La vida, per més que rebem garrotades o ens queixem de les seves incongruències, de tant quan ofereix sorpreses agradables, trobades i retrobaments que dibuixen somriures en aquests rostres acostumats a arrugar el nas. Feia molt temps que Mónica Segura --humanista de formació i cor, amant de l’arqueologia i encomiable ambaixadora de Forcall-- i un servidor no coincidíem. Però, com deia, la vida, juganera com a pocs, permet que els nostres camins s’entrecreuin de nou. La raó? Un sorprenent conte titulat El meravellós viatge de Libori El meravellós viatge de Libori(Onada Edicions) en el qual Segura apropa el patrimoni arqueològic de la comarca dels Ports. Ni què dir que aquesta és una iniciativa, a dia d’avui, necessària, ja que la riquesa d’aquesta província és fascinant.

Cuadernos: Com va començar aquest projecte?

Mónica Segura: Tot va començar amb els treballs de recerca per a un projecte del Màster en Museus, Educació i Comunicació de la Universitat de Saragossa. Per a desenvolupar aquest treball, havia d’elegir un museu, una col.lecció museogràfica o un lloc o element que formara part del patrimoni històric, artístic o arqueològic d’una població.

Jo sóc de Forcall i, per això, vaig decidir centrar-me en l’important patrimoni arqueològic del meu poble i desenvolupar un projecte educatiu entorn al jaciment de La moleta dels Frares i a la Col.lecció Museogràfica, on es conserven algunes restes .

C: Quin era el teu propòsit?

M. S.: La idea era desenvolupar un projecte educatiu enfocat a diferents tipus de públic: grups escolars i famílies que vingueren de visita al poble. Per això, vaig dissenyar activitats per a la dinamització tant de la Col.lecció Museogràfica de Forcall com del jaciment, perquè resultaren llocs un poc més atractius per als més menuts i per a públic no especialista en el tema, i que, d’aquesta manera, entengueren els objectes arqueològics que allà es conserven i gaudiren de l’experiència. Amb tot això, vaig crear un personatge, Libori --en honor a un dels antics propietaris de les terres en les quals es troba el jaciment i que encara dona nom al mas que hi ha molt a prop--. Ell seria el que explicaria als més menuts el nostre passat i, per això, havia de contar la seua pròpia història, envoltant-la d’un cert misteri i introduint junt amb els elements imaginaris, els reals. L’objectiu seria mostrar a través dels seus ulls una realitat històrica passada, l’etapa romana al jaciment de Forcall, on va existir una ciutat anomenada Lesera. Així va ser com va sorgir el conte ‘El meravellós viatge de Libori’.

C: Quan vas decidir que aquesta aventura podria publicar-se i arribar a més públic?

M. S.: Després d’acabar el projecte, els meus professors em van animar a publicar el conte com a inici de l’experimentació o posada en pràctica de la meua proposta i com una manera de contribuir, encara que d’una manera fantàstica, a l’aproximació del coneixement d’aquest lloc al públic més jove. Poc després, vaig coincidir amb els il.lustradors, Pau Batet i Ana Beltrán, i els vaig fer la proposta d’il.lustrar el conte. Ells van acceptar i ens vam posar a treballar tots tres per a acabar el text i definir com seria Libori i la resta dels personatges, documentant-nos sobre els objectes trobats als últims anys al jaciment, així com l’aspecte o la configuració de la ciutat de Lesera en temps romans. La intenció era poder fer una visió aproximada a la passada realitat, dins de les possibilitats que el transcurs dels anys o l’avanç en la investigació ens deixaven. Pau i Ana, a pesar de no conéixer el lloc abans, es van implicar des del principi i van treballar molt tots els detalls, llegint molt sobre el tema, per a que quedara un treball bonic i s’adequara als objectius que perseguiem.

Una volta quasi acabada la feina, per una casualitat, ens vam ficar en contacte amb Onada Edicions, que es va mostrar de seguida interessada en l’obra i, finalment, ens la va editar.

C: Què podries dir-nos del patrimoni arqueològic de Forcall?

M. S.: Forcall, junt amb la resta de pobles de la comarca dels Ports, compta amb un patrimoni arqueològic molt interessant destacant, entre tots els elements que el componen, el jaciment de La moleta dels Frares. Aquest, descobert a finals del segle XIX, ha sigut estudiat puntualment als seus inicis, ha sofert grans espolis i ha sigut oblidat posteriorment fins a la dècada dels 60, quan es dugué a terme la primera campanya oficial d’excavacions. Afortunadament, des de l’any 2001 fins 2009 s’han succeït una sèrie de campanyes d’excavacions, dirigides pel Dr. Ferran Arasa de la Universitat de València, que han aportat coneixements molt interessants sobre el lloc i que esperem puguen continuar algun dia.

Gràcies a les investigacions, es coneix que el lloc va ser ocupat des de l’edat del bronze fins a finals del segle III d.C. quan, degut a la crisi de l’Imperi romà, hi va haver una gran despoblació que va desencadenar la fi de la ciutat que allà havia existit i que en temps romans s’havia anomenat Lesera.

A més d’aquest jaciment, al terme municipal de Forcall es conserven les restes d’una necròpolis de l’edat del ferro, excavada cap a l’any 2005 en el procés d’instal.lació d’un parc eòlic. En aquella ocasió es van descobrir i recuperar restes arqueològiques per quasi bé tota la comarca.

C: Creus que es necessita major informació i formació sobre els jaciments i la història antiga de la província de Castelló?

M. S.: El patrimoni arqueològic de la província de Castelló és molt ric i variat. Des de restes paleontològiques, passant per restes de cultura material de distintes etapes històriques, pintures rupestres, així com nuclis rurals i urbans de l’Antiguitat, entre altres, tot és digne de ser protegit i estudiat. Actualment s’estan fent molts esforços per a continuar excavant i investigant alguns d’aquests llocs, pel que totes les accions complementàries de difusió, etc. moltes voltes queden en segon pla, sent quasi impossible dur-les a terme.

La societat ha de fer un esforç perquè, junt amb els professionals, estudiosos i entusiastes, als seus treballs, tesis i publicacions, es promoguen i desenvolupen més accions encaminades a educar als nostres xiquets i xiquetes en el patrimoni, despertant en ells el sentiment de pertinença, de valoració, perquè entenguen la seua importància. I en això també es necessita la participació i implicació de pares i docents. Aquest, al meu paréixer, és el primer pas per garantir la seua futura conservació.