«Quan les paraules fallen, parla la música». Va ser Hans Christian Andersen l’autor d’aquesta afirmació que no podia ser més certa doncs, com va dir el teòleg i filòsof franco-alemany, així com musicòleg, Albert Schweitzer —premi Nobel de la Pau i oncle carnal de Jean-Paul Sartre—, la música dóna veu a l’alegria, a la tristesa, a les llàgrimes i laments, a les rialles. Schweitzer estava convençut que la música ens permet veure la realitat d’una nova forma. Efectivament, creiem que la música aconsegueix transmetre allò que no pot ser explicat de viva veu o mitjançant l’escriptura. El seu poder en aquest sentit va més enllà del merament físic i terrenal, s’alça sobre un món sensorial de profundes emocions.

Si la música és capaç de transmetre els nostres més profunds sentiments, no és d’estranyar que pugui explicar-nos també part de la nostra història, i fer-ho a més d’una manera que frega l’extraordinari, ja que és capaç de traslladar-nos a èpoques passades amb tan sol interpretar unes poques notes i compassos. Així, si un tanca els ulls i escolta atentament, deixant-se portar per complet pel ritme i la melodia, en tornar a obrir-los pot trobar-se en una sala de concerts o cerimònies de segles passats. El nostre cos, la nostra ment, viatja d’una manera sorprenent gràcies al poder evocador d’aquestes músiques que, com diem, formen una part central del patrimoni cultural compartit per tots els éssers humans.

VIATGES EN EL TEMPS

Sempre s’ha dit que conèixer el nostre passat ens permet entendre el nostre present. Certament, si sabem d’on venim, podem intentar comprendre la nostra realitat actual. En aquest sentit, l’estudi de la música antiga ofereix la possibilitat de veure com hem anat evolucionant al llarg de la història, com el nostre pensament s’ha tornat més abstracte, ha guanyat en complexitat.

L’estudi i coneixement d’aquestes músiques antigues, sempre relacionades amb altres expressions artístiques com la dansa, el teatre i fins i tot l’arquitectura, revela el desenvolupament i transformació d’una societat que en els seus inicis transmetia els seus coneixements de forma oral. Per aquest motiu és imprescindible redescobrir aquestes expressions i cançons i traslladar-les a una partitura que deixi constància de la seua vàlua. Per a això és fonamental la investigació musicològica, que a dia d’avui serveix per augmentar la consciència d’aquestes reminiscències musicals gràcies a un repertori que a poc a poc ja no ens sembla estrany; és més, cada vegada apreciem amb més fervor aquest exercici de recuperació musical dels períodes medieval, renaixentista i barroc.

Gràcies a l’esforç d’alguns «historiadors» de la música, seguim delectant-nos amb aquestes harmonies que ens traslladen a altres mons i altres temps encara avui. Alguns d’ells es donaran cita de l’1 a l’11 d’agost al Festival Internacional de Música Antiga i Barroca de Peníscola que, un any més, torna a celebrar-se en un enclavament de somni, com és el pati d’armes del Castell del Papa Lluna.

En la present edició, la número 23 del festival, podrem veure sobre l’escenari a tres de les figures més rellevants d’aquesta vessant historicista de la música, com són Jordi Savall, José Luis López Banzo i Carles Magraner. Ells seran alguns dels protagonistes d’aquesta cita que, prenent prestades les idees d’Al Ayre Español —el conjunt creat per López Banzo—, sempre ha buscat el rigor i l’excel·lència interpretativa «amb el propòsit d’insuflar nova vida a les músiques del passat i així oferir-les al públic contemporani».

Així, el certamen, que començarà el dia 1 d’agost amb la jornada Arrima’t a la música barroca a la platja Nord de Peníscola, tindrà com a grans atractius el ja tradicional espectacle piromusical, que anirà càrrec de la Pirotècnia Peñarroja de Vall d’Uixó amb una selecció d’obres de Georg Friedrich Händel —el dia 2 d’agost— i les actuacions dels ja esmentats Carles Magraner, al capdavant de Capella de Ministrers —el dia 3—; Jordi Savall, que actuarà acompanyat de David Mayoral i Ferran Savall el 8 d’agost, i Al Ayre Español, encarregats de clausurar la present edició el dia 11. Al costat d’ells, gaudirem també amb les actuacions del conjunt The Royal Baroque —el dia 4—, les formacions Delirium música i Pilpira Teatre i Teatres de la Llum —el 6—, el reconegut intèrpret de música celta Carlos Núñez —el 7 d’agost—, el grup vocal i instrumental Ensemble Inégal —el dia 9— i els valencians Harmonia del Parnàs —el 10 d’agost—. Grans noms per a una festival que manté, com sempre, un nivell molt alt.