Danielle Clausen, editora assistent de la revista neozelandesa de moda VIVA, va definir de manera molt precisa la figura de James Milne. Va dir així: «James Milne, també conegut com Lawrence Arabia, va créixer en els suburbis occidentals de Christchurch, va estudiar Ciències Polítiques a la Universitat de Canterbury i es va autoproclamar bohemi».
Pel que sembla, Milne és una figura bastant singular. Envoltat dels seus llibres, discos i espècies —segons Clausen és un amant del bon curry—, aquest músic i compositor ha sabut llaurar-se una carrera marcada per la seua total independència i llibertat. Dit d’una altra manera, és un ésser espontani que diu escriure cançons a la dutxa o mentre espera a fer un brindis i que després grava en el seu telèfon per por de que s’oblidi ràpidament d’elles. «Tinc centenars de melodies sense utilitzar gravades en tots els meus telèfons trencats», ha arribat a afirmar en algun moment.
En més d’una ocasió Milne ha reconegut que el seu acostament a la música va ser fruit de l’atzar però que va ser frenètic. Dels Beatles diu que probablement John Lennon sigui el seu favorit, encara que en realitat sent certa predilecció per Ringo Starr, encara que no voldria ser com Ringo Starr. També s’ha vist influenciat per The Kinks, Syd Barrett, David Bowie o Serge Gainsbourg, fins i tot Queen. Certa dosi d’eclecticisme li procura el nutrient ideal per desenvolupar aquestes «cançons pop perfectes, sense despentinar-se i amb una facilitat sorprenent per donar en el clau», com afirmen des del SONS Castelló, cicle en el qual actuarà aquest dilluns, 5 de juny.
CONCERT A CASTELLÓ
El Teatre del Raval de la capital de la Plana acollirà una nova cita musical d’aquesta proposta que, no deixarem de repetirho, és un autèntic delit, com ho demostra el fet que Milne desfile per Castelló després de haver-ho fet ja en el descomunal festival Primavera Sound de Barcelona aquest passat divendres, 2 de juny. Coses així no succeeixen tots els dies.
Aquest «exquisit» músic neozelandès, com així ho descriuen aquells que han tingut oportunitat de veure-ho actuar en directe, és l’autor de quatre treballs que la crítica ha exalçat fins al punt d’assegurar que són «quatre treballs de pop al·lucinat en els quals barreja el millor de l’herència del seu país amb picades d’ullet a la factoria Elephant 6 i a la cançó clàssica d’Harry Nilsson». Milne, o Lawrence Arabia sembla que ha signat un pacte pel qual els seus discos no deixen buit, «tot són joies sense desperdici».
Potser el seu periple com a multiinstrumentista de la banda The Brunettes li aportés l’experiència necessària per desenvolupar la seua estètica musical, amb aquests «arranjaments de vent que aporten exuberància (en alguns passatges molt a prop dels antics The Divine Comedy), arranjaments vocals al més pur estil Beach Boys i desenvolupaments propers a The Boo Radleys (del seu últim disc, Sweet Dissatisfaction, és un clar exemple», tal com afirmen des de l’organització del SONS.
No poques vegades Milne ha assegurat que fa música passada de moda sobre la vida contemporània. La seua manera de fer i d’entendre la música està molt més propera a aquesta època daurada del pop de la dècada dels 60, com bé es pot comprovar en els àlbums que porta publicant des de fa més d’una dècada, entre els quals podríem destacar els que han sonat més per aquestes terres, com Chant Darling o el més recent, Absolute Truth, que no fa més que confirmar un talent que, diríem, és una col·lisió entre l’esotèric i la quotidianitat, el màgic i el mundà, com queda perfectament reflectit en aquest quart títol de la seua discografia que ofereix cançons pròpies d’un observador acurat que s’esforça per evitar el clixé. Els sentiments familiars són examinats des d’angles frescos, de manera que les lletres resulten sorprenents i emocionalment veritables. Una veritable sorpresa per a l’oient.
A Castelló actuarà en format duo, ell i un bateria, la qual cosa incrementarà la intimitat entre ell i el públic. Una ocasió més per assaborir el talent.
