L’artista Mónica Jover Calvo presenta una de les primeres exposicions sobre l’anomenat String Art o Hilorama a Castelló amb el títol Del espacio no liso, and the blue proyect. En ella utilitza una tècnica mixta en la qual barreja la pintura amb el fil, ja sigui brodat o tibat entre agulles o claus.

L’alacantina crea un espai únic jugant amb el buit i la textura, present aquesta última sobretot en els collages de la mostra. Capes i superposicions donen cos, color i consistència a l’obra, però sobretot vida —en contraposició a la pintura lineal i plana—. Elabora així uns paisatges alegres i divertits sota un fons blanc. No obstant això, si hi ha un protagonista en aquestes obres no és el fil sinó el blau. L’artista juga amb les seues diferents tonalitats cromàtiques i amb altres colors semblants com el verd per crear una atmosfera aquosa i relaxant que incita a la reflexió. Observem, doncs, un paisatge paradisíac i exòtic que es complementa amb aquests collages més colorits i estiuencs. Si a tot això se sumen els petits detalls i el minuciós tractament del filament, que s’enrotlla i embasta en i sobre l’obra, el públic rep un concepte global, senzill i net, sense artificis.

FUSIÓ I HARMONIA // El projecte que s’exhibeix a la Menuda Galeria és sincer i gens pretensiós. El fil es fon i s’integra amb la pintura, formant un espai que no destorba l’espectador, més aviat al contrari, s’agraeix.

Sonia Montins, directora artística de la sala que s’integra al centre cultural La Bohemia de la capital de la Plana, comenta com «en l’obra de Mónica hi ha tants punts en els quals perdre’s que cal equiparar la seua habilitat amb els fils i el seu joc d’oposats, la seua abstracció-figuració difuminada i la seua combinació cromàtica. Cal destacar especialment aquesta última, ja que en els colors que Mónica Jover empra són perfectament aplicables a les teories baudelairianes de la transposició pictòrica». És a dir, l’artista sap perfectament com aconseguir l’equilibri i l’harmonia que requereix la seua feina, ja sigui cromàticament o compositivament. Res està de més, res hi és per atzar; el seu treball sembla rigorós i acurat a l’extrem, fins i tot en els seus collages o en les gotes que observem com regalimen dels seus llenços.

Jover simplifica les formes i les línies que apareixen fins a gairebé perdre-les; només roman el color i l’efecte pur de la pigmentació. Prescindeix fins i tot del títol a les obres, que es tracten en conjunt, com un tot unitari, un projecte aliè a la realitat.

PAISATGE // Igual que ja va fer en anteriors exposicions, l’artista d’Alacant utilitza el paisatge com a mitjà d’expressió, ja sigui per transmetre o plasmar sensacions, emocions o pensaments.

La seua obra es compon poc a poc, va teixint-se donant lloc a una instal·lació i un concepte únic i global, un efecte que aconsegueix en introduir progressivament el fil en les seues composicions, amb calma i serenitat, sense cap pressa, amb una tècnica depurada que requereix paciència i molta cura.

En definitiva, Mónica Jover crea espais i dimensions noves a la recerca d’un horitzó assossegat i primigeni, amb el propòsit de desenvolupar la seua pròpia poètica. Fins al 4 de març.