+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario de El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
   
 
 

OPINIÓ

Una línia cultural 'in crescendo'

L’assistència al Teatre Principal i l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló creix en 2.840 espectadors en el darrer any 2017

 

A destacar. La fira musical valenciana Trovam o MARTE, entre les propostes amb major afluència. - mediterráneo

Eric Gras
04/02/2018

Les xifres no menteixen, oi? Potser sí, qui sap. En realitat, són un indicador que ens permet, més o menys, fer-nos una idea de l’impacte aconseguit per una iniciativa o projecte. A través de les xifres s’arriben fins i tot a legitimar decisions que, d’una altra manera, potser no resultessin tan inqüestionables. El món del quantitatiu és el que té, que es mostra sempre contundent, sense possibilitat de rebatre, perquè, ja se sap, «els números no enganyen».

Així, quan ens diuen que l’assistència al Teatre Principal de Castelló i l’Auditori i Palau de Congressos ha augmentat en 2.840 espectadors en l’últim any, hem de creure que és així, i hem de veure en això el resultat d’una bona gestió. «Els números manen, els números ho són tot», vociferen alguns. Però no és així, o no hauria de ser així necessàriament, si bé no discuteixo o poso en dubte que, a través d’aquestes xifres, puguem reconèixer el substancial canvi que s’ha vist en la programació dissenyada per l’Institut Valencià de Cultura des de l’arribada d’Alfonso Ribes com a màxim representant de la delegació a la província de Castelló.

Des que Ribes es fes càrrec de la programació de l’IVC el passat mes d’abril, ha aconseguit complir alguns dels objectius marcats des de la Conselleria d’Educació i Cultura. Precisament, el responsable d’aquesta àrea, el castellonenc Vincent Marzà, reconeix que, com així ho demostren les xifres, «consolidem l’aposta per una programació variada i de qualitat a Castelló».

EL SECRET?

Però, quin és, en realitat, el secret? Òbviament, les propostes que s’han pogut gaudir són la clau perquè la societat respongui de forma positiva. «Els castellonencs i les castellonenques han tingut l’oportunitat de gaudir en els espais de l’Institut Valencià de Cultura de primeres figures de les arts escèniques, del millor i més reconegut cinema a la Filmoteca, de projectes expositius d’artistes clàssics, emergents i consolidats del nostre territori», assenyala Marzà, qui destaca la importància «d’activitats didàctiques que apropen l’art als més menuts, com per exemple el nou Espai de Telles de l’EACC». En aquest sentit, explica Marzà, «les dades d’assistència de 2017 confirmen que la ciutadania respon a una oferta atractiva, pensada per a tots i totes». Raó, no li falta.

Com informen des de Conselleria, durant l’últim trimestre del 2017, va rebre vora 3.000 espectadors en els vuit espectacles que s’han pogut veure en el seu escenari. Entre aquests, destaca, com no, la representació d’Incendios de Wajdi Mouawad, interpretada per Núria Espert i Laia Marull i amb direcció de Mario Gas, que va omplir l’aforament del teatre amb 608 espectadors. Si ofereixes una obra d’aquestes característiques, el públic respon, és clar, i aquesta és la línia que, en certa manera, hauria de seguir-se, complementant aquest tipus de propostes amb altres de producció pròpia.

De la mateixa manera, a l’Auditori, durant el mes de novembre, es van comptabilitzar més de 15.000 visitants, unes dades que dupliquen o tripliquen la mitjana anual. Aquesta gran afluència cal associar-la a la Fira Valenciana de la Música Trovam! Pro Weekend, amb més de 4.500 espectadors, i la Fira Internacional d’Art Contemporani de Castelló, MARTE, amb 7.475 visitants; les dues, propostes que busquen apropar nous llenguatges i plantejar alternatives al discurs hegemònic, la qual cosa és d’agrair enormement.

FES CULTURA

Així mateix, de l’augment d’assistents a espais com el Principal o l’Auditori podem treure altres conclusions. Per Vincent Marzà «reforçar l’oferta a les nostres comarques contribueix a la territorialització i la democratització de l’accés a la cultura, dos dels eixos bàsics del Pla Estratègic Cultural 2016-2020 Fes Cultura». Aquest pla estratègic, hem de recordar-ho, plantejava canvis profunds en la política cultural de la Comunitat. Com el propi document expressa, Fes Cultura «contrasta amb el model heretat d’una política cultural basada en el clientelisme on no existia un pla concret per al sector, acompanyat d’unes retallades que han fet retrocedir una dècada el pressupost en cultura i que ens ha situat per davall de la mitjana espanyola en la majoria d’indicadors». Que l’índex d’espectadors s’hagi incrementat l’últim any, unit a altres indicadors i objectius més concrets, serveix per poder generar un increment estimat de la productivitat del conjunt del sistema econòmic valencià del 7%. Això, almenys, és el que es pretén des de la Conselleria, i ens sembla molt bé.

De moment, en la nova temporada, l’objectiu és consolidar l’aposta de l’Institut Valencià de Cultura per una programació variada i de qualitat, professionalitzada i amb grans noms de les arts escèniques. De moment, el trimestre hivernal pinta bé, amb figures com James Rhodes o Arcadi Volodos, entre d’altres.