Tècnicament, el negre és la percepció visual de màxima foscor, a causa de la inexistència de foto-recepció, és a dir per manca total de llum. És, sens dubte, un dels colors més enigmàtics de la història per les nombroses associacions que s’han fet amb ell. És el color de la nit i el misteri, el color del silenci, de l’hivern, la foscor, la negació, l’infinit. El negre és l’abisme, la mort, la tristesa i la soledat. Almenys ho és en les societats occidentals, en les que sempre s’ha utilitzat aquest color amb connotacions negatives per una cosa tan senzilla com que la nit s’associa a experiències humanes negatives i perilloses. Hi ha qui assegura que una altra possible explicació és que contrasta amb el concepte cultural de «puresa».

UN COLOR INFINIT

El significat del color negre és molt més complex del que alguns poden pensar-se pel fet que és l’absència total de colors, i sabent que des de l’Antiguitat s’han pres als colors com a principis d’elements visibles que han omplert de lògica les creences, coneixements i experiències de la vida —de totes les cultures i societats—, la càrrega emocional o sensorial és elevada. En aquest sentit, com dèiem, el negre ha jugat un paper determinant en la construcció de l’imaginari estètic d’Occident, tal com expressava l’historiador francès d’art Gérard Georges Lemaire en el seu llibre El negro (2006). Tant és així que molts artistes han investigat les seues possibilitats, com els representants de l’Espressionisme Abstracte nord-americà Ad Reinhardt o el mateix Jackson Pollock, entre d’altres més clàssics com Caravaggio o La Tour.

UN COLOR PER A UN GÈNERE

L’atracció i influència per aquest color que és, en realitat, absència de color, ha estat una constant. Potser per ser un color que ens convida al desconegut i a reconèixer l’ocult en nosaltres. No és estrany, per tant, que el negre defineixi a aquest gènere literari que aprofundeix en el caràcter més fosc de la condició humana. L’anomenada «novel·la negra» ha buscat des dels seus inicis retratar aquest ambient sòrdid en què regna la violència. Al principi, autors de la talla de Raymond Chandler o Dashiell Hammet se servien de gàngsters i detectius per situar-nos en un context d’inquietud, misteri i perill constant. A poc a poc, el gènere ha anat evolucionant i s’ha tornat molt més psicològic, amb unes trames molt més complexes en les que juga un paper essencial el desenvolupament de la tecnologia i les organitzacions criminals, així com el terrorisme.

Que la novel·la negra enganxa és un fet, com ho demostra aquesta infinita llista de seguidors acèrrims de la qual presumeix. Aquest sentiment de justícia moral, o aquesta indagació del comportament humà, són algunes de les claus per les quals ha triomfat i segueix triomfant, cosa evident si tenim en compte l’aparició d’un bon nombre de festivals literaris centrats en el gènere. Un d’ells, encara que potser mols ho considerin petit, és probablement un dels més singulars de quants se celebren a tota la península a dia d’avui. Es tracta del festival Morella Negra como la Trufa, que en tres anys ha aconseguit reunir alguns dels millors autors del ram. Si a això li afegim l’apartat gastronòmic de la cita, crec que tenim un cavall guanyador o, almenys, molt més apetitós.

III EDICIÓ

Del 23 al 25 de febrer se celebrarà aquest certamen gastro-literari que s’ha organitzat en quatre taules de debat. En elles compartiran opinions i reflexions molts dels principals escriptors de la novel·la negra actual a Espanya, com Rosa Ribas o Carlos Zanón, a més d’un dels autors més importants de les lletres valencianes i potser el màxim representant del gènere en català avui dia, Ferran Torrent. A ells hem d’afegir altres il·lustres com Víctor del Árbol, tot un Premi Nadal, o el barceloní —encara que castellonenc d’adopció— Pere Cervantes, flamant premi Letras del Mediterráneo 2018. Hi participaran també Martí Domínguez, escriptor extraordinari que va conquistar a molts amb la història de la seua novel·la La sega, o els periodistes Carles Quílez i Rafa Melero. Per si fos poc, en aquesta tercera edició coneixerem Victoria González Torralba, filla del mític González Ledesma, i autora d’una novel·la en la qual «rescata» al personatge creat pel seu pare, aquest subjecte a contracorrent que és l’inspector Méndez.

Durant el cap de setmana s’abordaran diferents temàtiques, des de la penetració de la Màfia Russa en la novel·la negra i en la nostra societat, les particularitats de la nostra novel·la negra valenciana, la propera reaparició del mític Carvalho... Són massa els exquisits ingredients com per perdre-se’l. Jo no ho faré, i aprofito aquestes línies per agrair a l’organització del festival la seua invitació.