Hi ha una revista digital que va captar el meu interès fa ja un temps. Es diu Wiriko.org i ofereix informació en castellà sobre les arts i les cultures africanes del sud del Sàhara. Com els seus responsables indiquen, són una «finestra afrocèntrica, eminentment activista i pionera a visibilitzar les realitats culturals contemporànies d’Àfrica». Una missió necessària la que al seu dia van emprendre quatre investigadors i emprenedors —Gemma Solés, Vanessa Anaya, Sebastián Ruiz i Carlos Bajo—, ja que contribueixen a «transformar la mirada amb la que s’observa al continent», i ho fan «estrenyent llaços amb una jove generació d’artistes cada vegada més presents a la sorra cultural del món hispanoparlant».

Des del primer moment em va entusiasmar el seu missatge/objectiu, que diu així: «Despertar d’una nova consciència i una nova mirada respecte a Àfrica i les seues diàspores a través de l’art, la creativitat, el cosmopolitisme, l’obertura, la interconnexió, la diversitat , la porositat, el caràcter glocal, la resistència i les riqueses de les cultures africanes contemporànies». Aquesta visió eurocentrista i occidentalista que ha marcat el nostre passat i que marca encara en certa manera el nostre present no té sentit avui en dia, més tenint en compte que vivim en l’anomenada era de la globalització i interconnexió multicultural. No obstant això, en ocasions solem oblidar-nos d’aquest detall i seguim ancorats en uns localismes que, si bé s’han de conservar, impedeixen veure més enllà. Per si fos poc, i encara que molts ho neguin, se segueix menyspreant i ignorant tot allò que és aliè o, fins i tot, se li resta valor a cultures que no considerem la nostra en creure que són inferiors. Pobres d’aquells que pensin tal cosa! Si alguna cosa he après amb els anys és que la saviesa emana en cada racó del planeta i que és d’afortunats saber aprofitar-la. Cada mirada o perspectiva provoca un diàleg que, fet i fet, enriqueix la nostra ment. Això, no té preu.

EXPOSICIÓ DE GRAN INTERÉS // Aquesta introducció, una mica extensa, serveix per lloar el compromís que en la seua curta trajectòria ja ha adquirit La Menuda Galeria, aquest racó situat al centre cultural La Bohèmia del carrer Císcar de Castelló. Allà es va inaugurar ahir mateix una exposició que capta tota la meua atenció pel seu impacte visual i per aquesta realitat que l’artista ha volgut compartir amb nosaltres. La mostra es titula Sape na temps i el seu autor, el congolès Dolet Malalu, qui com bé indica Sylvie Sánchez —la comissària d’aquesta exposició—, ofereix una «descripció de la poesia urbana, de la realitat postmoderna de les ciutats amb els seus aglomeracions, imatges i clixés».

Les obres que s’observen recorden, almenys a mi, aquest neoexpressionisme que popularitzés Jean-Michel Basquiat a la dècada dels 80 del passat segle XX, un art que parteix d’un grafisme proper al graffiti, i que es complementava amb formes simbòliques de tradicions culturals primitives, a més d’imatges vudú, totèmiques i arcaïtzants. Malalu, com va fer Basquiat, també retrata icones. Si en el cas de l’artista nord-americà agradava de fer retrats-homenatges a herois negres —músics de jazz, escriptors, jugadors de bàsquet, boxejadors— i referències a la societat de consum nord-americana, el congolès situa a través de les seues obres «als grans icones de la música i dels stars-system, inspirant-se en els barris populars on s’exhibeixen els anomenats Sapeurs», en paraules de Sánchez. I què són els Sapeurs? La Sape o, el que és el mateix, la Société des Ambianceurs et des Personnes Élégantes (la Societat d’Ambientadors i Persones Elegants), és un moviment de moda amb arrels a Brazzaville i Kinshasa, les capitals de la República del Congo i la República Democràtica del Congo, i és potser el moviment més peculiar de tots els que puguin trobar dins de la societat africana, combinant al mateix temps estil i revolució social des dels anys 20. Més que recomanable el llibre Gentlemen of Bacongo (Trolley Books), un recull fotogràfic de Daniele Tamagni, amb prefaci de Paul Smith.

Igual que els dissenys que vesteixen els Sapeurs, el color és part fonamental en l’obra de Malalu. Les seues obres són de colors vius i saturats realitzats amb tècniques avantguardistes, el que fa que el seu estil sigui molt més fresc, vivaç, sense ser massa excèntric. No resulta estrany, per tant, que li qualifiquin al seu país com el Dimoniet de la paleta cromàtica. El seu art està en plena ebullició i transmet aquest moviment constant i enèrgic que viu la societat actual, una societat viu a un ritme frenètic i que d’una manera subtil Malalu caricaturitza amb encert.

Fins al proper 22 de gener es podran gaudir les obres de Dolet Malalu, peces intuïtives i que capten tota la nostra atenció.