Que l’existència de la competitivitat en tots els àmbits de la vida és real no hauria de ser-nos estrany. Vivim temps en què ser el primer, el millor, és prioritari. Poc o gens importen les conseqüències d’aquestes actituds que solen destrossar alguna que altra il·lusió, algun que altre anhel. Ens hem tornat massa agressius per arribar a aquesta categoria fantasmal. Aquesta és la veritat, i per què?

Com distingir-se de la resta, com ser original? Aquestes són qüestions que imperen avui en el món dels negocis. Has de crear una marca, i aquesta marca ha de ser «la millor». No és fàcil aconseguir aquests objectius, ja que en ocasions l’equilibri entre quantitat i qualitat es trenca, apareixent així mateix fallades entre el que considerem el continent i el contingut.

Si ens centrem en l’àmbit editorial, en el llibre, el seu continent seria el disseny de la maquetació, amb la seua tipografia, la qualitat de paper, les cobertes... El contingut, òbviament, és el text, aquestes paraules impreses amb tinta a cadascuna de les pàgines que el conformen. L’ideal seria que les dues esferes complissin els requisits mínims de qualitat per atraure un nombre de públic més gran. No obstant això, no sempre es compleix aquesta regla. Hi ha segells que aposten molt més pel contingut i d’altres, per contra, prefereixen les aparences. Com dic, tots haurien d’aspirar a conjugar els dos, ja que només així el llibre passa a concebre’s com un «objecte» encara més preuat.

RECONEIXEMENT

Tenint això últim en compte, podem afirmar que la competitivitat, en aquest cas en concret, pot ser positiva, ja que permet que aflori la creativitat i l’enginy. Així, el lector o bibliòfil confés pot trobar-se amb una infinitat de propostes que li permetin satisfer aquest afany col·leccionista.

Algunes d’elles, per convèncer-nos del tot que posseeixen la qualitat requerida pels més exigents, són premiades per associacions, gremis de llibreters o administracions, entitats que són conscients del valor que pot tenir un llibre, de la seua importància envers la societat.

En l’àmbit valencià, hem de reconèixer l’esforç de les editorials que any rere any segueixen acostant-nos la màgia de la literatura a través de les seUes publicacions. No són poques les que aposten pels autors de la terra, les que donen espai i veu a escriptors, dissenyadors, il·lustradors... i també algun que altre traductor, que n’hi ha i molt bons. Tot aquest treball mereix, per què no, un gest de gratitud per part dels lectors, és clar, però també per part de les institucions. Per aquest motiu valorem positivament la concessió, cada any, del «millor llibre editat» a la Comunitat Valenciana per part de la Generalitat, mitjançant la Conselleria de Cultura. Els criteris que s’han tingut en compte se centren en la correspondència entre el contingut i l’aspecte formal, la qualitat i innovació de l’edició i l’impacte en el panorama editorial valencià..

Aquesta mateixa setmana es va donar a conèixer qui eren els afortunats en rebre aquests premis en les categories de llibre il·lustrat, còmic, llibre infantil i llibre juvenil, a més del guardó màxim, que en aquesta ocasió va ser per a Rotterdam, provisionalment, editat per Pruna Llibres. Aquesta obra d’Octavi Monsonís ha comptat amb el disseny de Dídac Ballester. Visualment, el llibre és extraordinari, d’una bellesa subtil, i el seu interior, és a dir, el text de Monsonís, d’una gran qualitat gràcies a aquests dos relats que comprenen diàlegs precisos i intel·ligents i uns personatges que sorprenen.

En l’apartat de millor llibre il·lustrat ha estat premiada la nova versió que Josep Vicent Miralles ha dut a terme del clàssic de Joanot Martorell amb l’assessoria històrica de Vicent Baydal. Ens referim, com no, al Tirant lo Blanch. Que aquesta obra publicada per Llibres de la Drassana mereixi el reconeixement de la Conselleria de Cultura es deu, òbviament, a les seues il·lustracions, uns dibuixos que són obra de la vila-realenca Paula Bonet, que pel que sembla no deixa d’acaparar titulars i elogis enllà on va gràcies al seu excel·lent treball com a il·lustradora, com a artista, i també com a autora dels seus propis relats, com La Sed i Qué hacer cuando en la pantalla aparece The End, tots dos editats per Lunwerg, i el seu particular homenatge al cineasta francès François Truffaut a 813 (La Galera, 2015). Des de Quaderns, la nostra més sincera enhorabona, ja que sempre hem confiat en les possibilitats de Bonet, la seua portentosa imaginació i delicadesa, per dur a terme un dels treballs més personals i característics del panorama actual. No cal dir que amb aquest reconeixement, la vila-realenca reforça la seua posició com una de les millors i més mediàtiques il·lustradores del país.

LA RESTA DE PREMIATS

El premi al còmic millor editat de 2016 ha recaigut en Chan-prin (Ediciones Babylon), mentre que el guardó en la categoria de llibre infantil ha anat a parar a Max y los superhéroes (Algar Editorial). En juvenil, el premi ha estat per a Els millors relats, de Roald Dahl (Sembra Llibres).