Si haguéssim de nomenar tres dels compositors que van confeccionar la identitat musical clàssica dels Estats Units al segle XX, crec que a tots ens vindria al cap els de George Gershwin, Aaron Copland i Leonard Bernstein. A ells bé podria sumar-se’ls altres figures clau de la música contemporània com Ferde Grofé, Walter Piston, Howard Hanson, Virgil Thomson o William Schuman, sense oblidar-nos, és clar, d’un altre trident d’excepció, com el que formen Samuel Barber, John Cage i Philip Glass —l’únic d’aquests compositors que encara segueix viu—.

L’eclecticisme és tan americà com el pastís de poma. En una cultura definida per la seua multiplicitat racial i ètnica, qualsevol música de concert que es proposa ser «americana» deu, d’alguna manera, reflectir aquesta multiplicitat. Aquesta «música clàssica americana» no va sorgir fins a les primeres dècades del segle XX, quan els compositors nascuts als Estats Units van començar a sintetitzar el jazz i el ragtime amb la música folklòrica anglo-americana i hispana, les cançons populars i elements del teatre musical americà.

En aquest sentit, la música de George Gershwin i Aaron Copland simbolitzen aquest sorgiment. Gershwin —basant-se en la música afroamericana— va portar elements del ragtime i jazz als seus partitures de Broadway i també a la resta de les seues peces concertístiques, incloses òperes. Per la seua banda, Copland, educat en la tradició europea de «concert», estava decidit a crear un cos de treball «exclusivament americà». Per a això, la seua música es va basar lliurement en tradicions tan diverses com el jazz, la música i la dansa folklòriques nord-americanes i llatinoamericanes, a més del modernisme europeu. Tant Gershwin com Copland, en absorbir i unir diversos elements de la cultura americana en la seua música, reflecteixen brillantment l’eclecticisme que és l’essència de l’escena americana.

La música de Leonard Bernstein reflecteix el mateix tipus de diversitat i síntesi que van protagonitzar Copland i Gershwin. Igual que ells, el també director orquestral va rebre una educació clàssica. I com Gershwin, les seues obres més rellevants són les que va escriure per a l’escenari. Amic proper de Copland i un incansable exponent de la música d’aquests dos genials compositors, Bernstein va ser «un dels músics més prodigiosament talentosos i reeixits de la història americana», tal com va reflectir en el seu dia The New York Times.

CONCERT A L’AUDITORI // Per conèixer una mica més les bases de la tradició musical clàssica americana i la seua popularitat, res millor que assistir a l’actuació que l’Orquestra Simfònica de Castelló oferirà el proper 30 de desembre. A partir de les 19.30 hores, a l’Auditori i Palau de Congressos de la capital de la Plana, i sota la direcció d’Henrie Adams, el conjunt oferirà un concert al més pur estil americà. La OSC interpretarà Four Dance Episodes from ‘Rodeo’, d’Aaron Copland; Divertimento, de Bernstein; Obertura Cubana i An American in Paris, de George Gershwin. Un concert atractiu.