Harmònica que encapçala Alcaraz. Serà el 26 de novembre, a partir de les 20.00 hores, a l’església de Sant Agustí de la capital de la Plana.

Molts de vostès ja coneixeran a aquesta formació vocal i instrumental que va néixer amb l’objectiu d’interpretar música barroca i que en els últims anys ha protagonitzat cicles de gran interès com Pelegrinatge musical per les ermites barroques.

Tots els integrants d’aquest conjunt compaginen la seua activitat professional amb la musical i sempre han tingut clar que volien fer interpretacions històriques, és a dir, acostar el més possible a les interpretacions de l’època. Per això estudien a consciència el fraseig, les dinàmiques, els tempos i ornamentacions, la densitat harmònica... I, per si fos poc, comptar amb instruments del període barroc. Només així aconsegueixen posar en valor la música d’abans i posar-la de nou en valor, tal com faran el dia 26 a l’hora de representar peces com la Singe, Seele, Gott zum preisen, d’Haendel; Concert per a viola en sol major, de Telemann; Ah, del célebre confín, de Joseph Pradas; la Sonata acadèmica VIII, de Veracini; No s’enmenderá jamás, d’Haendel; i les obres d’Antonio Vivaldi Concert per a flauta, corda i continu en fa major i Matrona inimica, una ària de l’oratori del venecià Juditha triumphans. Música de cambra, barroca, pura glòria.